Aquesta setmana ha sortit a la llum una de les notícies més escandaloses que s'han donat, juntament amb l'operació Catalunya i la persecució dels líders independentistes des de 2015: "la policia patriòtica del PP va espiar 69 diputats de Podemos a través de les bases de dades d'Interior". Així titulava El País un fet que posa en evidència tot el que s'havia denunciat des de diferents fronts de la societat a l'Estat espanyol.

Deia la notícia que l'Audiència Nacional té ja les proves del rastreig massiu que es va fer, sense aval judicial, per part dels agents de 57 comissaries de tot Espanya. El Diario.es explica que policies antiterroristes de Madrid, o agents de seguretat ciutadana de Ruzafa "van deixar rastre en consultar bases de dades restringides per conèixer antecedents, desplaçaments i hostalatges de Pablo Iglesias i altres membres de la formació."

Als fitxers apareixen gairebé 7.000 consultes a bases de dades restringides a les quals agents de la policia Nacional i de la Guàrdia Civil van accedir abans que alguns dirigents accedissin als càrrecs públics i, el que afegeix encara més gravetat als fets, mentre els ocupaven. La informació que s'ha donat a conèixer assenyala que en plenes negociacions entre el PSOE i Podemos per a la configuració d'un govern de coalició, el secretari d'Estat de Seguretat pressionava per buscar antecedents dels diputats electes de Podemos. Però els rastrejos als diferents líders venien, en realitat, d'abans, de 2014, abans que Podemos es presentés a les eleccions europees. La consulta a aquestes bases de dades, sense que hi hagués ordre judicial ni de comandaments superiors per escrit que poguessin justificar-ho, pot suposar un delicte de revelació de secrets, segons apunta Eldiario.es. La mateixa Victoria Rosell ha denunciat públicament, en donar-se a conèixer les dades de les recerques, que va ser espiada mentre encara era jutgessa. Una cosa que suposaria una sèrie de responsabilitats considerable.

Si no penses "com ells", ets el seu enemic. S'ha perseguit persones perfectament irreprotxables pel simple fet de no pensar "com ells". S'han saltat les normes, s'han comès delictes, s'ha teixit una xarxa insuportablement pudent per tombar, fent a més molt de mal, el que calgués

Responguin el que responguin des de la fiscalia a la pregunta del jutge Pedraz, sobre si això és o no espionatge, el que és evident per a qualsevol demòcrata és que Espanya és molt lluny de poder parlar de democràcia. Com tants cops ha fet, tanmateix. Perquè ara ja sabem que, si no penses "com ells", ets el seu enemic. I que aquí s'ha perseguit persones perfectament irreprotxables, pel simple fet de no pensar "com ells". S'han saltat les normes, s'han comès delictes, s'ha teixit una xarxa insuportablement pudent per tombar, fent a més molt de mal, el que calgués. Jutges, ministres, vicepresidents i ciutadans irreprotxables si era necessari.

Alguns que vivim la intensitat de la política d'aquells anys en primera persona tenim experiències increïbles per a la nostra memòria: d'espies destapats, policies camuflats, infiltrats, i altres capítols que ens van fer entendre que això de la política, quan es vol fer amb convicció per canviar realment les coses, és tasca impossible a Espanya. Perquè molt possiblement et juguis molt, massa. Recordo quan el secretari general del PSOE d'aquells anys, en una trobada a Sofia, em va prendre del braç i em va dir: "Pablo, Edu i tu sou massa joves per perdre la vostra llibertat". Es referia a Iglesias i a Madina (i a una servidora). I no tenia gaire clar si allò era una amenaça o un consell. Amb el temps vaig veure que, en realitat, eren les dues coses.

Veient el que estem veient en tot el tema català, que aparegui aquesta bomba ara hauria de fer obrir els ulls d'una vegada a la societat espanyola. I, sobretot, alertar-la que, en realitat, els mitjans de comunicació han estat còmplices de semblants barbaritats. Perquè quan algú ha intentat explicar-ho, se l'ha perseguit, o censurat. Perquè s'ha preferit alimentar l'odi envers els indepes o els de Podemos, en lloc de denunciar les autèntiques aberracions i delictes que s'estaven cometent des d'instàncies que mai no haurien de fer el que han fet.

La gent hauria de tenir consciència i memòria. I el Partit Popular, donar la cara i demanar disculpes a tots per això. I és que, on no hi ha justícia, és un perill tenir raó.