Tal dia com avui de l’any 1894, fa 128 anys, a Cervera; naixia Joan Comorera i Soler, que en el decurs de la seva vida seria una de les personalitats polítiques més rellevants de la primera meitat del segle XX català. Comorera va ser un dels fundadors i un destacat dirigent de la Unió Socialista de Catalunya, U.S.C. (8 de juliol de 1923), inicialment presidida per Rafael Campalans. I va ser un dels fundadors i màxim dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya, P.S.U.C. (23 de juliol de 1936); que, malgrat tenir una minsa representació al Parlament (tan sols cinc diputats), va jugar un paper fonamental a la Catalunya de la Guerra Civil (1936-1939). Durant aquella etapa, el PSUC va tenir la seva seu central a l’Hotel Colón, requisat a inicis del conflicte.

Després del cop d’estat militar que havia conduït a la Guerra Civil Espanyola (19 de juliol de 1936); el president Companys havia creat el Comitè de Milícies Antifeixistes, que havia impulsat els anarquistes (sense representació al Parlament) a una posició de domini polític i social. Aquell Comitè, que es va revelar com l’error més greu de la carrera política del president Companys, va liderar la Revolució a la rereguarda; que va ser un fracàs al no va saber transformar aquella il·lusió col·lectiva en una realitat. I, també, va sembrar el país de caos i de desconcert (les seves Patrulles de Control van assassinar milers de persones per la seva ideologia conservadora o independentista; o per la seva condició o confessió religiosa).

L'octubre de 1936, quan el país vivia immers en un caos absolut, Comorera, Companys i Tarradellas; tres personalitats amb un perfil molt diferenciat, però amb un objectiu comú, es van conjurar per a acabar amb el desordre i la criminalitat imposats per la CNT/FAI. Van derogar el Comitè de Milícies i van iniciar el setge als anarquistes, que culminaria amb els Fets de Maig de 1937; una guerra civil a la rereguarda republicana. La victòria de l’eix format per les forces de la Generalitat, els milicians estalinistes del PSUC i independentistes d’Estat Català; i l’Exèrcit Popular de la República retornaria l’ordre a Catalunya. Però, en contrapartida, la Generalitat perdria un paquet important de competències de govern que havia guanyat amb anterioritat.

Comorera va proclamar “Som catalans per naturalesa i som espanyols per coacció”.