La nova manera de comunicar el vi és divertida, emocionant, produïda, visual i molt més feminista. Durant els anys 90, es van fer famoses les guies de vins. Les seves puntuacions no deixaven de ser una metàfora megaconcentrada de la qualitat d’un vi jutjada pels experts de manera numèrica, a part de les descripcions aromàtiques. Que un vi tingui aromes de nabius, per exemple, no s’arriba a entendre per un públic no format, si és quelcom positiu o no. En canvi, si el senyor Robert Parker escrivia al The Wine Advocate que aquest vi mereixia uns 95 punts, feia que el públic americà ho entengués millor. I sense haver de passar per les descripcions organolèptiques, podia explicar que es tractava d’un gran vi. El que passa és que, amb els anys, el món eminentment dels rànquings s’ha anat substituint gradualment pel dels influencers del vi. "Jo mai no em refiaria d’un influencer perquè em recomanés un vi", diu la meva tieta, que és l’única persona que conec que no té mòbil. El que passa és que hi ha molts influencers de vi que també són sommeliers altament formats. És més fàcil connectar amb un o una prescriptora que tingui la teva mateixa edat, que sigui del mateix territori o amb qui t’identifiquis per la manera de vestir. Perquè al final el vi també és un estil de vida. I perquè la guia Peñín no ens cap a la bossa de mà!

He tingut l’honor de presentar la primera gala d’influencers del vi al Centre Cultural Miguel Delibes de Valladolid. "VinoInfluencer World Award", amb més de 150 prescriptors de trenta països. Molts em reconeixien, "ets la @winesandthecity?" i afegien "vas ser de les primeres" i ha estat molt gratificant això de desvirtualitzar-nos. Malgrat que m’he sentit una mica la mare de tots, en molts casos perquè els doblo l’edat. La veritat és que vaig professionalitzar les meves xarxes socials, no perquè sigui una experta digital, sinó perquè no em deixaven fer el que volia als mitjans de comunicació habituals. Sempre tenia algun cap (sí, en masculí) que em deia que maridar el vi amb la cultura o la moda no tenia cap sentit. El primer cop que vaig voler fer un tast amb l’audiència va ser amb el Jordi Estadella a COM Ràdio i em va clavar una bona esbroncada. Anys més tard, ho faríem amb el Pitu Roca a "En Clau de Vi" al Canal 33, on jo era assessora tècnica. I també, no t’enganyaré, la principal raó d’abocar-me a les xarxes va ser la conciliació. Amb nens petits a casa, era una de les meves poques sortides laborals que no impliquessin viatjar tant. Que bé que quedes a les fotos! Ara mateix t’explico el truc: quan te'n fas un munt, una, encara que sigui per pura estadística, n'hi ha una que surts dabuten!

Després de sis anys postejant cada dia, ara no vull que la meva vida estigui a Instagram o a les altres xarxes socials ni que en depengui. La meva ambició amable del 2025 és portar el vi a un altre nivell. Continua tenint a veure amb pantalles, però més grans, i fins aquí puc llegir...

Vaig professionalitzar les meves xarxes socials, no perquè sigui una experta digital, sinó perquè no em deixaven fer el que volia als mitjans de comunicació habituals

Molts experts que no treballem a la sala dels restaurants ens sentim fora del circuit quan es premien els millors sommeliers. Al final, el nostre tipus de servei no és físic, sinó digital o formatiu. "Agraeixo molt aquest reconeixement", em diu la sommelier i jurat internacional Diana Pavelescu, de Romania, que ha guanyat com a millor #wineconsultant. Li pregunto si s’ha fixat que moltes de les premiades dones ja teníem una certa edat, que, per cert, no tenien els premiats homes. Sempre és més fàcil creure en la professionalitat d’una dona quan té arrugues. Fa uns anys, em preocupava especialment el maridatge que s'exhibia a les xarxes d’escot i copa de vi. Els perfils i els posts més virals abusaven de sexualitzar el vi. Semblava un binomi fàcil, com sempre ha fet la publicitat d’alcohols. Precisament una de les nominades és la nord-americana Megan Greco de @ifyoupourit, una experta en vi que té el diploma del WSET i que sembla una top model. Alguns #winelovers quedaven atrapats per aquestes imatges. També hi ha altres actituds tòxiques, pel meu gust, sobre abusar dels acudits que és bo beure molt de vi i caure en la defensa de l’alcoholisme. Tots vam notar una davallada quan Instagram va deixar de mostrar el nostre perfil a qui no tenia configurat que era major d’edat, i ho trobo molt bé. Precisament, del que hem de fer apologia és de beure poc, bo, amb tradició, gastronomia i paisatge, tot protegint els joves.

Va ser important que el premi no es digués "wineinfluencers" perquè els llocs més importants de producció són la península Ibèrica, Itàlia i França amb arrel llatina. La premsa de vi més internacional sempre ha estat dominada pel món anglosaxó, amb noms com Tim Adkin, James Suckling o Jancis Robinson. També ha recalcat la professionalització de ser un creador de contingut vinícola de qualitat. Perquè amb les ampolles que ens envien els cellers no es paga ni la llum ni l’aigua ni tampoc el gas. Si hem d’explicar el que costa fer un vídeo, seguir la complicitat amb l’audiència, contestar a totes les preguntes dels seguidors... Potser millor no discutir amb qui no està entenent el nostre valor.

Molts dels que tenen més seguidors no és perquè tenen més formació o experiència, precisament, sinó perquè dominen l’algoritme. Lacrima Terrae van ser guanyadores de la categoria de winemarketing. Aquestes germanes tenen menys de 30 anys i em diuen que el seu problema és que no les prenen en consideració perquè són massa joves. Els dic que aquesta és la raó per la qual m’agrada envellir, perquè em prenen més seriosament. Quan vaig començar, em queien de tot arreu. Que si filla de, que si amb qui m'ho havia fet, que si era rossa, que si era ximple, que quina manera més superficial de comunicar el vi. Sort que el temps i les xarxes socials m’han acabat donant la raó.