Si busquem la paraula "traspàs" al DIEC, veurem que té dues accepcions. Una és la clàssica definició que a mi em posa una mica nerviós: "acció de traspassar". Tanmateix, els exemples que acompanyen la definició són molt aclaridors: "El traspàs d’una botiga". La segona definició que recull el diccionari no té res a veure amb la primera, però si parlem de Rodalies té un regust perillós: "Defunció". I té un regust perillós i molt concret perquè, a hores d'ara i després de saber l’acord de l’empresa amb els treballadors de Rodalies, crec que al tan anunciat traspàs de Rodalies li han cantat les absoltes i ja ha traspassat. Amén.

Ho afirmo amb tota la convicció i amb tota la pena, que consti. Segons l’acord, la nova Rodalies serà una empresa del grup Renfe, amb majoria accionarial de l’Estat i la infraestructura continuarà en mans d’Adif. Només al consell d’administració d’aquesta filial de Renfe hi podria haver una majoria de la Generalitat de Catalunya gràcies al vot de qualitat del president, però res més. És una "empresa 100% catalana", com ERC va anunciar? No cal ni respondre aquesta pregunta, si mirem el nou plantejament. Ara se’ns diu que això serà un pedaç transitori de dos anys, però tothom sap que tampoc no serà veritat. "Everybody knows", que cantava Leonard Cohen. Hi ha encara dues derivades molt negatives d’aquest acord. La primera és el precedent que es crea, pel qual la força corporativista i jacobina d’un grup de treballadors públics està per damunt de la força de la política i el pacte. L’interès particular per damunt de l’interès col·lectiu, amb el xantatge com a arma i amenaça. La segona és que Rodalies continuarà en mans de Renfe i Adif i, per tant, continuarà mal gestionada, però la responsabilitat política serà de la Generalitat de Catalunya, que s’endurà tots els cops i totes les crítiques. Cornuts i pagar el beure, que diuen a casa meva.

Rodalies continuarà en mans de Renfe i Adif i, per tant, continuarà mal gestionada, però la responsabilitat política serà de la Generalitat de Catalunya

El traspàs de Rodalies només és possible d’una única manera, i és la mateixa manera com es va fer el traspàs de la seguretat pública al nostre país; amb l’assumpció directa de la competència amb una direcció política, un pressupost i uns funcionaris de la Generalitat de Catalunya. Així és com els Mossos d’Esquadra es van desplegar a les carreteres catalanes mentre la Guàrdia Civil en marxava. Per aquesta raó, en el cas que ens ocupa, l’únic traspàs real possible és mitjançant la cessió, línia a línia, a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), una empresa ben gestionada des de fa molts anys. Amb aquest esquema, un dia concret el personal de Renfe s’hauria de retirar i entrar-hi el personal de FGC, amb trens propis i gestió pròpia. Línia a línia, com s’ha fet amb el traspàs de la línia de Lleida a la Pobla de Segur. Es podria començar ara per la de Vic i Puigcerdà i anar avançant.

Un dels errors persistents de l’independentisme, segurament causat per la competició electoral i la pressió mediàtica, és aquesta necessitat incomprensible de posar terminis i dates límit als acords, sobretot quan no depenen únicament d’un mateix. Per exemple, ERC va prometre que la declaració de la renda relativa a l’any en curs, que farem l’any 2026, ja es farà a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Ningú que tingui dos dits de front es pot creure que això serà una realitat. L’agència catalana no té ni el personal ni els recursos necessaris per a fer una operació d’aquesta envergadura. Per no parlar de l’acord concret, que especifica que l’ATC farà la gestió, la recaptació, la inspecció i la liquidació de tots els impostos generats a Catalunya. De fet, el desenllaç del traspàs fallit de Rodalies marca un full de ruta: si jo fos un treballador de l’Agència Tributària de l’Estat (AEAT) en prendria bona nota i ja sabria, a partir d’ara, com dinamitar l’acord sobre el finançament: amb l’amenaça d’una vaga (real o encoberta) i brandant el conveni laboral. I faig un vaticini: l’argument del Govern de Catalunya per no assumir la declaració de la renda d’enguany serà que no es pot enfortir l’ATC sense pressupostos, i per tant li carregaran el mort als partits que van investir Salvador Illa però que ara no li aproven el pressupost.