Fa 150 dies, el Pablo González va parlar amb l'Oihana per darrera vegada. Com a periodista especialitzat en l’espai postsoviètic, estava cobrint les conseqüències de la invasió russa a Ucraïna. Aquella conversa telefònica amb la seva dona, i mare dels tres fills, va ser breu però molt clara. La va informar que l'havien detingut sota l'acusació de ser un espia rus; li demanava que es posés en contacte amb el seu advocat, Gonzalo Boye, i insistia en la seva innocència. Era 28 de febrer i, des de llavors, no hi ha hagut cap altre contacte directe.

Aquests cinc mesos han donat per fer-se moltes preguntes, i, per què no dir-ho, inicialment també algun dubte, dissipat una vegada vista l'opacitat i les irregularitats del procediment. Tot i això, al marge de les elucubracions, fins ara, l'única certesa és que el Pablo ha estat desemparat legalment, sense accés a un advocat durant setmanes, i sense poder parlar amb la seva família. I tot, sota la inacció de la comunitat europea, que amb el seu silenci i certes insinuacions només ha contribuït a expandir allò d'“alguna cosa haurà fet”, una ombra que atenta, a més, directament a la seva credibilitat i prestigi professional.

La principal acusació que ha transcendit fins ara és que es valia de la seva condició de periodista per treballar per al Kremlin. A aquestes alçades de la pel·lícula, la Fiscalia polonesa no ha estat capaç d'aportar ni una sola evidència incontestable que justifiqui una decisió tan dura i inhumana. Una manera de procedir que no sembla reprovable per a les institucions espanyoles i europees. Ningú qüestiona la manera de procedir de Polònia, malgrat que el seu sistema judicial està cada vegada més en dubte. En aquest sentit, l'informe 2021/22 d'Amnistia Internacional constata com les autoritats poloneses estan centrades a posar fi a la independència del poder judicial, amb un dictamen del Tribunal Europeu de Drets Humans contra dos dels alts òrgans judicials de Polònia, que incomplien les normes sobre judicis justos, i com coarten la llibertat d’expressió, amb la condemna dels professionals que no els hi ballen l’aigua.

Aquesta situació escapa a qualsevol lògica democràtica, i fa sospitar que el cas del Pablo no és res més que un 'petit' dany col·lateral dins d'una estratègia geopolítica de relacions internacionals. No oblidem que detenir, aïllar i mantenir incomunicat durant cinc mesos un ciutadà és un atac contra els drets humans, però si el subjecte és, a més, un periodista que pot resultar incòmode, aquesta privació de drets és així mateix un atemptat contra la llibertat d’expressió, en un moment especialment sensible. Sense llibertat de premsa, el món es converteix en un lloc més perillós.

Totes les proves que s'han fet públiques fins ara han estat desmuntades a l'acte amb documentació oficial, però malgrat això, fins i tot l'MI6 britànic donava per bones aquestes acusacions fa uns dies, acceptant la tesi de la Fiscalia polonesa en una violació absoluta de la presumpció d'innocència del nostre amic, sense que ni tan sols hagi estat jutjat. Una altra irregularitat que s’afegeix al fet que cap autoritat va impedir que el Pablo comparegués sense assistència lletrada davant el jutjat de Polònia pocs dies després de la seva detenció, una situació absolutament inconcebible que contravé totes les lleis internacionals.

Però n'hi ha més. Per posar un altre exemple, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de l'ONU, ratificat per Polònia, estableix a l'article 14 que tota persona detinguda té dret a “disposar del temps i dels mitjans adequats per a la preparació de la seva defensa i a comunicar-se amb un defensor de la seva elecció”. Al Pablo se li continua negant l'assessorament de l'advocat de la seva elecció. Des de fa un parell de mesos compta amb un representant polonès. Això no obstant, i com ha comentat l’Oihana públicament, “té prohibit” parlar de la seva situació processal, i encara no s'ha posat en contacte amb el Gonzalo Boye. Com és possible que les autoritats europees es posin de perfil davant aquesta situació i no s'interessin per la seguretat i el benestar del Pablo?

Precisament aquest 27 de juliol, quan es compleixen 150 dies del seu arrest, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, serà present a la XIV Cimera hispano-polonesa i, segons ha informat la Moncloa, es reunirà amb el primer ministre, Mateusz Morawiecki. Els amics del Pablo González ens sumem a la petició de la seva família de demanar al president Sánchez que, si us plau, se'n recordi d’ell, un ciutadà espanyol detingut en un país de la Unió Europea a qui neguen parlar amb els seus fills, que només ha rebut quatre visites del cònsol en cinc mesos, i que no té la possibilitat que el seu advocat de confiança conegui les causes per les quals se l'acusen.

President Sánchez, li demanem que inclogui la situació del nostre amic Pablo a la seva agenda del dia; que intercedeixi per ell davant el seu homòleg polonès perquè pugui tenir una defensa i un judici just, i, sobretot, que es respectin els seus drets. Si us plau, realitzi les gestions necessàries perquè la situació del Pablo millori i pugui parlar amb la seva dona i els seus fills, que no entenen per què no deixen que el seu aita torni a casa. Els seus pares i la seva germana també necessiten saber que està bé. Totes les persones que estimem el Pablo fa cinc mesos que estem sotmesos a una gran incertesa. Necessitem, d’una vegada, començar a donar resposta a totes les preguntes que ens portem fent aquests cinc mesos.

 

@FreePabloGonz, grup de companys i amics del periodista Pablo González