Tal dia com avui de l’any 1585, fa 439 anys, a París; naixia Armand-Jean du Plessis de Richelieu; que, de gran, seria un dels personatges més importants de la política francesa i europea de la seva època. Va fer una carrera fulgurant. El 1605, amb tan sols vint anys, era nomenat bisbe de Luçon (una diòcesi catòlica totalment envoltada de comunitats protestants). El 1607, amb vint-i-dos anys, era nomenat secretari d’estat de la cancelleria d’Enric IV. El 1622, amb trenta-set anys aconseguia el birret cardenalici. I el 1624, amb trenta-nou anys era nomenat primer ministre de França, càrrec que exerciria fins a la seva mort, el 1642, amb cinquanta-set anys.
Durant la seva llarga vida política (1607-1642) va contribuir, decisivament, a la construcció del règim absolutista borbònic i en la projecció de França com a primera potència mundial. Va negociar amb totes les faccions de poder de França i amb totes les cancelleries d’Europa. També amb la de Barcelona, durant la crisi i Revolució dels Segadors (1640) que conduiria a la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59). Durant aquella crisi, Richelieu va enviar el seu nebot, Armand du Plessis-Besançon, a entrevistar-se amb el nebot del president Pau Claris, Francesc de Vilaplana (Ceret, 7 de setembre de 1640), per negociar una aliança catalanofrancesa.
En la disputa per la primacia mundial, Richelieu s’havia imposat l’objectiu d’erosionar el poder hispànic, i va pactar amb el president Pau Claris un tractat d’ajut militar amb el propòsit de consolidar una Catalunya independent, que es governaria en forma de república, i que seria un tap entre les monarquies francesa i hispànica i, a la vegada, una ferma aliada de París (una falca territorial) dins de la península Ibèrica. No obstant això, l’agressiva resposta hispànica (novembre, 1640 – gener, 1641) va alterar els seus plans inicials, i finalment imposaria als catalans la creació d’un principat independent que compartiria la figura del sobirà amb la monarquia francesa.