El Comitè de Drets Humans de l'ONU ha condemnat l'estat espanyol per violar el dret a la participació política del president Carles Puigdemont reconegut a l'article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que interpreta, de conformitat amb la Constitució espanyola, el contingut d'aquest dret, reconegut a l'article 23.2 de la nostra Carta Magna. D'acord amb el referit Comitè, la suspensió automàtica de Puigdemont com a diputat al Parlament de Catalunya (electe en les eleccions del 19-D del 2017) va atemptar contra els seus drets fonamentals per la seva falta de raonabilitat, objectivitat i proporcionalitat en ser processat pel delicte de rebel·lió el juny del 2018, malgrat estar prevista a l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal (LECRIM).

La decisió de l'ONU és plenament vinculant per a l'estat espanyol (com si fos una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans), que haurà de publicitar-la i adoptar les mesures de reparació que siguin necessàries en els propers mesos. Com ja va ser dissolt aquell Parlament, sembla que l'única forma de reparació és la mateixa modificació de l'article 384 bis de la LECRIM, que en aquest moment suspèn automàticament en el càrrec o funció pública la persona per a qui es decreti processament i presó provisional per delictes de rebel·lió, terrorisme o vinculats amb banda armada. Precisament, l'ONU va constatar la conducta pacífica del president i, per tant, la falta absoluta d'encaix a l'objecte preventiu d'aquesta norma, imposada per la majoria absoluta del PSOE ad hoc el 1987 perquè els presos d'ETA encara no condemnats amb caràcter definitiu no poguessin ser diputats ni regidors.

La decisió de l'ONU és plenament vinculant per a l'estat espanyol (com si fos una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans), que haurà de publicitar-la i adoptar les mesures de reparació que siguin necessàries en els propers mesos

Aquesta decisió és totalment aplicable als altres diputats del Parlament, de l'Europarlament i del Congrés sobre qui es va acordar la suspensió pel seu processament i presó provisional acordats pel Tribunal Suprem en el judici del procés. Acusació per rebel·lió que, al cap i a la fi, va ser modificada en la condemna a un delicte avui inexistent i aliè al patrimoni jurídic europeu (la sedició) però que va servir en aquell moment per impedir abans de la sentència l'actuació politicorepresentativa dels principals dirigents independentistes.

La decisió coincideix amb el rebuig de la justícia suïssa a col·laborar amb la justícia espanyola en la recerca de les conductes de protesta de l'anomenat Tsunami Democràtic que va ocupar l'aeroport barceloní i els carrers de Catalunya l'octubre del 2019, després de conèixer-se la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem als presos polítics del procés. Vet aquí que aquests dos esdeveniments ens adverteixin de determinades pràctiques il·liberals de la democràcia espanyola, que la limiten substancialment en la seva qualitat. Pràctiques relacionades amb ideologies extremistes com la del Fidesz hongarès de Viktor Orbán quan assumeixen la promulgació de normativa d'excepció i/o l'aplicació discriminatòria de la legalitat per castigar determinats col·lectius que són considerats aliens o perillosos per a la unitat de l'Estat (el "col·lectiu objectivament determinable" que va definir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en sentència del 31 de gener últim en contestar les qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal Suprem en relació amb la decisió del tribunal de cassació belga sobre l'euroordre del conseller Puig) i defensar d'aquesta manera el que per al deep state és l'únic important: mantenir per força l'Espanya unitària.