Quatre dies després de la tragèdia, lo president Mazón va tindre la barra de dir que es crearien equips de treball de manera "imminent". Sí, lo miserable va usar la paraula imminent, 96 hores després que la primera sostracada de la DANA comencés a endur-se persones i vehicles, vides i cases. Cementeri de llots, morts evitables i al televisor ell abillat amb una armilla roja i el Borbó vestit de verd caqui, com si estiguessen treballant. Com si els importés. Per la visita dels reis espanyols han mobilitzat més policia per a obrir-los pas i protegir-los que per la tasca d'ajudar el poble. Ells i els seus privilegis. Quin fàstic. Encara hi ha morts per a trobar ensorrats al mig del fang i la comitiva institucional passejant-se entremig la indignació, la integritat i la rebel·lió d'un poble fart que diu prou. Mori el mal govern.

La premsa colonialista de Madrid preocupada perquè no tenien AVE cap a la costa. Lo govern valencià prohibint l'accés de voluntaris a onze municipis de la zona zero (no fos cas que continuen explicant la veritat en primera persona). Mentrestant, bombers trencant vidres dels cotxes per a vore si a dins hi havia cossos atrapats. Veïns com zombis pidolant aigua potable per carrers inexistents. Ferits solitaris convivint amb morts a una casa mig enrunada. Alarmes d'emergència sonant als mòbils de gent ofegada, pitant estrepitosament a la butxaca de persones abraçades als arbres que veien com cadàvers suraven al seu voltant. No hi ha pel·lícula de terror que supere tanta catàstrofe. No es pot mirar la tele sense emocionar-se i enfurismar-se. No podem canalitzar la ràbia i la tristor millor del que s'han canalitzat rieres i rambles.

Perquè potser sí que al meu país la pluja no sap ploure, però també hi ha la incapacitat supina de qui fa de la impunitat i la ignorància la seua bandera, de qui es creu superior a la natura i als compatriotes. Lo canvi climàtic mata, també les males decisions i les gestions nefastes. Hem modificat massa el paisatge per a construir-hi polígons, urbanitzacions i infraestructures viàries. Vinga ciment. No hi ha terres que engolisquen la pluja. La prepotència de construir on no toca, de desviar els rius. La supèrbia de rebutjar l'ajuda de països veïns i de governs amics. L'aigua té escriptures i quan vol les trau —com deia ma iaia— i ara el fang torna a casa seua, enduent-se ponts que semblaven de cartró, esclafant cotxes que pareixien de joguet. Tota l'arrogància humana afonada per barrancs i lleres, per no parlar de qui es farà d'or reconstruint ciutats i carreteres, que només de pensar-hi fa feredat.

Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Ja no ens valen dimissions, ja volem un juí complet. No n'hi ha prou que dimitisquen o siguen cessats. Los responsables polítics del PP han de ser detinguts i processats

La Unitat Valenciana d'Emergències desmantellada amb altivesa. Les advertències dels meteoròlegs desateses amb insolència. Classe política que no només no soluciona els problemes sinó que els crea o que destorba a qui els vol resoldre. I quan encara ni sabem lo nombre de desapareguts —opacitat esfereïdora— i amb més de 200 víctimes a les costelles, les autoritats ja comencen a parlar-mos de tornar a la normalitat. A quina normalitat hem de tornar? A quina? A la del sistema que mos vol obedients i muts? A la del capitalisme que només mos necessita perquè l'engranatge gire i els diners es moguen? Grans empresaris i alts càrrecs polítics no van voler suspendre la jornada laboral, tot i els avisos insistents dels experts. La producció és lo més important. Estem governats per fanfarrons que mos tenen com a ratolins atrapats per a fer girar la seua roda de riquesa. L'avarícia que trenca el sac. Que trenca pobles. No podien perdre unes hores de facturació i s'han perdut centenars de vides. Quanta mort. Qualsevol xifra definitiva en seran massa.

I malgrat les riades de brutícia i troncs escampant tota la mort, també hi ha hagut riades de persones amb graneres i pales retornant un bocí de vida. Hi ha hagut lo seny de l'alcalde d'Utiel, que va decidir suspendre les classes, salvant així els alumnes que ja estaven dalt del bus per a anar a l'institut. Hi ha hagut lo coratge dels voluntaris, dels pagesos amb tractors (sempre hi són), dels jóvens i grans enfangats fins als genolls i pala en mà cantant l'himne del País Valencià a ple pulmó, intentant espantar els seus mals. Hi ha hagut lo miracle d'una dona de Benetússer trobada en vida dins lo seu cotxe colgat de ferralla, tres dies després. Hi ha hagut arquitectes, electricistes i paletes que s'han posat a disposició dels afectats. Hi ha hagut 10 heroïnes del personal sanitari d'una residència d'avis de Massanassa, que van pujar a pols 124 d'ancians pisos amunt, fugint d'una mortalla que els estalonava. L'allau de solidaritat és proporcional a la de ràbia. La gent mos hem fet nostra la fúria de l'aigua.

Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Ja no ens valen dimissions, ja volem un juí complet. No n'hi ha prou que dimitisquen o siguen cessats. Los responsables polítics del PP han de ser detinguts i processats. I els del PSOE que cotribuïxen a l'abandonament, també. Hem vist fiscalies actuar d'ofici per molt menys. Milers de policies espanyols van vindre a Catalunya la tardor del 2017 per a reprimir un referèndum pacífic. Ara no tenen tanta pressa ni en són tants. Ara no criden que nos dejen actuar. Per a quan un 155 a la Generalitat Valenciana? Lo govern ha demostrat sobradament la seua ineptitud, descoordinació i dixadesa de funcions. No poden seguir al poder ni un minut més. Ara intentaran amagar la veritat amb cinisme putrefacte. Com l'11M (ha sido ETA), com l'accident de metro també a València, com l'incendi a l'edifici del barri de Campanar, com los morts en residències a càrrec dels protocols d'Ayuso. Negligència criminal que no pot quedar impune. Esta vegada, no.