1- Felicitats a l'ideòleg de la cosa
Miri's aquestes cinc portades de dijous, sisplau...
Quan cinc diaris publiquen la mateixa foto en portada, cal felicitar el fotògraf. En aquest cas Juan Carlos Hidalgo d'EFE. Tothom era a baix, esperant-los de cara, i ell va decidir buscar una altra imatge. I va triomfar. Però per mi el mèrit no és només seu. Ell va saber veure quina era la foto bona, però també cal felicitar (i molt) a qui va pensar el moment que va provocar-la. Va haver-hi algú que va decidir que Sánchez i Iglesias fessin un primaveral passeig a l'aire lliure. Si vostè veu la imatge i s'oblida del resultat real de la reunió-trobada bucòlica (o sigui, que som on érem), el que li transmet la imatge és dos amics relaxats, pròxims i còmplices. I algú va pensar en la forma d'aconseguir aquest sentiment. I ho va clavar.
El que ja em costa més d'interpretar és que intentava aconseguir qui va decidir pintar de vermell la portada de l'ABC. Potser que són el dimoni?
2- El no viatge de la Infanta Cristina
Com que per Setmana Santa els programes estrella dels mitjans audiovisuals feien festa, la noticia va passar força desapercebuda, però és per sucar-hi tres pans de quilo.
De sobte la Infanta Cristina i Iñaki Urdangarin van i publiquen aquest comunicat:
Quin era el motiu? Doncs va resultar que Dissabte Sant, "La Otra Cronica" de El Mundo havia publicat aquesta noticia:
Aquest enllaç encara avui és a l'hemeroteca de El Mundo, però si cliques en la notícia resulta que...
Ohhhhhh!!!! Ha desaparegut!!!
O sigui, més o menys, la història de tot plegat és que La Otra Cónica (LOC) va saber (o algú els ho va dir) que un fill d'Urdangarín i la Infanta era al Vietnam. I els de LOC van suposar (o algú els ho va fer suposar) que hi era tota la família. I no van confirmar res. I van convertir un rumor en una noticia i, a més, van fer un titular tendenciós. I van posar-hi una foto falsa i la van colar com a bona. Foto falsa perquè si el matrimoni no era on ells deien que era, la foto era impossible, per tant era falsa. I quan va sortir el comunicat de desmentiment, van esborrar tot rastre de la noticia... menys el titular amb la foto, que encara hi és.
Ara bé, el millor de tot és el paperot que van fer altres mitjans. N'he triat un a l'atzar, però en podrien ser uns quants més. Miri's que va publicar El Diario de Noticias de Navarra a la secció "ocio":
La moda aquesta de publicar noticies sense citar la font fa que encara avui (perquè aquests no l'han esborrat encara), aquest diari estigui publicant una mentida, una noticia falsa. I el que queda és que la noticia és seva. Si el Diario de Noticias hagués fet el que tocava i hagués citat l'origen, tindria excusa: "oh, han estat els de LOC", Però no, i ara consta com a mentida pròpia. Ah, i l'exclusiva és tan fantàstica que el viatge que mai no va ser, va continuar per Cambodja. Apassionant!
3- Un record molt bonic
Un individu segresta un avió amb l'amenaça de que porta un cinturó d'explosius. De seguida ens diuen que no és terrorisme sinó un sonat. Una setmana després encara no està clar perquè ho va fer, ni si ell mateix sap perquè ho va fer.
Però per la història de la humanitat queda aquesta fotografia:
El de l'esquerra és el sonat. El de la dreta un passatger. La foto va ser feta a petició del passatger que li va demanar al segrestador com a record. SEN-SA-CI-O-NAL!!!
- Antoniu, què tal el viatge?
- Molt bé, molt entretingut. Ens van segrestar sense cobrar-nos suplement. El segrestador, molt bon paio. El cinturó d'explosius, molt fluixet... Vols veure les fotos? Tinc també un vídeo i un periscope...
Ah, per cert, molts mitjans van dir que el passatger s'havia fet una selfie. I quan, mirant la foto, veus perfectament les seves dues mans, és quan et preguntes: què deuen entendre alguns per una "selfie"? Quina diferència creuen que hi ha amb una foto? i, sobretot, com anomenen les fotos?
4- Veure fantasmes on no n'hi ha
Hi ha algunes associacions d'incert finançament que s'han convertit en expertes en somniar adoctrinament, consignes, nazisme i ruptura social permanent. Bé, tothom té dret a confondre desitjos amb realitat, només faltaria. El problema és quan la teva fal·lera et deixa en ridícul. Observi aquesta piulada on Societat Civil Catalana (SCC) recull una informació d'Economia Digital per denunciar una dictadura del pensament...
Bé, doncs ara anem a veure quin era aquest pervers anunci de la Generalitat al mig de Bola de Drac...
MAREDEDÉUSENYOR!!! El detector de nazisme doctrinari de pensament únic ha esclatat!!! Imagini's, la Generalitat té una campanya secreta per rentar el cervell dels nens amb el telèfon d'informació i serveis de la pròpia Generalitat i amb reciclatge!!! I Puigdemont encara està en llibertat!!! I el Tribunal de L'Haia callat!!! Sort n'hi ha de la valenta feina de SCC denunciant aquestes situacions. Gràcies!!!
5- Dir que algú va conill vol dir que aquest algú vagi realment conill?
Mirem-nos el titular:
I ara, mirem-nos la foto:
A veure... Algú pot garantir que vagi despullada? En tot cas, mediàticament això és el que menys importa. Aquí el tema és que el 90% dels que han vist el titular ha clicat la foto. I, com que aquí del que es tracta és de que la gent cliqui perquè com més clics, més negoci... objectiu assolit. Encara que el resultat sigui com el d'aquells calendaris de gent despullada on, a base de posturetes, manetes, mànegues i altres mandangues, el nu se suposa.
Però el megatema d'aquesta història és que Halle Berry decideix debutar a la xarxa d'una forma potent. I, en comptes d'anunciar el seu aterratge digital amb una foto amb un gatet o tocant la guitarra, decideix vendre que surt despullada. és molt lliure de fer-ho? I tant!!! Només faltaria. Però això no vol dir que sigui cert.
6- Apunti el concepte: "accedir"
Del fet que un sumari sota secret aparegui publicat en un mitjà, tota la vida n'havien dit "filtrar". Alguns menys correctes políticament en diuen directament robar. I té una lògica. Si una cosa està sota secret judicial i resulta que la veiem, és que algú l'ha tret sense permís del lloc on està guardada. I a l'acte de que una cosa desaparegui del seu lloc sense consentiment del seu propietari, la llei en diu robar. Presumptament.
Però que un mitjà es trobi un dia a la porta de la redacció que un angelet li ha deixat una declaració que està sota secret sumarial, també se'n pot dir "accedir". Ai las... Coses de la vida (i de l'eufemisme): de sobte, accedeixes a una cosa a la qual no s'hi pot accedir. Entranyable.
7- La culpa és del fotògraf
Fa alguns dies, La Razón va publicar en portada aquesta fotografia:
És el telèfon de Rita Barberà i el que veiem és un missatge. Privat? Sí. Visionat en un lloc públic? També. Però, ¿gràcies a la potència dels objectius de les càmeres, està a l'abast de més gent, a part de la interessada? Doncs sí,
Per evitar que això torni a passar, la decisió de la presidència del Senat ha estat contundent:
Bé, suposo que a partir d'ara també prohibiran els teleobjectius als passejos marítims dels pobles i ciutats per evitar que la gent faci fotos dels banyistes, no? I els mòbils i les tauletes a les platges nudistes, no fos cas, oi? O és que els senadors tenen més dret a preservar la seva privacitat que vostè i jo? O és que cal marcar més de prop al professional que està fent la seva feina que a qualsevol ciutadà que fotografia moments privats d'altri?
8- Un anunci que avui seria delicte
En Quim Monzó va penjar al seu compte de twitter aquest anunci. Només una pregunta: se l'imagina avui? I si es publiqués, té una lleugera idea del que passaria?
9- A la festa de Vargas LLosa, la noticia no va ser ell
Ha de ser trist arribar als 80 anys, que et facin una gran festa plena de famosos i poderosos i... que el protagonisme se l'enduguin els altres...
Vargas Llosa, que és trending tòpic social gràcies a ser l'actual parella de la Preysler, convida els amiguets a uns entrepans de pa de motlle amb paté i sobrassada i a Fanta de llimona, i els mitjans titulen les seves peces en base a un parell de moments on ell no és protagonista.
Aquest és impagable:
Efectivament, Aznar, l'home multiabdominal i permanentment emprenyat amb el planeta, passa per davant de Rajoy i ni el saluda. I al pobre Rajoy li queda una carona de pòster de "Ell mai no ho faria"...
I l'altre moment, encara és millor. Les dues parelles cara a cara i... BRUTAL IMPACTE!!! Observi la mirada i el gest d'Ana Botella:
Com va dir el poeta i filòsof: "no hase falta desirt nada más".
Bon cap de setmana i fins dissabte.