Si és que al final els presidents Sánchez i Macron parlen efectivament de transport d’hidrogen verd entre Barcelona i Marsella el proper dia 19 a la seu del MNAC i signen els protocols que més convenen, no es pensin que han fet a corre-cuita un màster d’enginyeria d’urgència sobre el tema i saben coses que la resta de mortals (president Aragonès inclòs) desconeixem. Els seus secretaris i subsecretaris ja porten a la cartera de pell l’estudi programat, acordat i ben embolcallat pels tècnics dels ministeris corresponents dels dos estats, a més dels CEOs de les multinacionals que s’encarregaran de la construcció i de fer negoci, i el vist i plau dels funcionaris que correspongui de la Unió Europea. Anunciar, doncs, la cimera, com una trobada de treball sobre abastiment energètic entre els dos presidents com si d’ells en depengués, és enganyar el personal. I la gent fa bé de malfiar-se’n. El que queda per fer és somriure al fer la foto i l’intercanvi de plomes. I cadascú a lo seu.
Amb la cimera bilateral Macron pot intentar desviar l’atenció dels greus problemes socials que té a França en intentar augmentar l’edat de jubilació. Pot semblar-li edificant acostar-se a un estat veí que tracta molt pitjor els seus pensionistes. I la premsa amiga sempre pot fer comparacions que li resultin afavoridores… Però no tot surt sempre bé. El dia 19 és probable que Emmanuel Macron s’hagi de quedar amb les ganes d’acostar-se al carrer Montcada, com ja ha dit que voldria fer. I és que Pedro Sánchez el té molt ben acostumat. Primer va ser la privilegiada visita al Prado quan la cimera de l'OTAN, ara el MNAC per la bilateral i com de torna, voldria el president de França passejar-se pel museu Picasso. Massa complicat (i molt car) pot ser garantir la seva seguretat en uns carrers com els de la Barcelona vella, amb un independentisme en revifada, i en un indret tan allunyat de les esplanades i l'aïllament de Montjuïc.
No és fent el bon minyó com moltes volem veure el President. És més, senyor Aragonès, si jo soc una a representar, millor baixi amb les companyes i companys de l’Assemblea, d’Òmnium, del Consell per la República, de la Intersindical i dels partits polítics que, com a mínim, el dia 19 entenen on s’ha d’estar
Sánchez, per la seva banda, pretén que la cimera convenci a propis i no tant que ha estat ell i sols ell, seguint el seu manual de resistència, el campió de la unitat sagrada de l’imperi més tronat, i a la vegada, un estadista pacificador: de la mateixa manera que diuen que Sant Jordi va matar al drac, d’ell diuen els seus homes que ha acabat amb l’independentisme. I que fins i tot pot convidar, magnànim com és, el president de Catalunya a saludar perquè sap que no s’apartarà ni una engruna del verset de Nadal, versió cimera, que li deixen dir. Una versió que s’hauria d’acostar al migrat enginy de Salvador Illa, president del “govern” que no surt mai de les ombres, i que entre procés i progrés, gesticula a favor del “progrés” de canviar La Fuixarda per més ciment, i construir el macrocomplex del Hard Rock al Camp de Tarragona, entre Vila-seca i Salou, amb noves mesures mediambientals i de seguretat, quan el Departament d'Acció Climàtica ja n’havia redactat un informe desfavorable.
No és aquest el progrés que s’ha d’imposar a la gent de Catalunya quan encara el corredor mediterrani està per fer i quan el dèficit fiscal és un espoli creixent. Si es pensa el senyor Aragonès que Macron se l’escoltarà, que podrà tenir una minicimera ni que sigui de tres minuts amb el president francès, i ni que sigui al passadís, val més que deixi de creure, vostè sí, en la màgia. No és fent el bon minyó com moltes volem veure el President. Es més, senyor Aragonès, si jo soc una a representar, millor baixi amb les companyes i companys de l’Assemblea, d’Òmnium, del Consell per la República, de la Intersindical i dels partits polítics que, com a mínim, el dia 19 entenen on s’ha d’estar.
De fet, la cimera bilateral excloent que tracta Catalunya com a terra conquerida ha tingut ja un impacte positiu: ha donat un nou impuls a la unitat real, des de baix, dels que des de l’independentisme, l’autodeterminació real i la voluntat d’exercir la seva sobirania, s’alcen contra les pretensions dels colons. I dijous, dia 19 de gener, i a una hora de convocatòria difícil per la feina, tot fa augurar que podrem demostrar al senyor Bolaños que, una vegada més, els morts que vós mateu, tenen bona salut. O, perquè Macron ho entengui i tal com va escriure a Le Menteur Pierre Corneille, “Les gens que vous tuez se portent assez bien”.