Nadal ha arribat; ja començo a notar la bondat de la gent, el caliu a les llars i l’augment de l’altruisme i l’empatia. Si heu de demanar un crèdit al banc o un augment de sou a la feina, és el millor moment per fer-ho; segur que us concediran tot el que demaneu sense oposar-hi resistència. No sé si són els torrons, les neules o el massapà, però, per Nadal, tothom s’endolceix. Persones que, durant l’any, no saben que existeixes, de cop i volta —suposo que a causa de l’enlluernament provocat pels extraordinaris llums de Nadal—, et reconeixen pel carrer, et saluden, t’abracen, es preocupen per tu i fins i tot et desitgen Bon Nadal. Nadal és temps de pau i harmonia i de difondre el missatge de Jesús a tothom; suposo que per això s’envien tants whatsapps plens de gifs animats i emoticones amoroses, i que la televisió i les xarxes socials són plens d’anuncis de joguines i perfums. Que ningú es quedi sense un regal i sense una emoticona.

Per Nadal, tot s’hi val! És igual si hi ha gent que no té diners ni per comprar-se un enciam o per escalfar casa seva, el que és imprescindible és que il·luminem bé els carrers per sobre de les nostres possibilitats i que mengem com porcs fins a rebentar. Després, ja anirem a la Seguretat Social per fer-nos baixar el sucre, el colesterol o el que faci falta i farem alguna compra solidària al supermercat per anestesiar la culpa. Tothom sap que el missatge de Jesús és que ens gastem tots els estalvis en regals i grans àpats, que ho fotografiem tot i ho pengem a les xarxes socials i que fem tants m’agrada com siguin possibles per fer saber al proïsme que hi som per al que faci falta i que poden comptar amb els nostres m’agrada.

Una altra característica rellevant de Nadal és que és una festa familiar; per tant, l’has de passar en família tant sí com no i, si no tens família o no t’hi avens, et fots i retoques les fotos perquè no es noti. No costa pas gaire; avui en dia, hi ha moltes aplicacions per afegir persones contentes i torrons a les fotos on surts sol i deprimit. El que no pot ser és que tu, amb la teva vida miserable, enfonsis la vida dels altres perquè no et ve de gust celebrar Nadal. És una actitud molt egoista i que no aporta res a la societat del benestar en què vivim. 

No sé si us hi heu fixat, però, cada vegada, comencen a col·locar els llums de Nadal i les garlandes més aviat. Aquest estiu, mentre em banyava a la piscina, ja em va semblar veure un llum de Nadal. Suposo que els deuen començar a posar a l’agost perquè, si no, no tindrien temps de col·locar-los tots i arribaria Nadal i estaríem a les fosques i l’esperit nadalenc se’n ressentiria i compraríem menys del que hauríem de comprar i no podríem donar tot l’amor que estem disposats a donar als centres comercials i a les grans empreses.

Nadal deriva del llatí (dies) natalis [‘(dia del) naixement’] i és una festa cristiana en què se celebra el naixement de Jesucrist. El que solia fer la gent per festejar-ho era anar a les esglésies en comptes dels centres comercials; combregar en comptes de menjar fins a rebentar; confessar els pecats en comptes d’enviar whatsapps, i penedir-se de tot allò que no havia fet bé en comptes de comprar compulsivament. Era, per tant, un moment d’humilitat en comptes d’un moment de luxúria. Estem, doncs, molt allunyats del que era originàriament Nadal. El que no entenc és perquè ens obstinem a anomenar-ho de la mateixa manera. Crec que el millor que podem fer, a partir d’ara, és dir-ne Xauxa en comptes de Nadal i tots contents. Bona Xauxa a tots!