La informació que els ciutadans espanyols i belgues reben sobre l’islam és deficient. Si hi sumem la que tenen sobre dones musulmanes, hi podem afegir que és precària, escassa, negativa i superficial. Un informe liderat per l’IEMED amb la Fundación Al Fanar conclou que s’han d’activar propostes per augmentar la presència de veus musulmanes. Aquests dies a Madrid, Brussel·les i dimarts dia 21 a Barcelona, a la seu de l’Institut per la Mediterrània, es presenta un informe fruit del projecte europeu MAGIC on queda clar que la narrativa sobre l’islam ve molt marcada encara per estereotips i clixés que no marxen. La situació de la dona als diaris és un gran tema (i a Catalunya la plataforma On són les dones ho ha demostrat) i, de fet, on diem “musulmana” si ho substituíssim per “catòlica”, “protestant”, “jueva” o “budista”, també tindríem una cobertura pobra i intermitent, perquè la presència de les dones als mitjans de comunicació com a protagonistes (no com a víctimes o actrius secundàries) és molt minsa i parcial.
És sorprenent que ningú no entrevisti dones musulmanes i, si ho fan, sigui per la seva fe i no per la seva professió o condició (estudiant, veïna, professional, àvia, etc.)
La periodista Nadia Ziani ha coordinat un estudi de 15 mesos on s’han trobat molt poques peces periodístiques on surtin dones que s’identifiquen amb l’islam (125 a l’estat espanyol i 371 a Bèlgica). És sorprenent que ningú no entrevisti dones musulmanes (de totes aquestes peces, només 9 són entrevistes) i, si ho fan, sigui per la seva fe i no per la seva professió o condició (estudiant, veïna, professional, àvia, etc.). En un acte a la Casa Árabe de Madrid on es va avançar aquest estudi, vaig escoltar com encara hi ha comentaris islamòfobs per part de periodistes i, en general, es parla de la dona musulmana sense ella, sense donar-li veu. El mocador ja deixa de ser un problema i perd protagonisme, però els conflictes segueixen essent la norma. Bé, això no ens hauria d’impactar perquè el periodisme es nodreix de novetats i conflictes, bàsicament. Vaig poder escoltar Hajar Brown, coneguda per interpretar a Amira Naybet a la sèrie Skam España, que lamenta que a la indústria audiovisual els papers que li ofereixen solen ser de terrorista, MENA, mestressa de casa… i reclama una representació més diversa. Per sort, les persones que fan els càstings i trien els actors ja són generacions més joves amb menys prejudicis, tot i que reconeix que ella mateixa ha de fer de “pedagoga” i assessorar les persones que fan pel·lícules i sèries sobre la seva religió. També en clau de reivindicació l’esportista d’alt rendiment campiona mundial (mundial!) de kenpo Zenib Laari es queixa que els mitjans de comunicació quan li fan entrevistes se centren en preguntes que no farien a una altra esportista. Laari, nascuda a Móstoles amb pares procedents del Marroc, està farta que li preguntin si els seus pares la deixaven sortir i si “li deixen fer esport”, etc. Tenim moltes assignatures pendents, i no reconèixer com a ciutadans de ple dret persones que tenen una altra religió no ens fa més madurs ni més progressistes ni millors.