Tal dia com avui de l’any 1295, fa 727 anys, a París; moria Margarida de Provença i de Savoia, que havia estat la darrera supervivent de la família comtal de Provença de la nissaga Bel·lònida. Margarida era la primogènita de Ramon Berenguer V, comte independent de Provença; per tant, estava destinada a ser l’hereva dels Estats del seu progenitor. Però els matrimonis negociats de les seves germanes, celebrats a posteriori de les seves noces forçades amb el rei Lluís IX de França, van canviar el plantejament de la cancelleria d’Ais. No obstant això, Margarida, en els darrers anys de la seva vida, recuperaria aquesta condició en ser la darrera supervivent de la seva família d’origen, però no aconseguiria fer-la efectiva.
Margarida havia nascut a Ais de Provença el 1221 i era la sisena generació Bel·lònida al setial comtal de Provença. La precedien el seu pare Ramon Berenguer V; el seu avi Alfons II; el seu besavi Alfons-Ramon de Barcelona-Aragó; i el seu rebesavi Ramon Berenguer III, comte independent de Barcelona que s’havia casat amb Dolça, comtessa independent de Provença (1112) i havien posat els dos Estats sota el govern del Casal de Barcelona. Per aquest motiu, el comtat independent de Provença sempre va lluir la senyera quadribarrada catalana en el seu armorial (trenta-set anys abans de la unió dinàstica de Barcelona i Aragó). En morir Margarida, desapareixia la darrera infanta del Casal de Barcelona nascuda i criada a la Provença.
En el decurs del seu matrimoni amb Lluís IX (1234-1270) va tenir onze fills, però només tres van sobreviure a la seva mare. Entre els seus fills hi va haver un rei de França (Felip III), una duquessa consort de Borgonya (Agnès); una reina consort de Navarra (Isabel), una comtessa consort de Bravant (Margarida); i la consort d’un pretendent al tron de Castella i Lleó (Blanca); un comte de Valois (Joan Tristà); un comte d’Alençon (Pere); i un comte de Clermont (Robert). I va auspiciar el casament del seu fill Felip III de França amb Elisabet, filla del comte-rei Jaume I. Passats dos segles de la seva mort, la família reial i la majoria dels pars de França (l’aristocràcia nobiliària del regne) eren descendents de Margarida de Provença.