La negociació entre Junts i el PSOE sobre la Llei d’amnistia és molt important. En depèn el futur de molts independentistes a Catalunya i la legislatura a Madrid. Sembla que el desenllaç serà molt proper al límit màxim fixat, el dia 7 de març. No és gens estrany que marqui l’agenda política. En el cas de l’estat espanyol, malauradament, l’agenda política implica també l’agenda judicial i estem veient una altra vegada com es posicionen judicialment (políticament) jutges i fiscals.
Aquest és el gran tema, però no és l’únic. El temps passa de pressa i també cal mirar el calendari que s’acosta, perquè el 2024 és un any electoral. Ha començat Galícia, on els resultats confirmarien la tesi de Ferraz, però on qui més perd és el PSOE. La tesi de Ferraz, que Pedro Sánchez va definir com la de "fer de la necessitat virtut", és entendre que la manera de governar Espanya és desmuntar el poder del Madrid estatal, mediàtic, econòmic i judicial pactant amb els nacionalistes.
A Galícia no ho han pogut dur a terme perquè la majoria absoluta del PP no els ho ha permès. El gran creixement del BNG no ha sigut suficient i la derrota dels socialistes, molt important. El PSOE ho atribueix a manca d’implantació territorial. Sembla que la direcció socialista estava preparada per assumir un mal resultat a Galícia. Fins i tot sembla preparada per resistir un més que possible mal resultat a les eleccions europees. Però a les eleccions catalanes se la juguen.
Fer una implantació territorial a Galícia requereix temps. Un temps on hauran de combinar la difícil tasca de tenir acords amb els nacionalistes gallecs al Congreso per governar Espanya amb la de recuperar els vots que aquests els han pres. En canvi, el PSC a Catalunya té bona implantació territorial; aquest element no podrà ser excusa. Té un candidat consolidat, tampoc podrà ser excusa. Però potser té l’electorat més despistat del que sembla amb el gir de guió de l’amnistia.
Per què crec que és molt important que no guanyi el PSC? I que no governi? Perquè és el PSC menys catalanista de la història
Són molts anys defensant l’argumentari contra el procés, contra els presos polítics i l’exili davant els seus veïns i familiars com per, de cop, il·lusionar-se veient Sánchez defensant l’amnistia i Zapatero la no-violència independentista. Sabent això, com calculen guanyar? Doncs, per una banda, donant a Illa un perfil d’ordre que atregui votants catalanistes que demanen bona gestió i, per l’altra, abocant la modernitat de Sánchez a mobilitzar tot el votant progre metropolità.
Per què crec que és molt important que no guanyi el PSC? I que no governi? Perquè és el PSC menys catalanista de la història. El més depenent del PSOE de la història. I el menys compromès amb la defensa nacional de Catalunya de la història. Després del procés, al PSC ja no hi ha contrapesos —el president Montilla en tenia— i l’entrega a Ferraz —que fa i desfà a Catalunya com mai s’havia atrevit— és total i absoluta. El PSC no garanteix ni el que podem considerar els bàsics.
Tot i que en determinades reunions hi ha molt interès a dir que el PSC té la victòria assegurada en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya això no és així. Pot guanyar?, sí. Ho té fet?, no. Ni de bon tros. No van gens sobrats i ho saben. El que té més números per evitar-ho és, evidentment, una victòria de l’independentisme. Quina seria la recepta infal·lible? Una llista conjunta. Per més que els pesi, per més que sembli la cançó de l’enfadós, etc., seria una victòria total.
Mentrestant, què més cal? Bon govern; no podem dir que estiguem en un gran moment en aquest aspecte, però encara hi ha temps per mirar de remuntar. Model de país; el que està començant a fer Junts és interessant, el país necessita valentia. En el moment que som, defensar que el principal incentiu per votar partits independentistes és que no guanyi el PSC pot semblar poc ambiciós. Pot semblar que demano que es mantingui el poder pel poder sense tenir clar què fer. Però el poder pel poder seria un govern del PSC, i aquests tenen clar el que volen desfer.