Tal dia com avui de l’any 1552, a Bruges (llavors Països Baixos hispànics i actualment Bèlgica), moria Margarida Valldaura i Sirvent, que havia estat l’alumna, l’esposa i l'editora de Joan Lluís Vives i March, figura insígnia de l’humanisme europeu. Margarida va ser al costat de Vives des de la seva infantesa, primer com a alumna i més tard com a esposa i col·laboradora; i els dos junts van formar una dupla reconeguda en tots els cenacles intel·lectuals dels Països Baixos i d’Anglaterra. Durant els anys de matrimoni Vives va ser preceptor de la futura reina Maria, filla d’Enric VIII i de Caterina d’Aragó i professor de la Universitat d’Oxford (1524-1533).
Margarida Valldaura havia nascut a València cap-i-casal, l’any 1505; en una família de comerciants d’origen jueu que s’havien batejat després de l’Edicte de Granada (1492); però que s’havien vist obligats a exiliar-se als Països Baixos hispànics (on encara no s’havia implantat la Inquisició) a causa de les amenaçadores sospites contra la minoria judeoconversa que havia fabricat i divulgat el règim hispànic. Els Valldaura, que es van exiliar a Bruges, formarien part del corrent de la Diàspora que es va exiliar als Països Baixos; format, bàsicament, per jueus conversos katalanim (originaris de tots els països de la corona de Barcelona), i per jueus portuguesos.
Quan els integrants de la família Vives van ser detinguts i torturats per la Inquisició, i assassinats pel règim hispànic; Joan Lluís —l’únic supervivent d’aquella massacre— es va refugiar als Països Baixos i va ser acollit per la comunitat katalanim de Bruges, on va conèixer Margarida. Durant aquell segle XVI, els katalanim de Flandes es desplaçarien, progressivament, cap als Països Baixos independents (per escapar del Tribunal de la Sang, 1567; que havia implantat el duc d’Alba); i assolirien un destacat paper en desenvolupament de les empreses mercantils atlàntiques neerlandeses. La quarta part dels pioners de Nova Amsterdam (1626), més endavant Nova York, serien katalanim.