En la Sàtira X de Juvenal, al segle II, es parla dels vots que es feia als déus per demanar abundància i poder. Ja llavors, s'apuntava que "des de fa temps (concretament des que no tenim a qui vendre el vot), aquest poble ha perdut l'interès per la política, i si abans concedia comandaments, tropes, legions, en fi, tot, ara deixa fer i només desitja amb avidesa dues coses: pa i jocs de circ".

Temps, molt temps després, Juan Pablo Forner assenyalava, al segle XVIII allò que "la plebs ha de tenir divertiment: és neci i nèciament es diverteix. Diverteixi's en bona hora, és just intent".

En l'època de Ròmul, diu la llegenda, que en no haver-hi dones ni possibilitat de generar descendència (situem-nos en la fundació de Roma), les va demanar als pobles veïns, petició a què aquells es van negar. Es van organitzar llavors uns jocs en honor a Conso, als quals Ròmul va convidar els Sabins, per a, mentre els entretenien, robar-los les Savines. En commemoració a aquella suposada proesa, cada 20 d'agost desfilaven davant d'un altar dedicat a Conso, cavalls i muls. A poc a poc li van agafar el gust a fer-ho, cada vegada més ràpid, fins que van acabar, literalment, fent curses.

Corrien gairebé sempre lliberts o esclaus i la cursa de carros va suscitar les passions del públic de l'època. Els aristòcrates donaven suport als aurigues de l'equip blau i el poble, als verds.

Els emperadors van pensar (i no es van equivocar) que, tenint la població alimentada i entretinguda, podien estar tranquils i prendre les seves decisions sense que ningú els qüestionés

Eren les curses de carros conduïts per aurigues l'espectacle popular on les passions es desencadenaven, i es deixaven entreveure, però mai no ajuntar, les diferents classes de la societat romana.

En les lluites de gladiadors, tanmateix, l'assumpte no es considerava un joc, sinó un regal. S'oferia exclusivament per particulars i resultaven un caramel llaminer per als polítics, que hi solien recórrer per fer campanya. Els emperadors aviat es van adonar que això els servia per pastar poder i van començar a gestionar la seva organització. Les passions més baixes i l'afició més fervorosa acudia per veure als "morituri" (abans de lluitar, els púgils saludaven l'emperador amb quilo d'"Ave Cesar, morituri et salutant").

També s'entretenia el poble romà amb les Venantio (lluites amb animals), les naumàquies (reproduccions de batalles navals en les quals morien a centenars). Per a qui tanta sang se'ls pogués fer incòmoda, estava el teatre.

D'aquesta manera, els emperadors van pensar (i no es van equivocar) que, tenint la població alimentada i entretinguda, podien estar tranquils i prendre les seves decisions sense que ningú els qüestionés.

És evident que durant aquest estiu, sembla haver-se recorregut a aquesta tècnica "a màxima potència". Els mitjans de comunicació no han deixat de bombardejar-nos amb dades escabroses sobre un sòrdid assassinat comès pel fill i net de dos conegudíssims actors espanyols, per saltar després a una batalla campal "per un pic". Com si no hagués passat res més en aquest tòrrid estiu, com si més de 200 productes no s'haguessin apujat de preu durant els últims mesos, arribant a costar-nos el litre d'oli una autèntica barbaritat.

El mes de juliol la compra del supermercat ens ha costat gairebé un 11% més que l'any passat, i els preus han assolit xifres rècord de la sèrie històrica. Són, com deia, l'oli i la fruita els que més ens dol pagar. L'oli s'ha encarit un 40% respecte al mateix mes de 2022. La fruita fresca ha fet una pujada del 12%.

Anar de vacances ha pujat un 189% en comparació a l'any passat.

També han pujat l'alcohol, el tabac, el lleure i la cultura, els restaurants i hotels, els preus de reparació d'habitatge, els serveis de telecomunicacions, productes sanitaris, el lloguer, el vestit i el cadenat, l'aigua i l'ensenyament.

Però les ampolles d'oli comencen a precintar-se amb sistemes de seguretat antirobatori als supermercats i moltes famílies s'han endeutat per passar quatre dies a la platja i ara no dormen pensant en l'inici del curs escolar

Hauria d'estalviar-me la pregunta, però per si de cas, no ve malament recordar que, per norma general, no hi ha hagut un augment de salaris. Així que estem amb l'aigua fins al coll sense que sembli que es formi cap escàndol. Però les ampolles d'oli comencen a precintar-se amb sistemes de seguretat antirobatori als supermercats i moltes famílies s'han endeutat per passar quatre dies a la platja i ara no dormen pensant en l'inici del curs escolar.

Però el que capta la seva atenció, les seves converses, i per què no, els seus moments d'evasió, són un esquarterament i un pic en una celebració esportiva. Suposo que l'assumpte en qüestió que ocupa les nostres tertúlies ens afecta de manera inversament proporcional als problemes que sí que ens fan perdre la son i dels quals no es parla en absolut.

Tenim un govern en potència, on el que es decideixi sí que tindrà implicacions reals i importants per al nostre sistema i estructura sociopolítica, però el debat se sustenta en "no et parlis amb els dolents". Aquest és el nivell.

I aquí dolents ho són tots, ja que depèn a qui preguntis perquè t'assenyali a uns o d'altres.

I entre el pa i el circ, se'm cola l'última cançó de Malú. La que li dedica a Albert Rivera, "Absent". Una bufetada després d'una altra que descriu molt bé el que succeeix entre els nostres emperadors i els problemes.