Aquest serà el govern de coalició de l'últim minut, amb negociacions de matinada, per videoconferència, a diverses bandes, dins i fora d'Espanya i on veurem com es buscarà cada vot fins i tot en ple fragor de votacions parlamentàries. El que no serà és temps de reials decrets. Els tres paquets legislatius que porta el govern espanyol al Consell de Ministres són crucials per a l'economia. Tres decrets on es juguen ajuts a sectors, a famílies, a pimes i gran empresa; la revalorització de les pensions, impostos extraordinaris, injeccions milionàries a comunitats autònomes i un centenar —o més— de mesures. Són de tal magnitud que l'anomenat òmnibus —per tot el que conté—, l'escut anticrisi i el subsidi d'atur permeten encarrilar una arrencada de curs fins als pròxims pressupostos generals.

Les negociacions sobre el fons —no n'hi ha de pes— han xocat frontalment amb la forma. Els decrets llei van sortir del Consell de Ministres i van engegar el comptador per al sí de Junts, el pla B del PP i el desmarcatge d'última hora de Podemos. I en el xoc, hi ha més de política que de polítiques. La qüestió prejudicial europea que inquieta Junts com a drecera per frenar l'aplicació de la llei d'amnistia, encara que s'eliminés, el dret europeu mana. El que fa el decret, insisteixen des del PSOE i més d'un jurista, és posar negre sobre blanc una cosa que ja passa, una homologació del dret nacional a l'europeu sobre una praxi ja implantada. Una altra cosa és la petició de tombar els decrets i portar l'Executiu a refer-los de cara als pròxims Consells de Ministres. Començar de zero, en definitiva, amb tot l'impacte legislatiu que arrossega.

El PSOE no viu el possible fracàs com un drama i mira cap a l'horitzó d'una legislatura que acaba de començar amb anys al davant; confien que la votació dels tres decrets retrati els seus socis

Podemos ha ensumat la debilitat i s'ha despenjat amb peticions d'última hora. La reforma del subsidi per a persones més grans de 52 anys la va poder plantejar durant la negociació i no dos dies abans de la votació; el topall del 2% de beneficis per a grans superfícies, mesura sense encaix legal, va sorgir aquest dilluns. En sortir al Grup Mixt per marcar pas propi i pressionar Yolanda Díaz, la pregunta va ser quantes vegades pot votar Podemos amb el PP i Vox. Aquesta pot ser la primera.

El PP pretén votar-hi en contra perquè ha guanyat el relat polític i l'específic. És la seva demostració d'un "govern ingovernable", on el primer que ha d'aprovar Pedro Sánchez decau a les Corts. Félix Bolaños es va encarregar de trucar a Cuca Gamarra, Yolanda Díaz va fer el mateix amb Borja Sémper. Cadascú ha defensat el que li convé, Treball el subsidi i La Moncloa els dos macrodecrets. Però de les tres mesures que proposa el PP (deflactar l'IRPF, l'IVA de la carn i peix sumat a l'IVA reduït de la llum i el gas), no se n'accepta cap. La vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, assegura que contravenen la fiscalitat europea. I com que no els compra res, no els posa en un compromís.

Així que el PP, encara atrapat en la línia dura de Vox, no haurà de donar explicacions de deixar caure Sánchez. Un marc perfecte, perquè la realitat és Isabel Díaz Ayuso marcant el camí de "al govern ni aigua". El mateix dia de la votació, Feijóo defensarà la dissolució de partits independentistes en la seva esmena de totalitat a l'amnistia, un debat incompatible amb tirar endavant el paquet anticrisi davant Abascal assenyalant el PP des de la tribuna.

El PSOE no viu el possible fracàs com un drama i mira cap a l'horitzó d'una legislatura que acaba de començar amb anys al davant. Confien que la votació dels tres decrets retrati els seus socis. Si no donen suport al triple paquet progressista, tornaran a començar. És possible que decaiguin. Que la política partidista es carregui els ajuts de molts. I que la via del decret tan criticada en l'anterior legislatura pel PNB, ERC o el PP sigui la més ràpida per a qualsevol naufragi parlamentari. S'aprovin o decaiguin, assegurar les negociacions abans de passar pel Consell de Ministres és la lliçó dels primers decrets del govern. I més quan això tot just ha començat.