Respecte a les eleccions municipals que se celebraran aquest diumenge, pel que fa a Catalunya, l’estat espanyol ha dissenyat una operació d’Estat. I, oh sorpresa!, l’independentisme no. Per a desesperació de molts, més aviat tot al contrari. L’acord entre el PP i el PSOE que contempla l’operació d’estat diu així: “baralla a mort en tot allò que tenim segur a nivell de territori: comunitats autònomes i ajuntaments de tot Espanya menys els catalans; i a Catalunya el PSOE amb pell de xai”.

Perquè una cosa és que els mitjans no n’informin, inclosos la majoria dels d’aquí —per vergonya de qui correspongui—, però l’altre és que les sentències d’organismes internacionals que hi ha hagut aquestes setmanes no siguin importants. Fa una setmana l’Oficina de Drets Humans de Nacions Unides va condemnar Espanya per violar els drets polítics del president Puigdemont l’any 2018. És el primer cop que l’ONU surt en defensa dels drets polítics d’una persona que és a l’exili. I aquesta setmana el TEDH ha admès a tràmit la demanda de Jordi Turull contra l’Estat per empresonar-lo enmig del debat d’investidura per ser elegit president de la Generalitat; també ha admès el recurs del president Mas per la inhabilitació pel 9N.

Avenços internacionals de l’independentisme que no van gens bé a la presidència espanyola de la Unió Europea, prevista per al segon semestre d’aquest any. I per a les quals l’Estat ha pensat una operació que li permeti menystenir-les. Com? Guanyant les alcaldies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Per a ells és el millor missatge de cara a Europa: “miri els processos judicials internacionals tenen els seus tempos, però ja veu que la gent, a Catalunya, vota PSOE”. Aquesta estratègia no la podia liderar el PP, ni VOX, ni Ciudadanos per motius obvis. Per això l’han encarregat al PSOE. I, segons algunes enquestes, podrien tenir un cert èxit segons com acabin els resultats a Barcelona i Tarragona. Pel que fa a Girona i Lleida no tenen cap opció de sortir-se’n. Ni una. Són els del 155 i la gent no està per tenir-los a l’alcaldia. Això no vol dir que no puguin tenir una certa quantitat de vots, però ni majoria absoluta ni opcions de pacte.

L’independentisme no està fent la feina. És greu que només es miri el resultat de les municipals en clau de partit i no de país. Quan es vegin les conseqüències de segons quins desastres es perpetrin, serà massa tard

Perquè tot i vestir-se amb pell de xai, el PSOE no se n’ha pogut estar del tot: ha vingut Pedro Sánchez, ha tret pit la ministra responsable de Rodalies, ha sortit una ministra a dir “Puigdemont a prisión” i Illa ha dit que parem de queixar-nos. I com que això aquí no ven, perquè els catalans podem ser mesells, però no som burros, han intentat normalitzar la seva opció amb una intensa presència publicitària als carrers d’aquestes ciutats. Pobres arbres i fanals!, com si fossin ells qui vota i no la gent. A banda de dopar la presència publicitària, per normalitzar la seva opció política han fet córrer una brama que la premsa —generalment— els ha comprat d’una manera preocupantment acrítica: “tenim opcions”, “estem a punt”. Ho dic així perquè per motius professionals he tingut accés a diverses enquestes els darrers vuit o nou mesos. I en el cas de Girona, per exemple, és flagrant: el PSOE no s’ha mogut dels 6 regidors en totes les projeccions que he vist de fa mesos. De fet, hi ha molt poca variació electoral en aquesta ciutat: Junts puja perquè recull el que perden ERC i Guanyem, i el PP es queda amb els dos de C’s. No sé de què estan a punt, però em serveix per obrir el darrer punt de reflexió.

L’independentisme no està fent la feina. S’entén la pugna partidista i més en campanya. Però s’ha arribat a alguns extrems que porten l’electorat més a l’abstenció que a cap altre lloc. I en part és perquè no ha fet aquesta lectura. I és greu que només es miri el resultat de les municipals en clau de partit i no de país. Sobretot a l’hora dels pactes. Si no es pacta en clau de país, quan es vegin les conseqüències de segons quins desastres es perpetrin, serà massa tard. Per exemple, tornem a Girona: segons les enquestes Junts per Catalunya creix pel que perd ERC i Guanyem; i sembla que pot obtenir un bon resultat que dificultaria molt la justificació d’un tripartit de les esquerres amb el PSOE. Prendre l’alcaldia al partit de Puigdemont a la seva ciutat és l’objectiu número u d’aquesta operació d’Estat. Segur que no és l’únic. Faria bé l’independentisme de pensar en clau de país. Si no ho fan els partits, que en prengui consciència la gent.