En ple confinament, quan la por imposava les ombres durant la pandèmia, hi va haver qui va fer autèntiques revolucions. Mentre ens obligaven a tancar-nos, a passar els dies entre les quatre parets de casa nostra, hi va haver qui es va atrevir a pensar, a crear més enllà de les barreres imposades. Un exemple en va ser Mrs. Toolip. Quan tot es tancava, ella va obrir. Quan se'ns allunyava de l'art, del contacte amb les idees, amb les creacions dels altres, ella va fer possible que, almenys, un espai naixés per preservar les obres. En ple tancament de la vida social, del compartir, del gaudi col·lectiu, una jove va apostar per firmar el contracte per obrir la seva primera galeria, en ple centre de Barcelona.
Va néixer a Nova Zelanda, però ha passat gran part de la seva vida a la Costa Brava, on ha crescut i après dels seus pares l'amor per l'art. I coneix, perfectament, els circuits de les galeries d'art, sobretot, com de difícil i inaccessible poden resultar per a nous artistes.
No sé si va ser gràcies a la pandèmia, o malgrat aquesta, que Mrs. Toolip va posar en marxa la seva revolució: crear un espai que servís de fòrum, a peu de carrer, obert i generador de connexions i intercanvis. Un lloc on exposar talent, donar missatges apostant per la llibertat d'expressió que acompanya l'excel·lència. Una galeria d'art que permet als creadors que s'atreveixen a mostrar les seves obres, trobar-se amb el públic i, a més, conèixer també la feina dels ja consagrats i amb experiència.
No han passat encara dos anys des d'agost del 2021, quan va néixer aquest projecte, i ja han passat per la galeria de Mrs. Toolip més de 500 artistes. I entre ells, a alguns he tingut l'honor d'entrevistar-los en un projecte que apropa les obres dels autors a l'espectador i es pot conèixer de primera mà l'experiència del mateix artista. El plaer de poder escoltar qui dona vida a l'obra que tenim davant, coneixent el perquè, el com i els secrets que s'amaguen a l'obra és una possibilitat que s'obre al públic en aquest lloc màgic.
La dimensió internacional que ofereixen els projectes és una altra de les fites que ens ajuden a conèixer autors de diferents llocs del planeta, participant en exposicions conjuntes on s'aborden qüestions d'actualitat i interès des de diferents perspectives. Recentment, la galeria va acollir una mostra internacional que presentava obres abordant l'ús de les armes als Estats Units, i ens convidava a analitzar la Segona Esmena. Les diferents experiències, les diferents perspectives, les imatges, les obres es van conjugar a la galeria per empènyer-nos a reflexionar, a empatitzar, a viure diferents experiències que, finalment, ens permeten enriquir la nostra opinió.
La màgia de Mrs. Toolip consisteix, precisament, que l'art estigui al nostre abast i, d'aquesta manera, aprenguem a gaudir-ne
La valentia de Mrs. Toolip ha obert la porta a artistes que, per exemple, a través de l'art han pogut canalitzar experiències brutals, mentre han fet de l'art una via d'expressió i denúncia, com l'exposició de Tess Dribbel, que ens endinsava en la fosca i terrorífica realitat de la pederàstia.
També a Mrs. Toolip hem pogut conèixer l'obra d'Oswald Auléstia, l'home conegut com el "gran falsificador d'art de la història". Una experiència que, sens dubte, deixa marca, perquè conèixer l'autor ens permet fer-nos preguntes sobre el valor d'una peça: té valor un quadre per la seva tècnica, pel seu missatge, per les seves característiques artístiques o, al contrari, té valor pel seu autor, pel lloc on ha estat i qui l'ha tingut en el seu poder? La història de la vida de l'Oswald és apassionant, i per això ha estat narrada en sèries i pel·lícules, convidant a la reflexió contínua sobre l'art i els seus circuits.
Serveixin aquests exemples com a mostra de la força amb què ha arribat aquesta dona que s'ha marcat com a objectiu revolucionar les regles que, fins ara, s'imposaven en l'àmbit de les galeries d'art. I demà, dilluns, en comença una altra: Mrs. Toolip llança la seva primera edició del Concurs Internacional d'Art Toolip, edició d'estiu. Què caracteritza aquesta convocatòria? Fonamentalment, l'objectiu és donar visibilitat als que han participat en el concurs, posant de relleu la seva obra. I per a això, la manera de seleccionar els treballs parteix de la base en la qual el jurat desconeix qui hi ha darrere del projecte presentat. És a dir: les obres han estat jutjades sense saber si el seu creador era home, dona, jove, gran, amb una dilatada carrera en l'àmbit artístic o amb dedicació íntima als seus treballs. Totes les obres han competit en igualtat d'oportunitats i així s'han valorat els treballs presentats per 242 artistes de 45 països, que han presentat un total de 552 obres.
Tots els artistes tenen espai a través de les xarxes socials i el web de la galeria, així com de les pantalles que projecten els seus treballs a la galeria. I els finalistes han pogut, a més, explicar les seves obres per al públic i compartir la seva experiència com a autors.
Una altra de les diferències en comparació amb la majoria de certàmens d'art d'aquesta mena és que, en aquesta ocasió, la galeria no es queda amb les obres guanyadores dels artistes, sinó que es facilita la seva venda al públic i l'autor, a més, en cas de no vendre-la en aquell moment, podrà disposar-ne amb el valor afegit que li atorga ser premiada.
Els artistes que han quedat finalistes valoren molt positivament el fet que les seves obres hagin estat jutjades sense més informació. Això ha permès que ens trobem treballs d'autors que a més de pintar, d'esculpir, de fotografiar, tenen en les seves vides facetes científiques, en el món jurídic, de la intel·ligència artificial, per exemple, que ens dona una dimensió molt més àmplia i rica dels seus projectes.
El certamen internacional s'inaugura demà, dilluns, i oferirà a tothom qui s'apropi a la galeria un conjunt d'obres diverses, on, de segur, experimentarà sensacions interessants, podrà veure treballs que el convidaran a reflexionar, a gaudir, a imaginar. La màgia de Mrs. Toolip consisteix, precisament, en això: que l'art estigui al nostre abast i, d'aquesta manera, aprenguem a gaudir-ne. Perquè, precisament, gràcies a la pandèmia, vam poder reconèixer que l'art és la medicina per a l'ànima, i sense llocs com aquesta galeria, sense oportunitats per apostar pels projectes de tantíssims talents, el nostre univers seria de color gris.