Trump com a personatge histriònic, poca-solta i aparentment babau, resultaria força còmic si no fos perquè té la maleta nuclear i perquè és del tot imprevisible. Així i tot, la meva tesi és que Trump fomenta el multilateralisme, i aquest és un fet que ens pot ajudar a evitar una nova guerra mundial. Trump és incapaç de mantenir una estratègia més o menys equilibrada i contínua a llarg termini. Ens ho ha demostrat els primers cinquanta dies de mandat presidencial, declarant que vol envair Groenlàndia, annexionar-se el Canadà, convertir Gaza en una nova Costa Blava, posar aranzels a la Xina, Mèxic i Europa, cobrar per anticipat la pau a Ucraïna, i un llarg etcètera de propostes com a mínim mediàticament explosives. Menys gràcia fan els acomiadaments del "motoserra" de Musk. Però, tot i això, estic disposat a demostrar que amb les seves boutades, meravellosa i intraduïble paraula francesa que es fa servir per definir aquelles intervencions pretesament enginyoses destinades a impressionar, Trump ens pot ajudar a no prendre mal. És arriscat el que faré, però crec que es pot sostenir.
Parteixo, doncs, de la base que Trump és multilateralista. És a dir, que com que només pensa en els Estats Units com a joguina personal, està disposat a disparar contra tot el que sembla que li porta la contrària. Ho fa compulsivament, sense estratègia definida a llarg termini, només per abusar de la seva posició una estoneta. És el clàssic "dolentot" de pati d’escola que només es diverteix ficant-se una estona amb els més febles. Es fum a bufetades amb tothom, però només fa durar el joc per demostrar que mana i que pot fer el que li ve de gust. En aquest sentit, no crearà aliances a llarg termini ni s’oposarà amb determinació a cap superpotència, perquè s’ho passa bé jugant a fer de president i tampoc no vol que l’atabalin massa. Recordem que quan van anar a mal dades amb la Covid, al marge que poca gent li va fer cas, va acabar perdent les eleccions perquè els americans volien ser governats per gent solvent, i no per presentadors de xous. La raça humana té, però, memòria curta, i els demòcrates americans poca traça, perquè han permès que l'home del sac tornés a governar. Això sí, sembla que amb poques ganes de fer política clàssica, i moltes de jugar a tocar i parar. Opino que és multilateralista perquè no té una obsessió definida, no vol un enemic en concret, sinó embolicar la troca una mica a tot arreu. I crec que això pot salvar-nos en el curt termini d’una guerra mundial que no sabem encara ni com serà ni com acabarà.
La meva tesi és que Trump fomenta el multilateralisme, i aquest és un fet que ens pot ajudar a evitar una nova guerra mundial
El bilateralisme és el problema. Mentre les dues grans potències mundials no s’encarin bèl·licament, les probabilitats d'una gran guerra mundial disminuiran. Posem pel cas que la Xina volgués enfrontar-se als Estats Units. Demanaria com a mínim que l'Iran i Rússia es posessin al seu costat. Els Estats Units cridarien Europa i Israel. I amb poc més ja tenim el conflicte ben armat. Hem vist morir molta gent a Ucraïna i Gaza per pensar que això no ens pot passar. Sí que pot passar. Si reflexionem com es va complicar tot abans de la Primera Guerra Mundial, i poc després, a la segona, entendrem millor com el bilateralisme porta, en cas d’escalada, a una guerra total sense pietat.
Però us reservo per al final un indiscutible argument d’autoritat: Tucídides. En el primer paràgraf del primer llibre de la guerra del Peloponès, ens diu que es posa a relatar el conflicte entre els peloponesis i els atenesos, perquè seria important i el més memorable de tots els conflictes precedents. Cito textualment: “Així li ho feia creure el fet que els dos Estats anaven a ella en la plenitud de tota llur potència i el fet de veure que els restants pobles del món grec, els uns tot seguit i els altres tenint-ne la intenció, s’anaven unint a l’un o l’altre dels dos bàndols”. Sembla que Trump no té aquesta intenció, ja que, per ell, el primer és que Amèrica es guanyi la vida el millor possible, que els americans blancs de tota la vida visquin sense que l’Estat els emprenyi i que les fronteres americanes estiguin més protegides que mai. En el seu "America first", la resta del món no és el seu problema. Si la idea de Tucídides que sense bilateralisme no hi ha conflicte greu és certa, Trump ens estaria allunyant, possiblement sense saber-ho ni voler-ho, d’una tercera guerra mundial. Una altra cosa és que, amb la seva imprevisibilitat o en la seva imperícia, debiliti els Estats Units o ens deixi als europeus sense ajuda externa. I no tinc clar que amb l’arribada de l’extrema dreta, especialment a Europa, sigui una bona idea deixar-nos solets.