Tal dia com avui de l’any 1017, fa 1.007 anys, a Barcelona; moria Ramon Borrell, primer comte de Barcelona —i, probablement, el primer comte de la meitat sud de la Marca de Gòtia— que havia iniciat el seu govern com a comte independent. El seu pare i antecessor, Borrell II (927-992) no havia renovat el jurament de vassallatge al rei de la monarquia francesa (després de la mort del darrer carolingi Lluís V i la coronació del primer Capet Hug I), en un acte que s’interpretaria com una independència de facto.
Ramon Borrell havia nascut l’any 972 a Girona, i era fill del comte Borrell II de Barcelona-Girona-Osona (net de Guifré el Pilós) i de Letgarda de Tolosa (filla de Ramon Ponç I, duc d’Aquitània i comte de Tolosa, d’Alvèrnia i de Nimes i neta, per banda materna de Guifré el Pilós). Per banda materna era, també, descendent de la nissaga de cabdills bascos Antso, que havien governat la part de la Bascònia que, durant els segles IX i X, havia estat sota domini carolingi.
Ramon Borrell va conèixer el setge i assalt de Barcelona del general andalusí al-Mansur (985), que resultaria devastadora per als comtats del sud de la Gòtia i que seria una de les causes que precipitaria la independència d’aquestes unitats polítiques. L’any 993, quan tenia vint-i-un anys, va ser casat amb Ermessenda de Carcassona, de la mateixa edat; i que seria associada al poder i que esdevindria una de les personalitats cabdals de la història medieval de Catalunya.
Ramon Borrell va viure l’inici de la descomposició del califat d’al-Àndalus (1002-1036); i ho va aprofitar per a avançar la frontera sud dels seus dominis. Va desplaçar la frontera del comtat de Barcelona de la ratlla del riu Foix a la del Gaià; i va confirmar el domini sobre el Penedès. Va morir, als quaranta-cinc anys, en una escaramussa contra els andalusins de Saragossa en els dominis occidentals del comtat de Barcelona (terres de la Segarra).