Quin lector no ha sentit parlar del PIB com a mesura del valor de la producció de béns i serveis d’un país? Qui no ha sentit infinitat de vegades que el PIB creix tal percentatge respecte a l’any anterior i d’això se’n desprèn que l’economia evoluciona en positiu? O que l’economia va malament si cau el PIB? El PIB és la unitat de mesura de referència quant a volum de la producció d’un país. Una aplicació habitual i més concreta d’aquesta mesura és la que el relaciona amb el nombre d’habitants del país: és el PIB per habitant o PIB per càpita, una divisió simple entre el PIB (en euros, en dòlars, en la moneda que sigui) i la població. El PIB/h s’utilitza com a mesura del nivell de desenvolupament i permet comparar-se respecte a altres països. Quan el PIB/h puja l’assimilem a més riquesa, prosperitat, desenvolupament, etc., i quan baixa l’assimilem a empobriment, empitjorament i sinònims.

Un dels problemes de la ràtio PIB/h és que és una mitjana aritmètica. En un país imaginari de 10 habitants que produeixi per valor de 100 unitats monetàries, el PIB/h és de 10 unitats monetàries per persona. Però podria ser que hi hagués algun resident que es quedés el 99 d’aquestes unitats monetàries i que les noranta-nou persones restants s’estiguessin morint de fam. La ràtio PIB/h seguiria essent de 10. Per evitar això, els sistemes d’informació econòmica d’arreu del món desenvolupat elaboren altres indicadors relacionats amb la distribució de la riquesa, de manera que permeten una millor aproximació a un altre concepte àmpliament utilitzat i més precís, que és el del nivell de benestar de la població.

A Catalunya, es poden citar diverses fonts d’informació que generen aquest tipus de dades, que ens permeten aproximar-nos prou bé al grau de progrés i benestar de la població. Podem citar l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que elabora i fa el seguiment del que anomena “Indicadors de benestar i progrés social”, que inclou dades sobre condicions de vida i treball (renda de les llars, risc de pobresa, privació material extrema, etc.), salut (esperança de vida, obesitat, persones amb problemes de depressió o ansietat, etc.), educació (abandonament prematur dels estudis, població jove que no estudia ni treballa, etc.), habitatge (quina part de la renda hi dedica la gent, habitacions per persona, etc.), etcètera. També la Cambra de Comerç de Barcelona recull amb regularitat informacions de les que comentem en la seva publicació “Indicadors de progrés i benestar”. Finalment, CaixaBank Research, a partir dels seus milions de clients arreu de l’Estat, genera informació per comunitats autònomes sobre la desigualtat (índex de Gini i percentils d’ingressos, distribució d’ingressos) o sobre accessibilitat a l’habitatge, tot pràcticament en temps real des de fa alguns anys.

A part dels ingressos dels individus, hi ha altres coses que són molt importants per al benestar percebut, com la feina, les relacions personals o la salut

En una línia semblant, en les darreres setmanes, s’han publicat a Catalunya dos treballs sobre el progrés i el nivell de benestar dels catalans, que resulten ser mesures alternatives al clàssic PIB/h. El primer fa referència a una contribució d’un grup d’economistes liderat per Ada Ferrer, relativa al que s’anomena benestar subjectiu, que recull dades sobre satisfacció individual amb la pròpia vida per part de les persones, i en certa manera sobre el seu grau de felicitat. El seu treball descansa en una enquesta àmplia (4.000 residents) impulsada per la Generalitat. Sobre la base d’un treball rigorós avalua el benestar tant amb variables objectives (i mesurables) com amb variables percebudes, que no són altra cosa que el sentiment, la percepció que tenen els individus sobre el seu propi benestar.

Els resultats als quals arriben els autors són que, a part dels ingressos dels individus, hi ha altres coses que són molt importants per al benestar percebut: tenir feina i comptar amb estabilitat laboral n’és una d’elles per a les persones que es troben en una situació econòmica activa; una altra són les relacions personals (literalment, tenir persones amb qui comptar i amb qui compartir bons moments, no sentir-se sol i tenir temps per a la família i per socialitzar) són claus per al benestar. La salut física i mental és un altre dels grans determinants del benestar percebut per les persones.

El segon treball al qual em referia el signen els economistes Albert Carreras i Albert Busca i fa referència a l’Índex de Progrés Social a la Unió Europea, amb dades a escala regional. Es tracta d’un conjunt de més de cinquanta indicadors que serveixen per mesurar el benestar de forma alternativa al tradicional PIB/h: té en compte aspectes nutricionals, habitatge, seguretat personal, accés a l’educació, salut, medi ambient, drets individuals, llibertat personal, tolerància i inclusió. Els autors fan una comparació de la posició de les 240 regions europees, entre les quals hi ha Catalunya, i no en sortim gaire ben parats: no ens assimilem als més desenvolupats d’Espanya en termes de PIB/h (Madrid, País Basc, Navarra i la mateixa Catalunya), sinó que en termes de progrés social formem part de les regions meridionals, com ara Andalusia, Múrcia, Extremadura, País Valencià, les Illes i Castella-la Manxa. Els autors ho deixen aquí...

Amb el PIB/h potser anem relativament bé. Amb el progrés social, sembla que no.