Tal dia com avui de l’any 1903, fa 120 anys, a Madrid, moria Laureà Figuerola i Ballester (Calaf, Anoia, 1816), que havia estat ministre d’Hisenda del primer i del quart governs sorgits de la Revolució Gloriosa, presidits respectivament pels generals Serrano i Prim (Reus, 1814). Va ser durant la seva primera etapa ministerial que signaria el decret que implantava la pesseta com la primera unitat monetària de la història espanyola. Curiosament, aquesta unificació monetària no es va produir fins al moment en què els Borbons —que havien unificat l’edifici polític hispànic a sang i foc— van ser destronats i desterrats. Fins llavors, cada província del regne batia la seva pròpia moneda. A Catalunya circulaven les tradicionals lliures barcelonines.

Laureà Figuerola formava part d’un influent grup de catalans situats a Madrid i liderats pel general Prim, que tenien l’ambició de reformar Espanya i transportar-la cap a la modernitat. Després de la Revolució Gloriosa (1868), Prim (que amb Topete i amb Serrano havia estat un dels líders d’aquell moviment), el va imposar com a ministre d’Hisenda; i, després, quan dirigia el gabinet executiu (1869) el va nomenar directament. Figuerola va implantar la pesseta amb l’objectiu d’integrar-la en la Unió Monetària Llatina, un projecte d’unificació monetària format per França, Itàlia, Bèlgica i Suïssa. Després de l’assassinat de Prim (1869), el nou rei Amadeu I el va substituir per Segismundo Moret.

Poc després va ser nomenat president del Senat (1872) i es va proclamar republicà i contrari a la restauració borbònica. Va contribuir a la proclamació de la Primera República espanyola (1873) i el 1876, després del retorn d’Alfons XII (fill i successor d’Isabel II), el nou règim borbònic el va “depurar” i va forçar el seu acomiadament com a catedràtic d’Econòmiques de la Universitat de Madrid. Tot seguit, amb un grup de professors represaliats, va crear la Institución Libre de Enseñanza, de caràcter laic i privat, i va ser el seu primer director. I el 1898 va ser nomenat president de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas. La pesseta va estar vigent fins al 28 de febrer de 2002, el dia que feia 99 anys que havia mort el seu creador.