Tal dia com avui de l’any 1911, fa 112 anys, a Barcelona; moria Josep Espasa i Anguera, que havia estat l’editor més prolífic i més prestigiós de la Catalunya a cavall dels segles XIX i XX. Josep Espasa, amb el seu germà Pau, seria el fundador de l’editorial Espasa Germans (1860); que, amb el decurs del temps, va esdevenir la principal empresa del seu sector a Catalunya i a Espanya. Va publicar la segona edició del Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina (1866), obra de Pere Labèrnia i redactat en ortografia prefabriana; i les Poesies catalanes (1875), obra de Frederic Soler “Pitarra”. El 1905 va iniciar la publicació, en fascicles setmanals, de l’Enciclopèdia Espasa, en castellà.

Josep Espasa i Anguera era el prototipus de la persona del món rural, que partint de zero, però amb una extraordinària intel·ligència natural i una desmesurada capacitat de treball, va ser capaç de triomfar professionalment i socialment. Nascut l’any 1840 a la Pobla de Cérvoles (les Garrigues), en un entorn molt humil (el seu pare era sastre rural) i en un escenari castigat per la crisi (la Catalunya interior estava devastada pels efectes de les Guerres Carlines); quan encara era petit va fer el camí de l’emigració amb la seva família. Entre els vuit i els divuit anys (1848-1858) va treballar com a manobre en les grans obres públiques de Barcelona; i va formar part de les primeres colles de treballadors que van iniciar l’enderroc de la muralla de la ciutat.

Als divuit anys va deixar la feina de manobre i va començar a treballar de repartidor de llibres a domicili. Aquesta nova ocupació seria decisiva. Josep, pràcticament no havia assistit a l’escola, però era un autodidacte amb un bon nivell cultural i amb un gran olfacte pels negocis. Actiu i enèrgic, amb vint anys (1860) va arriscar els seus petits estalvis per crear un centre de subscripcions que seria el precedent immediat del seu negoci editorial. El mateix any sorgia Espasa Germans, al carrer Robadors de Barcelona; que va tenir un gran creixement i que el 1881 es convertiria en Espasa y Compañía. Després de la seva mort, l’editorial Espasa es va fusionar amb Calpe (1925); i els nous socis van imposar el trasllat de la seu central a Madrid.