En els Estats democràtics les garanties processals no només es compleixen, sinó que s'entenen com a necessàries i absolutes, és a dir, vinculants per a tothom, absolutament tots. Quan algú les incompleix, el conjunt de la societat assumeix que no s'està davant un judici just i, per tant, sigui quin sigui el resultat mai servirà per provar res, excepte que s'han saltat les regles bàsiques que han de respectar-se-li a tota persona que s'enfronta a un procés penal. Bàsicament, els demòcrates, i en democràcia, entenem que les formes són el fons perquè sense respecte a les formes el fons mai no podrà aclarir-se.

Justament per i per a això, existeixen normes que són d'obligat compliment i que no per provenir del Legislador europeu són menys rellevants que les emanades del Congrés dels Diputats; entre aquestes es troba, sense cap dubte, la Directiva (UE) 2016/343 del Parlament Europeu i del Consell de 9 de març de 2016, per la que es reforcen en el procés penal determinats aspectes de la presumpció d'innocència que és una norma que, per molt que jutges i tribunals s'entossudeixin a ignorar, va destinada a ells com a garants del dret a un judici just.

Aquesta directiva, en vigor des de fa molt més d'un lustre, cada vegada que l'esmentem en una Sala de justícia causa no ja estranyesa sinó, sobretot, menyspreu, com si es tractés d'una mera referència quan és d'obligat compliment.

El que en el fons sanciona aquesta normativa no és cap altra cosa que la vulneració del dret a la presumpció d'innocència extraprocessal, és a dir, aquella que es produeix fora del procés, però que acaba afectant el mateix procés i, especialment, el dret a un judici just de qualsevol persona acusada d'un fet delictiu.

L'essència d'aquesta normativa es defineix en un dels seus fonaments de dret quan estableix que: "Es vulneraria la presumpció d'innocència si les declaracions públiques de les autoritats, o les resolucions judicials que no fossin de condemna es referissin a un sospitós o acusat com a culpable mentre no s'hagi provat la seva culpabilitat d'acord amb la llei".

Pensem en aquesta frase i repassem mentalment l'hemeroteca per fer-nos una idea de quantes vegades hem vist vulnerada la presumpció d'innocència, molt abans del dictat de qualsevol sentència, simplement per manifestacions o notícies que presenten com a culpable a qui encara no ha estat ni tan sols jutjat.

Revisar la premsa, sigui del color que sigui, i fer-ho qualsevol dia de la setmana, comporta que vegem com s'està incomplint aquesta Directiva i, a més, vulnerant la presumpció d'innocència dels qui en aquesta apareixen reflectits. El problema em sembla sistèmic.

Amb una o molt poques sentències en què jutges i tribunals estableixin que no es pot dictar sentència condemnatòria en contra d'algú perquè prèviament se li ha vulnerat la presumpció d'innocència, hi haurà prou per generar un canvi radical, que seria un gran pas cap a un millor futur i, sobretot, una societat millor

És sistèmic a partir del punt i moment en què existeix una autèntica estructura funcional perquè això continuï passant i que, a més, ve sufragada amb fons públics, però, a més, també se sustenta en una pràctica poc democràtica, però molt còmoda, consistent a donar per bones les versions oficials que es donen de les coses i els fets, per desenraonades que semblin.

En un Estat en què la política es troba judicialitzada, és normal que una part important dels espais mediàtics siguin ocupats per notícies de tribunals; cosa diferent és que la gran majoria d'aquestes informacions siguin unilaterals i provinguin d'una dinàmica filtradora que hauria de ser investigada algun dia.

La Directiva de presumpció d'innocència té uns destinataris molt clars, que no són ni els ciutadans, ni els polítics, ni de bon tros els periodistes; els destinataris finals d'aquesta norma no són altres que els jutges i tribunals i el dia que així ho assumeixin i es decideixin a complir-la, amb les conseqüències que això comporta, les coses realment canviaran.

En el fons, el dia que jutges i tribunals estableixin que no poden condemnar una persona, fins i tot no poden ni jutjar-la, perquè existeix un risc real de vulneració del dret a la presumpció d'innocència, amb base en la Directiva 2016/343, aquell mateix dia s'haurà posat punt final a una pràctica que és tan antidemocràtica i injusta com qualsevol altra forma de vulneració de drets fonamentals.

El que estic plantejant no és una quimera, ni una ideació; als països democràtics tot jutge o tribunal sap el que ha de fer, arribat el cas, si a una persona se l'ha sotmès a escarni o a un judici paral·lel en els mitjans, producte de filtracions o de manifestacions d'autoritats que posin en dubte la seva innocència abans del dictat de qualsevol sentència.

Diran els qui no assumeixen quines són les regles de les democràcies, que això no és així, però n'hi ha prou amb un exemple: la sentència de la Cambra d'Apel·lacions de Brussel·les de 7 de gener de 2021 per la que es va denegar el lliurament de Lluís Puig que diu, literalment, que: "el risc de violació de la presumpció d'innocència també ha de prendre's molt seriosament" i que això és així per "les declaracions fetes per alts funcionaris i autoritats sobre la culpabilitat de les persones afectades abans de la decisió judicial".

La justícia belga no només va denegar el lliurament de Lluís Puig per no venir demanat pel jutge predeterminat per llei sinó, també i molt especialment, perquè existeix un risc real de vulneració del seu dret a la presumpció d'innocència, tal com ve establert en aquesta Directiva que avui tantes vegades he citat.

Si aquest risc és suficient per no lliurar una persona i no poder, d'aquesta forma, sotmetre-la a procés, és evident que també ha de ser avaluat a l'hora de jutjar qualsevol sobre qui s'hagi divulgat versions, afirmacions o realitzat manifestacions que serveixin per presentar aquesta persona com a culpable abans que existeixi una sentència condemnatòria.

Ser europeus i ser demòcrates és una cosa molt complexa, entre altres coses, perquè requereix importants canvis, especialment de mentalitat i forma d'operar, que en molts casos resultaran tan costosos que es preferirà continuar vivint en una realitat en blanc i negre al mateix temps que es presumeix de ser allò que no s'és: ni demòcrates ni europeus.

Es podrà dir que soc un ingenu, un il·lús, però estic convençut que amb una o molt poques sentències en què jutges i tribunals estableixin que no es pot dictar sentència condemnatòria en contra d'algú perquè prèviament se li ha vulnerat la presumpció d'innocència, bastarà per generar un canvi radical, que seria un gran pas cap a un millor futur i, sobretot, una societat millor, una que no només es presenti com a europea i democràtica, sinó que realment ho sigui.

Veurem quan i qui s'atreveix a fer aquest pas i, sobretot, com reaccionen aquells que viuen de les filtracions i de fer de portaveus del poder establert, divulgant qualsevol cosa perquè ve d'una font oficial.