L’estiu i la tornada al poble no implica només anar de vacances, sinó que també és un període de retrobament amb olors plenes de reminiscències... L’aroma efímera del préssec madur acabat de collir de l’arbre, l’olor polsosa del camp segat i ressec, aquella flaire etèria indescriptible de les figueres al capvespre quan el sol es fon en un cel rogenc… olors que es barregen amb l’olor de moble vell, una flaire fugissera de naftalina i una ampolla oblidada amb el perfum de la meva mare... emocions retrobades tan sols ensumant l’aire, olors evanescents.
Tots tenim olors que farceixen els records de la nostra vida, l’aroma de muguet dels nens petits, o quan érem adolescents i ens posàvem la colònia “masculina” que portava el noiet que més ens agradava, com si el fet de portar la seva olor a la nostra pell ens el fes més proper i present. Per què les olors tenen aquesta capacitat única d’eduir un record tan poderós i intens? Això és degut al fet que els senyals quimiosensorials dissolts a l’aire són directament percebuts mitjançant receptors olfactius específics expressats per neurones que entapissen la mucosa olfactòria. Per tant, la recepció dels compostos volàtils que componen una determinada olor excita de manera directa neurones concretes, que transmeten el senyal directament al cervell, el qual processa la informació i la contrasta amb la seva experiència prèvia per tal de decidir si hi ha perill o no, si la substància, animal o context que genera aquella olor impacta de manera positiva, negativa o neutra per a la supervivència, i en el cas dels humans, connectant directament amb els nostres records. Per això, una mateixa olor pot atreure o emocionar positivament a uns i desagradar i afectar negativament a altres.
Tanmateix, i matisant tot el que us acabo d’explicar, els humans som animals relativament anòsmics (és a dir, no som gaire sensibles a les olors). De fet, tenim pocs gens per als receptors olfactoris, força menys que el gos o el ratolí, mamífers que destaquen pel seu olfacte (tal com us vaig explicar en un altre article) i, per això, poden seguir rastres de flaires a distàncies llargues, fins i tot quan són dèbils i esvaïts. Imagineu quin món més ric de matisos i olors inimaginables que poden arribar a percebre altres animals del nostre entorn! Així, de tots els sentits, molt probablement catalogaríem l’olfacte com el sentit que ens sembla menys rellevant a la nostra vida, i la majoria de nosaltres només ens adonem que el tenim quan, circumstancialment, el perdem; per exemple, quan estem constipats —amb el nas ple de mocs— o també, com recordareu, com a efecte secundari de la COVID.
Per què les olors tenen aquesta capacitat única d’eduir un record tan poderós i intens?
L’olfacte acompanya el sentit del gust, i gaudim molt més del menjar quan combinem tots dos sentits, perquè hi trobem molts més matisos. Hi ha uns pocs humans amb un sentit de l’olfacte més desenvolupat —tant per raons genètiques com per raons d’entrenament—, com ara els perfumistes. Al llibre El perfum, de Patrick Süskind, se’ns presenta un protagonista amb una capacitat preternatural d’identificar les aromes i les olors de tota mena, fins i tot la flaire de la "bondat" (i qui sap?, potser sí que el nostre cos produeix una olor diferent depenent del nostre estat emocional, tot i que nosaltres no tinguem els receptors olfactius per a percebre-ho), però la veritat és que si algú d’entre nosaltres no tingués cap olfacte, ens costaria molt de detectar-ho. Jo que treballo amb ceguesa hereditària (un conjunt de malalties minoritàries o rares de pèrdua de la visió a causa de mutacions genètiques), sempre m’ha cridat l’atenció que els oftalmòlegs especialistes poden diagnosticar amb precisió quin gen és el causatiu d’un tipus de ceguesa pediàtrica quan s’adonen que el seu jove pacient no només té greus problemes de visió, sinó que no té olfacte quan el sotmet a una senzilla prova de discriminació d’olors. En canvi, els pares que conviuen amb el seu fill o filla no n’eren conscients, que era totalment anòsmic!
Si heu arribat fins aquí, feu-ne la prova. Tanqueu els ulls uns moments i penseu quines olors us retrotrauen a les vacances o a un període especial de la vostra vida. Cadascú tenim el nostre àlbum particular d’olors i reminiscències, únic i exclusiu. Olors de la nostra vida, olors evanescents.