Ha començat un nou curs judicial, segurament amb molts sobresalts però no amb grans canvis encara que, per una via o una altra, s'aconsegueixi arribar a acords per a la renovació tant del Tribunal Constitucional —que no forma part del poder judicial— com del mateix Consell General del Poder Judicial; en realitat, més aviat sembla, o aquesta és la sensació que es transmet, que, d'una part, estaríem davant d'una pugna entre diferents grups de poder i interessos particulars i, d'altra i en cas d'assolir-se un acord, d'un autèntic canvi de cromos però no davant d'un nou curs per a la judicatura, entenent-lo com un canvi de rumb que impliqui una autèntica reforma d'un sistema anquilosat, desbordat, grapejat i tremendament polititzat que necessita una reestructuració radical.

Des de fa ja molt temps sostinc que una crisi constitucional com la que s'està vivint per, entre altres coses, falta de renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), és alguna cosa que, d'existir voluntat política, té fàcil solució i passa, en primer lloc, per una modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) que podria centrar-se, ara per ara, a introduir una norma segons la qual "quan hagi finalitzat el mandat de 5 anys establert a l'article 122.3 de la Constitució tots els membres del Consell General del Poder Judicial cessaran immediatament en totes les seves funcions" i que "cessats que siguin de les seves funcions deixaran de ser d'aplicació les prerrogatives contingudes a l'article 584 bis de la Llei Orgànica del Poder Judicial".

Dit més clarament: acabat el mandat per al qual van ser elegits cessen en les seves funcions i, a més, deixen de cobrar el sou que els corresponia.

Una norma d'aquestes característiques serveix d'efecte descoratjador a situacions com la que estem vivint en l'actualitat i posaria tota la pressió en el Legislatiu per arribar als acords necessaris per a la nominació de nous vocals del CGPJ, sense que es puguin passar la pilota d'un a un altre poder de l'Estat ni fer-se forts els qui ja manquen de qualsevol legitimitat democràtica per seguir en els seus càrrecs.

Una cosa és tenir un CGPJ en funcions i eternament prorrogat i una altra, molt diferent, és no tenir Consell amb el que això representa als efectes de govern del Poder Judicial i d'imatge de l'Estat.

No faltaran els qui diguin que una situació de buit en el Govern dels Jutges seria intolerable o extremadament perillosa perquè existeixen matèries urgents a resoldre; segurament sí, especialment per això últim, i per a tals casos, bé es podria preveure que "mentre no siguin elegits els nous membres del Consell, les funcions estrictament administratives i sancionadores atribuïdes al mateix serà exercides per 3 dels membres sortints que seran els de major i menor edat, així com aquell que s'hagi incorporat en últim lloc al Consell".

És a dir, es podrien resoldre les matèries més urgents i necessàries del govern dels jutges, però deixant clar que "des del moment que finalitza el mandat de 5 anys i fins que hagin assumit els nous membres el Consell, representat pels 3 membres establerts conforme al sistema previst en l'apartat anterior, no podran fer cap tipus de nomenament ni exercitar cap de les competències atribuïdes a l'article 570 bis)" de la LOPJ.

Una reforma així d'escarida però clara és una cosa que no sembla interessar a ningú, ni als polítics perquè els trasllada l'obligació d'arribar a acords i nomenar un nou CGPJ ni a les altes instàncies judicials perquè els privaria d'un poder que, com estem veient, s'eternitza sense control ni cap contrapès.

Els arguments en contra d'una reforma d'aquest tipus seran tot menys honestos i, sobretot, no reconeixeran mai que al final el que es pretén, pels qui ocupen inconstitucionalment el Govern dels Jutges, és mantenir, per temps il·limitat, un poder que ni el Constituent ni els ciutadans no els hem atorgat.

Aquí no està en joc la independència judicial com argumenten molts jutges i alguns polítics de dretes; la independència judicial s'exercita individualment per cada jutge i tribunal i no per la forma en què s'elegeixi els membres del CGPJ

En tot cas, no ens confonguem, aquí no està en joc la independència judicial com argumenten molts jutges i alguns polítics de dretes; la independència judicial s'exercita individualment per cada jutge i tribunal i no per la forma en què s'elegeixi els membres del CGPJ.

La independència judicial és una facultat, un poder i una obligació individual i no col·lectiva... cada jutge i tribunal ha d'actuar amb independència i així ho fan governi qui governi i dirigeixi el CGPJ qui el dirigeixi.

Espanya no té un problema de falta d'independència judicial sinó, més aviat, un de falta d'imparcialitat, especialment quan s'arriba a temes políticament rellevants.

Dit de forma més clara: la forma que s'elegeixin els membres del CGPJ no és la garantia d'imparcialitat dels jutges i tribunals sinó les seves individuals consciències i aproximació als assumptes que han de tractar i, com dic, quan es tracta de determinats casos i persones no falla la independència sinó la imparcialitat.

Exemples n'hem tingut i en tenim molts en els últims temps, sense anar més lluny el mateix president del Tribunal Constitucional acaba de dir que "els juristes som gairebé tots conservadors, perquè el Dret és una ciència conservadora"; ha estat un reconeixement d'una realitat, però, sobretot, una expressió d'una cosa que sembla evident, encara que sigui poc encertada.

Ni el dret és una "ciència conservadora" ni gairebé tots els juristes som conservadors; és una ciència social, ciència jurídica i, a més, juristes no només són els jutges, sinó que ho som molts més membres de la comunitat jurídica.

Espanya no té un problema de falta d'independència judicial sinó, més aviat, un de falta d'imparcialitat, especialment quan s'arriba a temes políticament rellevants

Segurament el que Pedro González-Trevijano va voler dir és que entre les altes instàncies jurisdiccionals hi ha una majoria conservadora, més aviat de dretes, i que per això apliquen el dret com ells el veuen o els interessa: com un instrument per modelar la societat a imatge i semblança d'una determinada ideologia, en lloc d'utilitzar-lo com a tècnica de resolució de conflictes i interpretar-ho de forma democràtica.

En realitat, González-Trevijano el que ha volgut dir és que aquesta torrada, la de la Justícia, sempre cau del mateix costat i això és per una majoritària i concreta adscripció ideològica de, especialment, les altes instàncies jurisdiccionals, fet que avala que el problema a Espanya no és la independència judicial, que no està en joc, sinó la falta d'imparcialitat judicial, que és ideològicament compromesa.

Però no només el president del Constitucional reivindica l'adscripció ideològica de, almenys, les altes instàncies jurisdiccionals, també ho va fer Lesmes aquest dimecres criticant una potencial desjudicialització del procés al mateix temps que reconeix el paper jugat per la judicatura en el conflicte entre Catalunya i Espanya que, segurament, és on més clarament s'ha vist el problema de falta d'imparcialitat de la qual parlo.

A diferència del que opina Lesmes, el principi de legalitat no s'oposa a la seva aplicació democràtica ni pot superposar-se a aquest; més aviat són complements que han de caminar de la mà perquè la legalitat no desbordi ni destrueixi la democràcia com ha passat en règims perfectament respectuosos de la legalitat que han desenvolupat una legalitat obertament antidemocràtica.

En qualsevol cas, i com a punt de partida, qualsevol reforma de les normes que regulen el mandat dels membres del CGPJ és bona per impedir que es perpetuïn en el poder persones que van deixar, fa ja estona, d'explicar amb legitimitat constitucional per estar als esmentats càrrecs.

No seria una mala cosa començar el curs judicial canviant una cosa tan senzilla com el que proposo per a, a partir d'allà, buscar una reforma integral que faci que a Espanya no només es garanteixi la independència judicial —que ja ho està— sinó també la imparcialitat, que és una garantia de tots els ciutadans tingui la ideologia que tinguin o pertanyin a la minoria nacional que pertanyin perquè, insisteixo, això no va de falta d'independència sinó de falta d'imparcialitat.