Tal dia com avui de l’any 1894, fa 129 anys, a La Chênaie-Guilly (Vall del Loira-França); moria Ferdinand de Lesseps; que havia estat un exitós home de negocis i un reconegut diplomàtic. Lesseps havia nascut a Versalles (prop de París) l’any 1805 en una família originària de Baiona (País Basc francès) amb una llarga tradició en les activitats del comerç i de les relacions internacionals.  Per aquest motiu, des de jove se’l va orientar cap a la carrera diplomàtica. Durant la seva vida va exercir diversos càrrecs diplomàtics a Espanya, Marroc i Líbia; on destacaria per l’encertada defensa i gestió dels interessos econòmics francesos en aquelles destinacions.

Lesseps va ser, també, un visionari, partidari de la intercomunicació de tots els mercats a través de l’obertura de camins i canals que havien de retallar les distàncies i aproximar totes les regions del món a la industrialització. Mentre era cònsol de França a Alexandria, va planejar el canal de Suez (1835); que construiria una empresa creada per ell mateix entre 1859 i 1869. Posteriorment (1879) va emprendre el projecte del Canal de Panamà; però les complicades condicions orogràfiques i climatològiques de l’istme americà, totalment oposades a les facilitats que havia trobat a la península de Suez, van endarrerir els treballs, fins a provocar la ruïna de l'empresa promotora.

Però abans que passés tot això Lesseps havia estat cònsol de França a Barcelona (1842-1848). Poc després de la seva arribada, es va produir una gran protesta contra la política lliurecanvista del general Espartero, regent d’Espanya, que estava arruïnant la indústria catalana. Els veïns de Barcelona van expulsar l’exèrcit espanyol, que es va refugiar a Montjuïc i va iniciar un bombardeig contra la ciutat (3 i 4 de desembre de 1842) que se saldaria amb 30 morts i 462 edificis destruïts. Amb una gran determinació, Lesseps va sortir de la ciutat i es va entrevistar amb Antonio Van Halen, capità general de Catalunya, i el va convèncer per aturar el bombardeig.

En aquella entrevista (4 de desembre de 1842) el cònsol francès va argumentar al militar espanyol que la destrucció de Barcelona, principal centre industrial del país, causaria un mal irreparable a l’economia espanyola. En successius dies aconseguiria reunir-se amb el general Espartero —que s’havia desplaçat a Barcelona per a dirigir l’operació militar de càstig contra la ciutat— i, amb el mateix argument, el convenceria per a alliberar la Junta Revolucionària i reduir notablement la multa que havia previst imposar a Barcelona. No obstant això, Espartero proclamaria que “pel bé d’Espanya, cal bombardejar Barcelona un cop cada cinquanta anys”.

L’any 1897, després que Barcelona absorbís la vila de Gràcia, l’ajuntament va rebatejar la plaça dels Josepets com a plaça Lesseps, en reconeixement de la seva determinació en la defensa dels veïns i de la ciutat de Barcelona.