La catedral de Notre-Dame de París ha reobert les portes amb humilitat continguda però sense negar la grandesa d’un esdeveniment simbòlic. Notre-Dame és un símbol mundial que es va cremar i s’ha refet en cinc anys. No va poder ser inaugurada l’estiu durant els Jocs Olímpics de París, perquè els temps de la reconstrucció no ho han permès. El redactor en cap del diari La Croix, Christophe Ploquin, contraposa així la paradoxa francesa: d’una banda, l’Assemblea Nacional sembrant divisió i per l’altra Notre-Dame retrobant la seva esplendor gràcies a la conjugació de múltiples talents. Curtterminisme polític contra llargterminisme artístic i espiritual. Mentre el desgovern campa pel país dels gals, amb el vot de la moció de censura contra el primer ministre de França, Michel Barnier, cinc anys després del foc devastador d’aquell 15 d’abril de 2019, la catedral europea mundialment famosa torna a estar operativa.

No són només pedres, ha recordat el papa Francesc, a qui el president de la República Francesa, Emmanuel Macron va convidar perquè fos també a París a la inauguració. Però el Papa va declinar assistir-hi. El "no" del Papa pot tenir diverses interpretacions. La pràctica: el 8 de desembre, la Puríssima, és un dia important a Roma i enguany a més crea cardenals nous a més de continuar amb la tradicional benedicció de la Mare de Déu a la Piazza Spagna de Roma. La raó logística: la setmana següent ja viatja a França, concretament a Còrsega. I l’anàlisi política ens podria indicar un tercer motiu per a la seva absència: que no vol ser el centre d’atenció en un acte polític, institucional i de promoció de la grandesa de França. El Papa fuig de llocs com París, Nova York o Londres. Se sent més còmode a ciutats de segona, tercera o quarta fila.

Notre-Dame és avui una picada d’ull a una Europa que no vol ser un reducte medieval, sinó que s’està construint i ho vol fer amb vigor

A la França laica, la reobertura d’una catedral, en ple Advent, a les vigílies de la Puríssima, és un cop de gràcia que no passa desapercebut. No ha estat una inauguració amb els parroquians de la zona o amants del patrimoni i la història de l’art. S’hi ha reunit nombrosos caps d’Estat, perquè Notre-Dame, que vol dir Nostra Senyora, és avui una picada d’ull a una Europa que no vol ser un reducte medieval, sinó que s’està construint i ho vol fer amb vigor. Hi ha catedrals impressionants per Europa, però la de París és un símbol universal. La inauguració s’ha fet amb unes vespres, i el nou altar es consagra el 8 de desembre, coincidint amb la primera missa després de la restauració, i les festes continuaran amb celebracions cada dia. El president Macron hauria volgut inaugurar la catedral des de fora, per evidenciar la separació Església-Estat, però finalment l’acte s’ha desenvolupat dins el temple.

El Collège des Bernardins, centre cultural d’excel·lència de París, ha programat concerts. La ciutat ofereix exposicions, mostres fotogràfiques i escultòriques. Al barri de la Défense es pot entrar en una experiència immersiva (Eternelle Notre-Dame). Encara que la inauguració permet ja una vida litúrgica, i visites culturals, les obres no s’han acabat. La projecció és que ara es faci la restauració de l’absis i la sagristia i es posin vitralls —contemporanis— durant el 2026. La façana també necessita restauració i l’esplanada amb 150 arbres nous es completarà el 2026. Europa continua construint temples (la previsió de la finalització de la Sagrada Família també coincideix en un arc temporal semblant). Mentre l’arquitectura i l’art van fent el seu camí, aquesta setmana una petició per protegir el cristianisme a Europa ha arribat a les taules dels actors polítics que han de vetllar per l’Europa dels drets.  Alessandro Calcagno, consultor de drets fonamentals a la COMECE (Comissió de Bisbes a la Unió Europea) ha llançat la proposta a la Comissió Europea de fitxar a un coordinador per combatre l’odi anticristià. “Considerem que els temps són madurs per a aquest pas, que sense qüestionar l’especificitat de les comunitats jueves i musulmanes, que ja estan cobertes amb coordinadors similars, ens iguali en l’accés a eines de protecció”.