Deu fer alguna dècada, en una tertúlia, devia ser a RAC1, se’m va acudir dir —suposo que afectat per alguna recepta— que les multes de trànsit, que no són precisament barates —entre 100 i 500 euros— haurien de ser progressives. Com els impostos. Que és evident que pagar 50 no és el mateix per a algú que en cobra 100 que per a algú que en cobra 1.000.
Ningú em va fer cas. Només l’antic dircom —com es diu ara— d’un expresident de la Generalitat de poques paraules es va burlar de la idea. Aleshores hom no sabia que a Finlàndia aquest model s'aplica des del 1921 i que els estudis demostren, a més, que hi ha una reducció en la reincidència d'infraccions greus. I, tampoc ho sabia aleshores, aquest èxit es repeteix als altres països on s'han posat en marxa models similars; cas de Suïssa, Dinamarca o el Regne Unit.
El mètode de càlcul finlandès, per exemple, es basa en els ingressos nets mensuals, mentre que en el suís és un jutge el que acaba determinant la quantia de la sanció —com en un judici normal— tenint en compte ingressos i patrimoni. A Dinamarca s'aplica una reducció del 50% per a rendes inferiors a un llindar establert i, al Regne Unit, això sí, en casos judicialitzats, la multa es calcula segons els ingressos setmanals.
La conseqüència serà que els de sempre, que no són els rics, seran els que paguin més
Ara Sumar ha obert el debat a Espanya després de registrar al Congrés una Proposició de llei impulsada des d'Esquerra Unida amb què demana que les multes de trànsit siguin més cares per als que més cobrin. A aquest tipus de sancions en funció dels ingressos hi donen suport les associacions de víctimes d'accidents com a via per dissuadir els més rics de la població a cometre infraccions, amb la idea que les multes actuals no els toquen una dent.
D’entrada me n’he alegrat, clar. Fins que he vist la magnitud de la tragèdia: que la proposta no està feta per què un pobre treballador no es deixi el sou en la multa, ni perquè afecti els més rics. Al marge que la proposta està feta amb un odi de classe, la conseqüència serà que els de sempre, que no són els rics, seran els que paguin més.
A la seva Proposició de llei, Sumar proposa que les multes "s'incrementaran sempre" d'acord "amb la capacitat econòmica de l'infractor". És a dir, que per als infractors sancionats els ingressos bruts anuals dels quals se situïn entre els 70.000 i els 85.000 euros —cosa que no fa ric a ningú— les multes s’apugin un 150%! I, en un 300%!, per als que cobrin entre 85.000 i 100.000 euros. Que, a veure, tampoc són rics. En canvi, Sumar planteja abaixar només un 30% les sancions als que acreditin uns ingressos de fins a 1,5 vegades el salari mínim interprofessional (ara situat en 1.381 euros bruts al mes). I un 15% per als que cobrin entre 1,5 i 2,5 vegades l'SMI (3.452 euros bruts al mes).
A Finlàndia es va donar el cas d’un directiu de Nokia, Anssi Vanjoki, de 44 anys, obligat a pagar 116.000 euros per conduir a 75 quilòmetres per hora en una via limitada a 50. A Espanya, el resultat serà que les suposades classes mitjanes, com sempre, seran les més perjudicades.