No pinta malament

"La pitjor de les ignoràncies de tipus històric és la ignorància dels fets que hem vist nosaltres mateixos".
G.K. Chesterton

La imatge simpàtica la deixa Puigdemont posant a una boca Guimard amb un somriure dedicat a Marine Le Pen per respondre-li a l'asseveració que va fer sobre que "serà implacable" i no li permetrà fer política en territori francès quan guanyi les generals franceses. Esperem que no les guanyi, encara que la cosa va per mal camí, i és gairebé segur que, quan això passi, l'expresident i actual diputat del Parlament estigui fent política ja a Espanya i no necessiti el beneplàcit de la neofeixista francesa.

I és que la vertiginosa espiral d'esdeveniments de l'inici de setmana no ha tombat les esperances dels indepes entorn de l'aplicació de l'amnistia. No pinta malament. Carles Puigdemont no havia anat a París només a enviar-li fotos amb amor sarcàstic a la Marine, perquè veiés que no només campa lliurement pel sud de França, sinó que se li havia colat fins a la cuina; la breu incursió a la ciutat lluminosa tenia més substància. La instructora al Suprem del pseudocas Tsunami havia oficiat França, fent-li constar que l'expresident era per allà, perquè li notifiquessin que té oberta una causa per terrorisme al Tribunal Suprem, i vet aquí que l'imputat s'hi va plantar per deixar clar que sempre ha estat a disposició dels òrgans judicials europeus. Només arran d'aquesta notificació es va personar ahir el seu advocat al TS demanant a la instructora que l'instrueixi en la causa i li notifiqui les resolucions que hagi dictat. Això significa que fins que no rebi la interlocutòria en la qual donava deu dies per informar, no corre el termini, la qual cosa l'allarga molt més. No sembla, en tot cas, que la magistrada Polo tingui pressa, de qui gosaria dir, pel que no diu en les seves resolucions, que té claríssim el que li ha tocat instruir. O sigui, que tot i que la causa parla del gravíssim delicte de terrorisme i d'altres quatre més, Polo ni té pressa ni ha dictat cautelars ni ha enviat cap oede. Res. Terrorisme del fi. No pinta malament.

Aviat sabrem si el genet Llarena continua en solitari, si a Marchena el commou la concisió del d'ERC i si a la senyora del Tribunal de Comptes li surt a compte anar amb una prejudicial al TJUE perquè no l'hi admetin

Gran diferència amb el seu col·lega Llarena, a qui ja només li queda entre mans un delicte de malversació que està inclòs en l'amnistia, per molt que s'entossudeixin a voler-ho treure. En aquest sentit, la Junta de Fiscals de Sala d'ahir va servir més per escenificar com està de fracturada la Fiscalia respecte a Álvaro García que per perjudicar els polítics amnistiables. Per molt poc, l'informe fiscal a favor de l'amnistia total no haurà de ser imposat per ordeno y mando, sinó que va tirar endavant amb suport. La Fiscalia dirà a Llarena que la malversació és amnistiable; l'Advocacia de l'Estat li dirà que la malversació és amnistiable i les defenses li diran que la malversació és amnistiable. Llarena es queda sol amb Vox si persisteix en l'actitud d'anar contra les mateixes argumentacions prèvies del Suprem i s'entossudeix a defensar que hi va haver enriquiment patrimonial per haver gastat diners en un referèndum. Ja us vaig dir que fins i tot si hi hagués detenció, no seria gaire llarga, i és que la malversació no dona per a més. Fixeu-vos si no dona per ficar algú a la presó que el famós diputat del PP Casero, el que es va equivocar i va votar la llei de Yolanda Díaz, estava en aquell moment imputat per una malversació per la qual ha estat finalment condemnat i ni condemnat ha entrat a la presó.

Això de Suïssa també ha estat un bon revés. Els suïssos poden ser avorrits, ordenats, mil·limetrats, però són gent seriosa. Intentar colar-los allò de Tsunami com a organització terrorista que ho és per organitzar una manifestació que va ser terrorista, els deu haver fet saltar l'engranatge més ben calibrat del seu puntual cervell. Per comparació, més surrealista resulta García-Castellón —quatre mesos abans de la jubilació: tic-tac, tic-tac— explicant en una entrevista que tant li és el que diguin els suïssos, perquè cada legislació "opina una cosa" sobre què és terrorisme o no. Veieu quin verb fa servir? Opinar. La legislació no determina i el jutge no interpreta, sinó que és qüestió d'opinió. Per la boca mor el jutge.

No pinta malament, doncs, per als polítics indepes. El Tribunal Constitucional podia fer poca cosa i poca cosa ha fet en el cas dels vots telemàtics per a la Mesa del Parlament. La petició de l'anul·lació cautelar dels vots ha estat desestimada i, la veritat, sembla que el PP la va fer amb la boca petita. Faire semblant. Més que res perquè, fins i tot anul·lats, Rull continuava amb un avantatge de 57 a 42, així que no hauria canviat res. Una altra cosa que es resoldrà quan sigui sense conseqüències reals. Així ha de ser. El mateix Congrés ha augmentat els supòsits en els quals els diputats poden votar telemàticament per incloure-hi els viatges i estades "oficials" a l'estranger, en una decisió que van prendre els grups de la cambra i el mateix podrà fer el Parlament. Si un ho pensa bé, qui pot ser diputat ha de poder votar i el que tindria rellevància constitucional seria que no se li permetés, no el format en què ho fa.

I després hi ha Junqueras, que ha informat la sala II del seu dret a acollir-se a l'amnistia en 28 línies en una ostentació d'economia processal.

Aviat sabrem si el genet Llarena continua en solitari, si a Marchena el commou la concisió del d'ERC i si a la senyora del Tribunal de Comptes li surt a compte anar amb una prejudicial al TJUE perquè no l'hi admetin. No faltarà moviment mentre corre el cronòmetre per saber si hi ha investidura a Catalunya o es repeteixen eleccions o per comprovar si Sánchez s'hi ha de superposar en quedar palmàriament clar que no pot governar. Pot passar que es quedi sol amb el seu projecte de llei de premsa —que dubto que el periodista que viu en Puigdemont li doni suport, sobretot després de no haver votat la norma europea— o bé que entre tots els partits conservadors, inclosos el PNB i Junts, li aprovin alguna norma de tipus econòmic que ell no vulgui. Que no sé com s'explicaria que tu no puguis legislar i l'oposició sí.

No pinta malament, però tampoc no pinta avorrit, ja ho veureu.