Per què des d’Occident es demana a Israel contenció i que no escali el conflicte bèl·lic al Pròxim Orient i no se li reclama a l’Iran i tots els seus satèl·lits —Hezbol·là, Hamàs, la munió de faccions terroristes propalestines que actuen sota el seu dictat, els houthis del Iemen, l’Iraq o Síria—, que són els autèntics responsables de la conflagració armada? Per què a les manifestacions amb motiu del primer aniversari del 7 d’octubre s’exigeix a Israel que deposi les armes i no a Hamàs que és qui va començar el conflicte i a Hezbol·là que s’hi va apuntar de seguida? Per què s’interroga Israel per les morts civils que provoca la guerra amb totes aquestes organitzacions i no es pregunta directament a aquests mateixos grups, que són els que s’amaguen darrere els civils i els fan servir, amb total impunitat, d’escuts humans precisament per poder acusar Israel? Per què es posa la càrrega de la prova sempre en Israel?

Ningú a Occident no es qüestiona com és que l’Iran ha atacat Israel sense que aquest l’hagi atacat prèviament? Ningú no es pregunta per què l’Iran respon en nom d’organitzacions terroristes declarades com Hezbol·là i Hamàs? Ningú no és capaç d’adonar-se que tots són el mateix i que prendre partit en aquests moments a favor de l’Iran és posar-se al costat dels terroristes? Ningú no s’estranya que a l’Iran, Gaza i Cisjordània se celebri amb càntics i salts d’alegria l’atac contra Israel quan l’única víctima mortal que hi ha hagut ha estat justament un palestí a Cisjordània? Ningú no troba anormal que es digui que els atacs de l’Iran a Israel són legítims i els d’Israel a l’Iran no? Ningú no veu que les xifres de morts, la font de les quals és, curiosament, sempre Hamàs i Hezbol·là, no especifiquen mai les que corresponen als seus milicians que han perdut la vida, com si cap no ho hagués fet, i no inclouen tampoc les víctimes israelianes, com si tampoc no n’hi hagués hagut, amb l’únic propòsit de fer veure i creure que Israel només mata població civil, a Gaza, al Líban o allà on sigui?

Els valors que defensa Israel són els de la civilització judeocristiana que fonamenten, precisament, l’existència d’Occident

Per què des d’Occident s’accepta acríticament el discurs del tot incongruent de fanàtics i integristes palestins, segons el qual els morts de la seva banda són tots efectivament civils i els de la banda israeliana són tots militars, inclosos els nens, com si tots els nens israelians que han estat assassinats des del començament de la guerra, que en són uns quants, fossin també militars? Per què es clama sense pietat contra Israel per les morts de civils que provoquen les seves accions militars i ningú no es preocupa pels civils israelians que maten els bombardejos de Hezbol·là o de Hamàs i els atemptats terroristes perpetrats per ells mateixos o per la resta de grups islamistes radicals que operen sense cap mena de control a la zona? Per què, tergiversant i manipulant el sentit i el significat de les paraules, s’acusa Israel de cometre genocidi i d’altres barbaritats i no es fa el mateix amb Hamàs per la brutal massacre del 7 d’octubre del 2023, de què ahir va fer justament un any?

Com és que a Occident s’ha oblidat que la causa del conflicte armat actual al Pròxim Orient és, precisament, aquesta acció terrorista sense precedents i no la represàlia adoptada per Israel en legítima defensa? Com és que a tothom que abraça la causa palestina se li reconeix el dret a defensar-se i a Israel no? Com és que els cascos blaus de les Nacions Unides apostats al sud del Líban, que en teoria són forces d’interposició destinades a garantir la pau, no han evitat els continus atacs dels últims anys de Hezbol·là a Israel, com tampoc ho van fer en el seu dia les tropes estacionades al Sinaí, que fins i tot es van retirar per facilitar que Egipte intentés envair Israel en el que va ser la guerra dels Sis Dies del 1967? Com és que l’Organització de les Nacions Unides (ONU) apareix últimament vinculada sempre a grups terroristes com Hamàs i Hezbol·là i encara hi ha algú que s’estranya que Israel hagi decidit declarar persona non grata el seu secretari general, el portuguès Antonio Guterres?

Algú a Occident es creu que Israel bombardeja cada dia una escola a Gaza —seria l’indret del planeta que en tindria més— o un centre cultural a Beirut, com relaten com si fessin de corretja de transmissió absolutament amorfa i crèdula certs mitjans de comunicació europeus? Algú es pensa que als israelians els agrada que els bombardegin cada dia com fa un any que fa Hezbol·là al nord del país des del Líban i com feia Hamàs al sud des de Gaza i que ho han d’acceptar resignadament sense respondre-hi? Algú troba lògic que el món s’hagi d’escandalitzar perquè hi ha libanesos que fa dues setmanes que viuen sota el foc d’Israel i no s’immuti perquè hi ha israelians que en fa cinquanta-dues que viuen sota el foc de Hezbol·là? Algú entén per què els palestins i els libanesos que han de fugir dels respectius llocs de residència per culpa de la guerra reben la condició de desplaçats i els israelians que es veuen obligats a fer el mateix pel mateix motiu no?

Per què des d’Occident a Israel se li demana comptes de tot i ningú no es posa de debò amb el règim dels aiatol·làs de l’Iran, que mata les dones que gosen desafiar-lo traient-se el vel islàmic i els homes que els donen suport i que per la via de la força ha esclafat sempre tota dissidència interna? Per què es resisteix a acceptar que Israel, per molts defectes que tingui, és l’única democràcia que hi ha al Pròxim Orient i que cap dels països àrabs, per descomptat tampoc els palestins, sectaris i intolerants com els que més, no li arriba a la sola de la sabata? Per què no es vol admetre que qui sistemàticament viola el dret internacional humanitari i els drets humans més elementals no és Israel, sinó l’Iran i tots els seus sequaços? Per què no es pregunta per què mai els palestins no han acceptat cap dels acords de pau —i han estat un fotimer-que se’ls han ofert des del pla de partició aprovat per l’ONU el 1947 i que, per descomptat, també van rebutjar?

Ningú a Occident no sap que el Líban, i en especial Beirut, era considerat una de les meravelles del Pròxim Orient, al més pur estil francès, fins que Síria i l’Iran el van destrossar per convertir-lo en plataforma per atacar Israel? Ningú no s’ha adonat del significatiu silenci que des del primer dia de la conflagració bèl·lica mantenen estats àrabs com Jordània, l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Bahrain, i fins i tot Qatar, que a la pràctica representa un suport implícit a Israel i en contra d’un Iran del qual ells també estan farts? Ningú no va veure que la primera acció d’Egipte, així que va esclatar el conflicte, va ser tancar la frontera de Rafah amb Gaza perquè no li entrés cap refugiat palestí? Ningú a hores d'ara encara no té clar que a la resta de països àrabs els palestins els fan nosa i no n’hi ha cap que els vulgui?

Per què Occident culpa sempre Israel de tot, en lloc de fer examen de consciència i preocupar-se de resoldre les seves pròpies mancances i de deixar de buscar la palla en l’ull aliè, mentre no es veu la biga en el propi? Per què, en fi, no s’adona que els valors que defensa Israel són els de la civilització judeocristiana que fonamenten, precisament, l’existència d’Occident?