Ione Belarra, el teu espanyolisme és el de la Cuca Gamarra. Teixint retòriques en què el racisme o l’antiracisme de les competències migratòries varia en funció de qui les ostenta, doblegant marcs ideològics perquè qualsevol lluita de què l’esquerra fa bandera pugui sempre ser usada a favor de l’Espanya cruenta. Els espanyols amb qui governes, Ione Belarra, que de barrabassades en matèria migratòria n’han fet de l’alçada d’un campanar, no et deuen semblar racistes, gent a qui improperar. Però amb nosaltres sempre hi ha espai per a la ridiculització: sempre hi ha espai per a la relació d’allò més negre, més brut, més vil i menyspreable amb la nostra pobra nació caricaturitzable. I ara surt en Pablo Iglesias a associar-ho tot plegat amb Vox i PP, i a parlar sense escrúpols d’engarjolar i maltractar immigrants. Quants cops al pit quan el subjecte polític a batre no és el PSOE, Ione Belarra, i són els catalans. Aquestes lluites compartides, ja ho veiem, sí que són reeixides.
Amb tot aquest guirigall, Ione Belarra, amb tot aquest ball de bastons, es fa difícil no tractar els debats complexos a trompons. Sense el traspàs de cap competència normativa, executant només la normativa de l’Estat, ara tenim els convergents pensant-se que controlarem les fronteres. És gros, Ione Belarra: les engrunetes i el triomfalisme convergent, la benzina de l’autonomisme inclement, sempre brolla quan menys t’ho esperes. Però no tenim temps per a rebatre’ls l’argumentari, no hi ha moments per a desarticular-los tota aquesta retòrica d’antiquari, perquè has decidit, oh, Ione Belarra, convertir el debat de competències migratòries en l'enèsima tabarra. Quina barra. Què en farem, dels principis elevats? Quan tindrem, per fi, un debat en què els cínics i els espanyolistes de l’esquerra simpàtica sigueu desemmascarats? Sempre us exciteu amb l’Espanya plurinacional i, a l’hora de la veritat, el vostre nacionalisme espanyol és d’allò més convencional. Quin sidral. Això vostre sí que és tafarra, Ione Belarra.
Els espanyols amb qui governes, Ione Belarra, no et deuen semblar racistes, gent a qui improperar
Podríem parlar de com Junts s’apropia dels discursos d’altres partits amb la intenció de rascar algun votant. De com, de mica en mica, el seu corpus ideològic s’ha anat esprimatxant. Ara els interessa la immigració perquè és un bon boc expiatori, però si no basteixen un discurs propi, només faran que donar-li la raó a la senyora de Ripoll, que sembla un tanatori. Quin desori.
La immigració, com qualsevol altra urgència nacional, demana atenció i cavil·lació. Amb els debats empantanegats d’espanyolisme, però, amb qualsevol marc esbiaixat per la nostra condició de nació minoritzada, l’opció de parlar-ne des d’un cert realisme queda esmicolada. Records des d’aquí, Ada. El vostre Estat espanyolitza els immigrants automàticament i, mentrestant, els catalans ens hem de sentir a dir que maldar perquè la nació pervisqui només ho voldria un dement. Quin turment.
Intel·lectualment ets una mica vagarra, Ione Belarra. T’ho volia dir abans de plegar: fas servir els estereotips i els clixés més clàssics contra la catalanitat per no haver de treballar. Curra-t’ho una mica, diputada. Arrisca’t i aventura’t en la novetat. Francament, el tòpic de dir-nos racistes, l’abjecció de confondre nacionalisme d’estat i nacionalisme sense estat, potser ja està una mica suat. Han sortit els teus amics d’El Intermedio a fer el cretí, a riure’s de nosaltres i ridiculitzar-nos per poder justificar el seu odi viperí. A dir que és antiracisme el que, en realitat, només és una branca més del seu espanyolisme. Quin etnicisme.
En fi, això ja s’acaba, Ione Belarra. Només un apunt final: no ens facis sentir llàstima per la Míriam Nogueras i la resta de convergents. No s’hi val. Mira que n’hi ha, de coses per criticar: que no van fer la independència, que a hores d'ara encara ens intenten entabanar. Que són mandrosos ideològicament i que, rere la seva pompa oral, no hi ha cap voluntat real de dur l’alliberament nacional fins al final. Però amb tot allò que se’ls pot retreure, amb tot allò que han fet i que ha dut el país pel pedregar, dir-los racistes per posar unes pseudocompetències migratòries en mans de la Generalitat, fa de mal criticar. Ja se sap, però, que la drecera més ràpida és la del prejudici. I que, als vostres ulls, els catalans sempre som burgesos, supremacistes i provincians. Quin desfici.