En sendemà de la Diada, les portades dels diaris en paper semblava que reflectien més aviat un desig i no tant una realitat, més un desànim que un fet. Unes, les dels rotatius espanyols, sucaven pa en un suposat naufragi de la mobilització. Les altres, les de capçaleres editades a Catalunya, es fixaven més en la botella mig buida, passant per alt que avui en dia a Europa hi ha ben pocs moviments socials —per no dir cap— amb este poder de convocatòria i capaços d'omplir els carrers d'una manera tan massiva i continuada.
Fem una ullada als titulars de portada de l'Estat (els hem traduït):
EL PAÍS: La Diada certifica la crisi independentista
LA RAZÓN: L'independentisme fracassa i mobilitza 70.000 persones
ABC: El secessionisme perd el carrer mentre guanya influència a Madrid
I ara un cop d'ull als diaris editats a Catalunya:
EL PUNT AVUI: Prou de llepar-nos les ferides
ARA: Menys mobilització
LA VANGUARDIA: Diada més festiva i amb menys mobilització
EL PERIÓDICO: Menys carrers, més institucions
Los tres primers exposen un desig, allò que ells voldrien que fos, i parlen de crisi, fracàs i pèrdua del carrer. D'acord, doncs: si acceptéssem les seues xifres com a vàlides i si s'hi val a mesurar la salut de l'independentisme en funció dels assistents a les manifestacions, hem de suposar llavors que també es deurà fer el mateix amb l'espanyolisme i les seues raquítiques concentracions del 12 d'octubre.
Los quatre segons exposen un desànim, centrant-se en allò desfavorable, i la majoria tenen en comú la paraula menys. Només El Punt intenta, tímidament, vore l'ampolla mig plena i reproduïx la frase que el president de l'ANC, Lluís Llach, va cridar al final de l'acte de l'11 de setembre al Passeig Lluís Companys. Una frase que, cal dir-ho tot, aquell dia va anar seguida d'un significatiu Organitzeu-vos!, inexistent després als titulars.
De la mateixa manera que la majoria de les enquestes electorals es fan més per influir en la gent que per reflectir la realitat, també els tractaments editorials de segons quins mitjans estan més pensats per desactivar que per informar
És curiós com, per remarcar una suposada derrota, es vinculen conceptes que no tindrien per què ser vasos comunicants: El secessionisme perd el carrer mentre guanya influència a Madrid, deia l'ABC. Menys carrers, més institucions, publicava El Periódico. Com si la força del poble al carrer fos antagònica a la capacitat d'influir en un estat, quan és més aviat al contrari. Diada més festiva i amb menys mobilització, destacava La Vanguardia. Com si a més assistència la Diada fos menys festiva, com volent associar festiu a pacificat i contraposar-ho al concepte de reivindicatiu.
De la mateixa manera que la majoria de les enquestes electorals es fan més per influir en la gent que per reflectir la realitat, també els tractaments editorials de segons quins mitjans estan més pensats per desactivar que no pas en informar. Lo pseudoperiodisme espanyolista i els seus acòlits polítics i socials atenuen intencionadament una manifestació —que d'haver-la assolit, ells catalogarien d'èxit— per desviar l'atenció del focus important: que hi som, que encara hi som. Que este moviment és de qualitat, no només de quantitat. Que és una cursa de fons, no un esprint. Que ells somien que el moment actual siga un punt i final (d'aquí les portades) i natros, malgrat la incertesa i la necessària autocrítica, hem de treballar per un punt i seguit.
Tant s'hi val que hi haja dos milions de vots a les urnes, centenars de milers de persones al carrer o majoria independentista al Parlament de Catalunya, que l'estat que tenim en contra sempre enviarà porres contra referèndums, minimitzarà xifres de convocatòria o empresonarà i inhabilitarà diputats, consellers i presidents. I tot això ho farà amb les clavegueres sobreeixint-li i mentre li vol fer creure al món que ell complix amb tots los estàndards democràtics. La idea de la independència, companys, haurà d'anar lligada sempre a la desobediència. Per tant: organitzem-nos, que resistència és sinònim de llibertat.