Divendres passat a la nit, segons el nostre horari, s'anunciava que Robert F. Kennedy Jr. presentava el seu suport públic a Donald Trump. Una decisió que ell mateix va anunciar, i que ha explicat públicament en una detallada roda de premsa. Una explicació que vol posar les coses al seu lloc, després que, des de la seva pròpia família, s'emetés un comunicat on s'assenyalava una mena de decepció —per als vius i els morts— davant del que podria sonar a una espècie de "traïció" a la tradició demòcrata de la família Kennedy.
I és que el nebot del president John F. Kennedy i fill del senador Robert F. Kennedy, tots dos assassinats als anys seixanta, havia presentat la seva candidatura com a independent, i va decidir retirar el seu nom de les paperetes en els deu estats clau on ja havia aconseguit suport. En aquest sentit, el mateix Kennedy ha explicat que el seu nom es mantindrà en les paperetes de la majoria dels estats, explicant que en aquells territoris on els demòcrates tenen més pes, se'l pot votar "sense fer mal al president Trump", amb l'objectiu de "no ajudar Harris". Es tracta d'una retirada selectiva, estratègica, per provar de donar suport en aquells llocs on la diferència entre Trump i Harris estigui disputada.
La decisió, segons ha explicat, es deu al fet que no vol restar vots a Donald Trump, amb qui va parlar abans de fer el pas i amb qui va tenir un especial interès a sumar esforços pel que "els uneix": la lluita contra la corrupció sistèmica, recuperació de la classe mitjana treballadora, posar fi a les guerres i plantar cara per la salut en la protecció dels nens i dels consumidors davant les grans indústries farmacèutiques i químiques. Ell mateix va resumir les seves prioritats conjuntes en defensar la "llibertat d'expressió, acabar amb la guerra a Ucraïna i la defensa de la salut dels nens". Una batalla davant les polítiques del partit demòcrata, que, segons ha denunciat, és el "partit de la guerra, de la censura, de la corrupció, les grans farmacèutiques, les grans tecnològiques, dels grans fons".
Ha explicat que després de la conversa telefònica i posteriorment en persona, a Mar-a-Lago, amb Trump, esperava mantenir-ne una de similar amb Harris, a qui va allargar la mà per poder parlar i plantejar una estratègia possiblement conjunta. Una conversa que no es va donar en no rebre cap tipus de resposta per part de la candidata. Segons ell mateix ha explicat, sent conscient que no té opcions de guanyar les presidencials, el seu següent pas és mantenir una estratègia perquè els demòcrates no es mantinguin en el poder. Una cosa que sobta alguns, que encara el consideraven alineat amb el partit del qual el seu pare i el seu oncle havien estat referents.
En una intervenció que es va guanyar l'aplaudiment dels presents, però també a les xarxes socials, Kennedy va fer èmfasi en la necessitat de protegir la llibertat, especialment la llibertat d'expressió. I es va referir als moments de la història en la qual s'ha perseguit i censurat els "nois bons", per part "dels dolents". Una manera de remarcar aquestes crítiques que sobre ell s'aboquen, que l'acusen d'encapçalar "teories de la conspiració", de ser negacionista, antivacunes. Uns adjectius gastats a què es recorre per pretendre invalidar discursos que, lluny de mancar de fonament, estan sent defensats per l'advocat mediambientalista, que cada cop ha obtingut més suports.
Això de Kennedy donant suport a Trump és l'evidència que el sistema bipartidista ha tocat fons
El seu nom ha guanyat força especialment des de la pandèmia de la covid-19, on es va posicionar públicament contra la corrupció de les institucions nord-americanes de control i validació de medicaments, sobre la corrupció de les indústries farmacèutiques i la posada en perill de la salut pública —especialment dels nens. Per això es diu que és probable que Kennedy hagi pactat amb Trump l'entrada en el seu govern —en cas que guanyi les pròximes presidencials— per fer-se càrrec de l'àrea de salut, seguretat alimentària i farmacèutica. Va ser, precisament, des de les files demòcrates des d'on no han escatimat esforços per provar de desacreditar-lo, de silenciar-lo i d'empènyer-lo fora de l'arena política. I malgrat això, ha mantingut la seva candidatura, denunciant l'abús a la democràcia que han suposat les mesures durant la pandèmia, el totalitarisme que s'imposa per part del partit demòcrata i el retrocés que ha suposat el govern de Biden per a les llibertats de la ciutadania nord-americana.
Va deixar el partit demòcrata el mes d'octubre passat, denunciant que s'havia allunyat "tan dramàticament dels valors fonamentals" amb els quals va créixer i ha passat a convertir-se en "el partit de la guerra, la censura, la corrupció, les grans farmacèutiques, les grans tecnològiques, les grans fortunes... abandonant la democràcia en cancel·lar les primàries per ocultar el deteriorament cognitiu del president en funcions". I va anar més enllà, denunciant la inexistència d'un sistema "honest", on es donessin "debats oberts, amb primàries justes, debats programats regularment, mitjans de comunicació veritablement independents, que no estiguin contaminats per la propaganda governamental ni la censura, i amb un sistema de tribunals i juntes electorals no partidistes".
Unes paraules que podrien ser dites per qualsevol socialdemòcrata europeu. Per qualsevol que es consideri d'"esquerres" en aquest punt del mapa, on hem patit això mateix que denuncia Kennedy: el buidatge absolut dels que se suposava que haurien de defensar els interessos de la classe treballadora, dels drets i llibertats guanyats a base de lluitar-los durant dècades. El problema que assenyala Kennedy és compartit a les dues bandes de l'Atlàntic: ens hem quedat sense una veritable representació progressista. Ens hem quedat sense poder votar una opció que se suposava ens hauria de defensar davant dels abusos dels poders capitalistes més descontrolats. I tanmateix, hem vist clarament com han estat els mateixos poders els qui han fagocitat les formacions polítiques que se suposava que ens haurien de protegir.
Han estat els líders actuals que han censurat les opinions contràries als interessos dels qui els donen suport; han regat amb diners públics mitjans de comunicació, que, lluny d'informar, han sucumbit a les campanyes de propaganda més antidemocràtiques i tramposes de manipulació i desinformació; han sostingut i provocat conflictes armats on ha estat evident la malversació de fons públics per a benefici de les indústries armamentístiques. Han destrossat les llibertats individuals i col·lectives. I ho han fet parapetant-se en alertes, en pors, generades per ells mateixos.
Quan una persona decideix que no pot continuar sostenint aquest xiringuito, perquè s'ha convertit precisament en tot el que no havia de ser, és comprensible que es donin casos com el de Kennedy. Personalment, l'entenc perfectament. Fa temps que es va acabar aquesta línia suposadament divisòria entre "l'esquerra i la dreta", entre "els vermells i blaus", per haver de posicionar-nos davant el totalitarisme (promogut per ambdues faccions), davant la desinformació oficial, davant un absolut descontrol i una flagrant desprotecció de la ciutadania davant dels interessos de les grans corporacions.
Necessitem candidats sense por, que no sucumbeixin davant de les campanyes de desprestigi i desgast
Ha estat evident que aquí no s'ha governat per protegir la nostra salut, ni la nostra llibertat, ni el nostre dret a estar informats, ni el nostre dret a expressar la nostra opinió. Al contrari: s'han orquestrat campanyes de propaganda i publicitat per a les indústries farmacèutiques privades, a qui se'ls ha permès pràcticament tot (fins i tot trampejant la legislació); s'ha destruït la llibertat de premsa a base de sotmetre-la als dictats dels poders econòmics; s'ha debilitat la capacitat adquisitiva de les classes treballadores sotmetent-les a impostos que no han revertit en el seu benestar ni en la seva seguretat, sinó tot el contrari. Se'ns ha enganyat, i molt fonamentalment, els paladins de la socialdemocràcia, de les classes treballadores, ens han venut deixant-nos desprotegits i a la nostra sort.
Això de Kennedy donant suport a Trump, és l'evidència que el sistema bipartidista ha tocat fons. Perquè la realitat que ens toca viure requereix respostes contundents, d'accions immediates compromeses en la lluita contra la corrupció sistèmica. I per molt forassenyat que pugui sonar tot això, Trump ha estat i és un candidat que no ha tingut problemes a l'hora de parlar clar: una cosa cada vegada més necessària. No és suficient la campanya de desprestigi i de descrèdit contra qui va ser president i que ara vol tornar a ser-ho. No n'hi ha prou ja amb els discursos de l'"enemic boig". Bona part de la societat, tant als Estats Units com a Europa, necessita un canvi estructural, un compromís ètic, una regeneració democràtica que, sens dubte, no pot sorgir dels que ens han submergit en aquest fangar.
El gir que suposa que un demòcrata decideixi donar suport a un republicà és un exemple del que vindrà, segurament en pròximes dates a Europa: una espècie de gran coalició que, se suposa, vindrà a defensar el que s'ha destrossat per part de les "grans coalicions" que només han defensat els interessos de les grans carteres.
El pas que ha anunciat Kennedy pot ser la fita que marqui el pas a la política internacional d'aquells que, més enllà de colors, bàndols i sigles, es preocupen per la pau, la sobirania alimentària, la cura real del medi ambient i de la salut, de la protecció dels menors en tots els àmbits i, en definitiva, de plantar cara a un corrent woke que està causant enormes danys en vista de tots.
Necessitem un Kennedy, també a Europa. Necessitem candidats sense por, que no sucumbeixin davant de les campanyes de desprestigi i desgast. Que tinguin la suficient amplitud de mires per enfrontar-se "als seus" i oferir la mà "als contraris" amb l'ànim de construir. Que apostin per una política al servei de les majories, de les garanties socials, de l'ètica en el centre de les decisions. Necessitem que els Estats Units puguin girar en les seves polítiques, fonamentalment les internacionals, que ens estan asfixiant. I necessitem, urgentment, polítics que deixin de seguir com a xais les pautes partidistes a l'esquena de la ciutadania.