És entendridor que fins i tot La Vanguardia animi els alemanys a endeutar-se i a girar-se contra Rússia i els Estats Units per girar full de l’1 d’octubre. La democràcia ha deixat de servir els interessos de les elits anglosaxones i el món castellà, que va ser l’últim d’abraçar les urnes, ara intenta ser més papista que el Papa per dissimular la colonització de Catalunya. L’imperi espanyol es basava en la barreja de cultures perquè els castellans tenien menys història que els catalans i havien de legitimar-se a través dels pobles que conquerien. Ara que Occident vol donar més força a les arrels que no pas a la voluntat de les majories, l’eufòria dels partits que van empresonar els polítics catalans comença a desinflar-se.

L’altre dia corrien per Twitter les imatges d’una manifestació de feixistes castellans d’aquests que van anar a Arenys de Munt a intentar impedir la primera consulta popular per la independència, el setembre de 2009. Es queixaven que els seus barris cada dia estan més islamitzats, i jo pensava en uns avis del país que em van explicar com es tapaven les dones dels immigrants que van arribar a Salou als anys seixanta. Una forma de limitar la immigració seria fer complir la llei i que, per poder treballar a Catalunya, fos obligatori conèixer l’idioma i la cultura del país. Però si després de tants anys de democràcia encara escrius Tarrassa com en temps de Franco, suposo que és normal que el país estigui ple de guetos.

Espanya està desconcertada perquè les elits anglosaxones han vist que, si no fan valdre les arrels, perdran presència al món

L’odi que el vell Madrid té a Pedro Sánchez ve del fet que és l’únic polític de l'Estat que ha gosat entendre que Espanya ja no anirà enlloc sobre la base dels monopolis que les majories empobrides donaven al món castellà. El to depressiu que ha agafat la prosa del notari Burniol ve d’aquesta pèrdua d’influència, que es va imposar per la força de les armes i del fanatisme que dona la misèria. Espanya està desconcertada perquè les elits anglosaxones han vist que, si no fan valdre les arrels, perdran presència al món i, per tant, afavoreixen un cert racisme cultural. En aquest marc, Madrid sempre tindrà mig peu fora d’Occident, per més que reivindiqui la hispanitat, si no es recolza en el substrat carolingi de Catalunya, i el respecta.

De fet, l'aversió que alguns sud-americans mostren cap al català ve de la connexió que el nostre país té amb el món blanc i cristià que ha forjat els valors d’Occident. La llegenda negra espanyola difosa pel món anglosaxó no és res més que una expressió geopolítica de la victòria de l’Espanya castellana sobre l’Espanya catalana al segle XVI. Espanya sempre ha volgut formar part d’Europa, però té una relació difícil amb els seus orígens i amb la força de les seves arrels. Per això, el vell Madrid va menysprear les majories quan els pobles europeus eren més dinàmics i avançats que les seves aristocràcies, i ara fa veure que defensa la democràcia amb la mateixa mentalitat tancada i egoista de la classe dirigent de l'Antic Règim.

Tot això pot semblar abstracte perquè el sistema d’equilibris que va sortir de la Segona Guerra Mundial requeria desarrelar la població per mantenir-se. Però s’entendrà millor a mesura que Ucraïna quedi reduïda a unes fronteres menys artificials, o que Alemanya reivindiqui el substrat germànic d’alguns territoris que es van donar a Polònia. O que el monopoli peninsular de l'aeroport de Madrid quedi limitat per la competència natural de Barcelona i de Lisboa. Si Putin i Trump estan d’acord en alguna cosa és a carregar-se les concepcions mitificadores de l'Estat que van sorgir del pacte de Westfàlia de 1648. El futur no anirà de nazis o carlins, com ens vol fer creure La Vanguardia. Però serà molt dur amb els països que, per por o per sentiment de culpa, no sàpiguen aprofundir en la seva identitat històrica i aprofitar-la per projectar-se al món modern.