Les coses com són, la notícia de la mort aquest divendres de l’opositor rus Aleksei Navalni en una remota colònia penal de la regió de Iamàlia, a tocar del cercle polar àrtic, ha sorprès i impactat. Quelcom que no és contradictori al fet que aquest fos un escenari que era present i factible, i al que el mateix Navalni n’havia fet referència en més d’una ocasió.

També és cert que la notícia, als voltants de Nadal, del seu trasllat a la remota Colònia Penal IK-3 a Kharp, un antic gulag a milers de quilòmetres de Moscou, no era per a res un bon presagi. Trasllat que, a més, inicialment va ser amagat per part de les autoritats russes a la seva pròpia família i advocats.

De fet, personalment mai vaig entendre com Navalni va decidir tornar a Rússia des de Berlín, el gener del 2021, on s’havia recuperat d’un intent d’enverinament químic amb Novitxok (un dels agents nerviosos més mortals, que fou desenvolupat pels serveis de seguretat soviètics els anys 70 i 80 del segle passat) que per poc no va posar fi a la seva vida uns mesos abans. I és que el vol que sortí de Berlín, en arribar a l’espai aeri rus fou reencaminat a un aeroport diferent al del seu destí, on no va trigar a ser detingut. I no era el primer atac, el 2017 ja havia perdut el 80% de la visibilitat d’un ull per un altre assalt al carrer amb un “líquid de color verd” que mai es va clarificar exactament què era.

Estem davant d’un malaurat recordatori dels molts motius pels quals s’ha de continuar donant suport a Ucraïna davant la injustificada invasió russa, que aviat complirà dos anys

El president Puigdemont ja va apuntar el mateix divendres que aquesta mort era una prova de la debilitat del règim de Vladímir Putin. I si bé és cert que la història russa, i la biografia de Putin, està plena de precedents on l’oposició, la dissidència o fins i tot la premsa lliure, és reprimida sense contemplacions i brutalment, la “necessitat” d’eliminar un opositor que ja tens neutralitzat, en una remota presó d’alta seguretat pràcticament desconnectada del món, certament no és una mostra de fortalesa per part del Kremlin. I encara menys a un mes de les eleccions presidencials a Rússia. De fet, més aviat projecta una sensació de fragilitat o d’una certa por. Por que el pròxim 17 de març, data de les esmentades eleccions russes, es repetís el que acaba de passar fa poc més d’una setmana al Pakistan? 

I és que a les eleccions generals celebrades el proppassat 8 de febrer al Pakistan el vot massiu dels joves va fer guanyar les eleccions al partit d’Imran Khan, exprimer ministre i exestrella de criquet. I això a pesar del fet que Khan està actualment empresonat, que ha patit el boicot dels grans mitjans de comunicació del seu país —la campanya la van fer els seus partidaris bàsicament per internet— i que no compta amb el suport del poderós exèrcit pakistanès. 

Certament, és difícil pensar que hi pugui haver una correlació directa entre la mort de Navalni i les recents eleccions pakistaneses. Entre molts aspectes perquè Navalni ja feia temps que havia estat desqualificat com a candidat a les eleccions que se celebraran d'aquí a pocs dies a Rússia. 

Quelcom diferent és el possible efecte que la desaparició de Navalni pugui tenir sobre l’electorat rus. Però serà difícil que l’enuig per aquest fet trobi un canal per on expressar-se a les urnes, sobretot si tenim en compte que el darrer candidat independent i pacifista d’aquestes eleccions, Boris Nadejdin, també ha estat finalment descartat per les autoritats electorals russes, i per tant apartat de la cursa electoral.

Difícilment sabrem mai quin ha estat el fet desencadenant perquè es dugués a terme una decisió que, segurament, fa temps que ja s’havia pres a la cúpula del poder rus: la de la “necessària” desaparició de Navalni. Això sí, estem davant d’un malaurat recordatori dels molts motius pels quals s’ha de continuar donant suport a Ucraïna davant la injustificada invasió russa, que aviat complirà dos anys. Vull acabar amb unes paraules del desaparegut Navalni: “Perquè triomfi el mal només cal que la gent bona no faci res”. Descansi en pau.