Les institucions tenen pecats originals, i no són estructures perfectes, però la seva sola existència és una oportunitat. Es critica amb facilitat la inoperància de la Unió Europea, i ara la sospita recau sobre la OSCE, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europea que va néixer fa 50 anys com a conferència i plataforma de diàleg entre actors amb opcions polítiques i per tant de defensa desiguals. Aquesta entitat va intentar deixar la Guerra Freda i centrar-se a treballar per la democràcia en un marc de legalitat i respecte pel dret internacional. Avui la OSCE és una institució amb mirades estràbiques, desdibuixament institucional, fugues internes, desequilibris, falta de confiança i perill de perdre poder. Fernando Arlettaz, expert en seguretat i defensa, n’hi diu la “geometria variable” i es pregunta si encara pot contribuir a la seguretat europea. La OSCE és l’entitat que més pateix els embats de la guerra entre Rússia i Ucraïna. La idea de la OSCE es va anar complicant amb els anys, i s’ha mantingut lligada a la seguretat interestatal amb una derivada vers els drets humans, llibertat d’expressió i també llibertat religiosa amb entitats com la ODHIR, l'Oficina per a les Institucions Democràtiques i els Drets Humans, que s’encarrega de la dimensió humana de la seguretat.

Les crítiques a la OSCE són moltes, una de les més fortes és que inclou en el seu si règims que tenen tendències autoritàries i poc democràtiques. La OSCE, a Viena, creada, per tant, com a plataforma inicialment per dialogar entre l’Est i l’Oest, avui és una entitat de la qual formen part actors amb més o menys salut democràtica, que viu malament la guerra a Ucraïna. Aquesta guerra reclama als Estats europeus mantenir posicions unides, sancions i una postura vers Rússia que incomoda alguns actors.

Avui la OSCE és una institució amb mirades estràbiques, desdibuixament institucional, fugues internes, desequilibris, falta de confiança i perill de perdre poder

La posició de la Santa Seu davant la OSCE és que els estats membres de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa s’han d’unir davant els compromisos presos en matèria de Drets Humans i lamenta que la manca de consens enterboleixi la presa de decisions. La cooperació i el diàleg entre 57 Estats no és una tasca fàcil en una entitat on hi ha els Estats Units, el Canadà, Europa i Rússia. La pau, la seguretat i el respecte pels drets humans són idees amb les quals en teoria tothom està d’acord. L’arquebisbe Paul Richard Gallagher, en el seu discurs davant el Consell Ministerial Annual de la OSCE, ha instat a recuperar l’”esperit de Hèlsinki”. Aquest és l’esperit fundacional de 1975, un acord històric que volia reduir les tensions de la Guerra Freda i on s’entenia la pau no com a absència de guerra sinó com a dinàmica de relacions amistoses i diàleg constructiu. Avui aquest esperit està a mínims. La seva preocupació és que les divisions entre els membres “han enfosquit les arrels de l'organització”. Insta a més diàleg, desescalada i distensió.

Aquest 2025, els 50 anys de la OSCE tenen el repte de reconstruir les escletxes que s’han creat entre els socis. Recuperar l’esperit fundacional de l’OSCE ajudaria a entendre la cooperació com a estratègia guanyadora i estabilitzadora. De vegades, és més difícil bastir i recosir dins de les pròpies estructures que posar-se alegrement d’acord amb els veïns.