Els catalans estem més discriminats que mai a la nostra terra. Fa uns dies corria la notícia que la Generalitat (sí, la Generalitat, tal com ho llegiu, aquella que ara és en mans del PSOE, sí, del PSOE, i no del PSC, diguem les coses pel seu nom, el PSC fa anys que va fer aigües a Catalunya i va arrossegar tots aquells que s’havien cregut el conte d’un PSOE català que es preocupava pels catalans) havia defensat una psicòloga (caldria veure on es va treure el títol) del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Reus que s’havia negat a atendre una persona que parlava en català. Si no em parles en castellà, no t’atenc; com si fóssim al pati d’una escola de nens de preescolar. Li va importar poc que el fill d’aquesta dona tingués la síndrome d’Asperger; primer la pàtria (espanyola) i després la professionalitat. Això és molt gros. La prepotència d’aquesta psicòloga no seria possible si aquesta actitud irracional tingués conseqüències penals. Si això hagués passat en un hospital de Madrid i la psicòloga s’hagués negat a atendre algú en castellà, ja l’haurien fet fora del centre sanitari i li haurien tret el títol.
Aquest fet tan trist, d’una banda, i de l’altra, ja hi ha pares a Catalunya que han de portar els seus fills a una escola privada perquè puguin ser escolaritzats en català. Sí, no és broma, això està passant a Catalunya, i no només a Barcelona (que ja fa anys que se l’ha empassat el castellà), sinó també a pobles on abans era impensable que es fes una classe en castellà que no fos l’assignatura de llengua castellana. Sabeu què passarà, oi? Que només la gent amb un bon salari podrà educar els fills en català. I, com deveu intuir, poca gent té un bon salari actualment a Catalunya. Traducció: quan siguin grans, la majoria parlarà castellà; només una minoria parlarà català. Escac i mat!, la següent generació ja serà castellanoparlant. Seran espanyols de pura cepa que un cop a l’any menjaran allioli i ballaran una sardana perquè no sigui dit que han anihilat una cultura. Ja sabem de què va tot això, l'Amèrica del Sud n’és un bon exemple.
Els catalans estem tan desprotegits legalment que qualsevol persona es creu que té dret de trepitjar-nos i d’humiliar-nos
Però no tot és culpa dels castellanoparlants que no s’han integrat a Catalunya, nosaltres també som una mica responsables d’aquesta anihilació. L’actitud de submissió i la baixa autoestima són made in Catalonia by the catalans. Amb això no estic pas dient que la causa d’abaixar-nos els pantalons cada dia no tingui l’origen en un estrès posttraumàtic, però potser ja fa massa anys que dura, no trobeu? Frases com "No em costa res contestar-li en castellà" o "En castellà arribaré a més gent" no fan res més que cavar la nostra pròpia tomba. "Fa vint anys que viu a Catalunya i no parla català, però és molt simpàtic." Què hi té a veure la simpatia? Molt simpàtic algú que ve a viure a Catalunya i no es digna a aprendre la llengua de la terra que l’ha acollit? "Ai, és que li costa molt aprendre una llengua nova." Doncs el meu poble és ple de nens que han vingut de països africans que parlen un català perfecte; com t’ho expliques? M’estàs dient que la gent que ve de països castellanoparlants tenen un problema genètic que no els permet aprendre una altra llengua? O és que només els costa aprendre el català perquè creuen que parlar-lo no els servirà per a res ni els obrirà cap porta?
I mentre els ciutadans intentem fer el que podem per salvar la nostra llengua i la nostra cultura, què fan els polítics? Estan tan centrats a ser corruptes, a prevaricar i a estar involucrats en casos d’abusos de poder que no tenen temps de ser coherents i de complir els fulls de ruta o programes electorals que prometien si eren elegits. Els catalans estem tan desprotegits legalment que qualsevol persona es creu que té dret de trepitjar-nos i d’humiliar-nos, i el més trist de tot plegat és que tenen raó, perquè la llei està de part seva. Morirà el català? Si tot continua igual, sí.