Tres moviments tel·lúrics per a una mateixa setmana. El de la coalició amb el xoc del sí és sí, un PP empès pel carrer i la caixa de Vox. Era previsible que el PSOE i Podemos es distanciessin en l'arrencada del nou curs, però no d'aquesta manera. El calendari passava per tancar l'agenda legislativa amb les lleis estrella abans del mes de febrer. De fet, al gener es va habilitar la cambra per accelerar habitatge, llei mordassa i arrencar la campanya. Fins que els efectes del sí és sí ho han devorat tot. Avui, l'acord està pràcticament descartat. Podemos i Igualtat retreuen a l'executiu socialista demanar reunions que no es concreten; des del PSOE, assenyalen que la concreció ja està en la proposició de llei del Congrés i és allà on els grups han de fer les aportacions.
Igualtat parla de fins a set propostes de reforma. El PSOE insta Irene Montero a proposar-les i incloure-les en el text. Ione Belarra assegura que no fan públiques les propostes per no portar la guerra dialèctica a l'opinió pública mentre acusa el soci de tou a qui li "tremolen les cames" amb la dreta o critiquen el ministre Luis Planas per reunir-se amb els "saquejadors" dels supermercats.
I mentrestant, no hi ha moviments, Pedro Sánchez està disposat a reformar la llei de Montero amb els vots del PP, el PNB i qui calgui. La gran incògnita serà la posició del grup confederal. Què farà Yolanda Díaz o els comuns, amb Ada Colau amb eleccions en menys de 100 dies. Igualtat vol ancorar en el seu relat a tot el bloc i el PSOE dubta que es mantingui. És més, el PSOE ja ha deixat anar la mà de Podemos i internament no considera una situació dramàtica una possible sortida abans de les generals. Mentrestant, els morats continuaran generant tres sorolls al soci: el sí és sí, la guerra d'Ucraïna i les polítiques de baixada de preus.
La justícia només va necessitar el testimoni d'un exadvocat de Podemos acusant la formació de desviació de fons per obrir investigació; en aquest cas són tres excàrrecs que assenyalen que els comptes de Vox mereixen una investigació
Setmana nova, enquesta fresca i triomfal per a Alberto Núñez Feijóo. Però el PP sap que la foto és dinàmica i el pot desplaçar la protesta social. De cara a les autonòmiques, amb 12 comunitats en joc, Feijóo es debat entre la baixada d'expectatives i els equilibrismes amb Vox i el centre. Té sentit, a l'últim CIS va superar per primera vegada la barrera del 10% de transferència de vot a la dreta. Les vagues de sanitat i les protestes per la gestió a Madrid rebaixen les previsions de revalidar els resultats del 2019, quan Isabel Díaz Ayuso va sumar més que tota l'esquerra junta. Tant és així, que Ayuso ha hagut de frenar la tala d'arbres a Madrid Río per la pressió veïnal, decisió pràcticament insòlita.
La tercera mutació és la de Vox. La percepció d'una part dels seus electors ha canviat i veurem si s'obren futures diligències de la Fiscalia. L'entrevista de Macarena Olona a Salvados no va aportar novetats, però obre de cop tres fronts. El qüestionament del líder, Santiago Abascal té limitacions i està tutelat, va dir; la vinculació directa amb sectors nazis, literal; i la caixa de Vox. Olona ha destapat la sospita definitiva sobre aquests 4,5 milions d'euros que han anat presumptament dels comptes del partit a la fundació Disenso de Santiago Abascal. No va revelar més detalls, ni menys. Perquè no els té o perquè com a advocada de l'Estat esquiva l'encobriment. "Jo tinc les preguntes correctes", va dir l'exsecretària general. Qui ha transferit aquests fons? On han anat? Per a què s'han fet servir?
L'acusació no és nova però sí definitiva. L'exdiputada de Vox s'uneix a altres ex alts càrrecs del partit que van sortir de la formació amb la mateixa acusació. La primera va ser l'exdiputada balear Malena Contestí. Després de l'entrevista d'Olona ha recordat com va sortir del partit denunciant acusacions similars i Olona la va acusar de "deslleial i traïdora". El següent ha estat l'exdiputat de Vox per Múrcia Juan José Liarte, que després de l'entrevista ha rematat: "Per al partit l'únic que importa és l'accés a diners públics per desviar-los a la Fundació Disenso". I un detall no menor. "Rocío Monasterio va plantar cara a Ortega Smith per no cedir el control dels comptes del grup parlamentari al partit". L'eurodiputat Jorge Buxadé s'ha justificat en roda de premsa: "Disenso és Vox". La realitat és que els diners públics del Congrés no poden quedar sense auditar en una fundació.
La justícia només va necessitar el testimoni d'un exadvocat de Podemos acusant la formació de desviació de fons (causes que després van ser arxivades) per obrir investigació a l'Audiència Nacional i els tribunals ordinaris de Plaza Castilla. En aquest cas són tres excàrrecs, inclosa l'exsecretària general, que assenyala que els comptes de Vox mereixen una investigació. Veurem si de les tres mutacions de campanya d'aquesta setmana, la de Vox acaba en els tribunals.