Tal dia com avui de l’any 1700, fa 324 anys, a Madrid; moria sense descendència el rei hispànic Carles II. Tot seguit s’obriria el seu testament i es confirmaria el que era un secret a veus tant a la cort de Madrid com en altres cenacles del poder hispànic. El beneficiari de la corona era Felip de Borbó, net del rei Lluís XIV de França i fill del Gran Delfí Lluís (l’hereu designat). D’aquesta forma es posava fi a la nissaga Habsburg al tron de la monarquia hispànica, que havia regnat durant quasi dos segles, des del 1518 amb la coronació de Carles de Gant (fill de Felip d’Habsburg i de Joana d’Aragó i de Castella; i net i successor dels Reis Catòlics).
Carles II era l’únic fill mascle que havia sobreviscut al seu pare, el rei Felip IV. Però mai va tenir una bona salut. El nunci papal Vitalino Visconti el va descriure com “El rei és més aviat baix (...) lleig de rostre; té el coll llarg, la cara llarga i com encorbada cap dalt; el llavi inferior típic dels Àustria (...). No pot redreçar el seu cos quan camina, a menys que s'estintoli en una paret, taula o una altra cosa. El seu cos és tan dèbil com la seva ment. De tant en tant, dona senyals d'intel·ligència, de memòria i de certa vivacitat. Normalment, té un aspecte lent i indiferent, pocatraça i indolent, semblant estupefacte. Es pot fer amb ell el que es vulgui, ja que manca de voluntat pròpia”.
Nascut el 1661 (tenia trenta-nou anys quan va morir); va ser coronat quan era un nen (1665). I, de gran, va ser casat en dues ocasions. La primera amb Maria Lluïsa d’Orleans (1679), neboda del rei Lluís XIV de França, que va morir intoxicada a causa dels beuratges que l'obligaven a ingerir per quedar embarassada (1689). I la segona amb Marianna del Palatinat-Neuburg (1689), filla de Felip Guillem, príncep elector del Palatinat i d’Elisabet de Hessen-Darmstadt, d’una família molt nombrosa. En cap dels casos Carles va engendrar descendència; i quan el seu estat de salut va empitjorar, la seva successió es va convertir en una qüestió internacional.