"Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li’n darem un tall…". Sí, ho heu endevinat, ja tenim Nadal a sobre, si més no l’enllumenat; els anuncis de perfums i joguines; les promocions de torrons, i les ganes d’estimar i ajudar tothom. Jo aquest any tinc molt clar què demanaré als Reis (Reixos o Mags) d’Orient: que el català sigui l’única llengua oficial de tots els Països Catalans. Serà l’única manera de salvar-lo de tots els depredadors lingüístics que intenten exterminar-lo per mitjà de mentides i calúmnies històriques. El PP, VOX i el PSOE ens volen fer creure que el castellà també és la llengua pròpia dels Països Catalans. L’adjectiu Catalans no els fa sospitar que podrien estar equivocats? Si la llengua pròpia fos el castellà, no es diria Castellunya i Països Castellans? Digueu-me lògica, però em sembla que pixen una mica fora de test; estan tan centrats a ser intolerants i tancats de ment que no els arriba la sang al cap.

Us aviso, començo un salt enrere emotiu. Fa uns anys me’n vaig anar a passar una temporada a Edimburg (Escòcia) amb un parell d’amigues. Arribades allà, com sol passar, vam conèixer algunes persones de diferents indrets, entre les quals hi havia alguna noia espanyola. Un bonic dia de juliol, amb tota la nostra innocència, vam iniciar una alegre conversa amb una de les meves amigues catalanes; en català, ÒBVIAMENT. Us podeu creure que una de les noies, clarament espanyola, que havíem conegut ens va dir, perdó, ens va ordenar, que parléssim en castellà perquè no ens entenia? A Escòcia, repeteixo, no a Madrid. Va interrompre una conversa entre dues amigues catalanes i ens va ordenar que parléssim en castellà. Amb uns ovaris més grossos que dues síndries. Que ens ho ordenés a Madrid, seria greu, però, a Escòcia!? Naturalment, li vaig dir que parlaria castellà sa mare i vaig exagerar encara més el meu català tancat de Banyoles.

L'anècdota exemplifica l’actitud de prepotència que tenen alguns espanyols envers els catalans viuen immersos en un deliri que els fa creure que som els seus súbdits

Això és només una anècdota de moltes que exemplifica l’actitud de prepotència que tenen alguns espanyols envers els catalans (els mateixos que llavors ens diuen que som uns intolerants i uns feixistes per voler parlar català a Catalunya); viuen immersos en un deliri que els fa creure que som els seus súbdits. Ja veieu que haver viatjat no és garantia de res. Per descomptat també he conegut espanyols tolerants i oberts de ment; només faltaria. Però la història no s’acaba aquí, aquell viatge va ser fantàstic perquè hi va haver un altre espanyol, que també es pensava que era al Regne de Castella a l’època de la Inquisició, que es va ofendre perquè hi havia un noi que parlava gallec i, quan li va dir que li parlés en castellà, aquest li va respondre que no el sabia parlar. Es va quedar més blanc que una geisha. A quin espanyol se li acut anar a Escòcia a defensar el castellà! Que no saben la història d’Escòcia, tampoc?

Això són només anècdotes del passat, ara vivim una situació molt pitjor a Catalunya: el català està sent substituït pel castellà i encara ens volen fer creure que som els catalans que intentem exterminar la llengua castellana, una llengua que és la quarta llengua més parlada del món, amb més de cinc-cents milions de parlants. La llengua castellana no és la llengua pròpia de Catalunya, ni dels països de l’Amèrica del Sud (però això és problema d’ells, prou feina tenim nosaltres aquí), ni de les Illes Balears, ni de la Catalunya del Nord (clarament), ni del País Valencià (oi que no es diu País Castellà?). I el valencià no és una llengua diferent del català; això és només una estratègia política per dividir els parlants d’una mateixa llengua i destruir-la lentament. Per tot això entendreu que aquest Nadal demani als Mags d’Orient (i no al Pare Noel o Santa Claus) que salvin la nostra llengua, el català, el valencià, el mallorquí o com en vulgueu dir.