A pagès, no som pas ximples, us ho dic perquè hi ha molta gent de ciutat que ve a passar-hi uns quants dies i es deceben i s’entristeixen quan veuen que no som una reserva indígena plena d’analfabets que encara van amb carro i que no han vist mai un mòbil. Heu de saber que hi ha analfabets molt més llestos que moltes d’aquestes persones que tenen vuit carreres, set màsters i tres doctorats (perquè, com sabeu, la intel·ligència no es mesura en títols) i que, a pagès, també ha arribat la tecnologia i la cultura.
Em fan gràcia aquests cosmopolites de ciutat que surten il·lusionats a buscar la pau interior a pagès i que, després d’hores de cua a la carretera, quan arriben al poble, el primer que fan és queixar-se perquè els molesta el so de les campanes i l’olor dels fems. Manyacs, no us vull destrossar la vostra fantasia bucòlica, però, a pagès, hi ha fems, insectes i campanars amb campanes. Em costa d’entendre que us molesti el so d’una campana i l’olor dels fems, però, en canvi, pugueu respirar un aire totalment contaminat i sentir el soroll del trànsit nit i dia quan sou a casa vostra. Per cert, la pau interior, com molt bé diu l’expressió, es troba a l’interior, no pas a fora; per tant, no heu pas de sortir a buscar-la, sinó entrar allà on us fa tanta por entrar: a dins vostre.
A pagès, no som pas ximples, a vegades ho fem veure per fer-vos pagar més per tot, però en realitat sabem sumar i restar, sabem fer foc, tenim internet a casa, sabem què són les xarxes socials, tenim cotxe (amb rodes!) i alguns, fins i tot, vivim en cases amb domòtica
Dit això, també heu de saber que, a pagès, tenim una manera de parlar una mica més rude que els de ciutat, però no per això menys evolucionada. De fet, a diferència dels xaves, que només utilitzen la a, els catalans de pagès fem servir totes les vocals i, a vegades, fins i tot, per estalviar temps, escurcem una mica les paraules. Perquè m’entengueu: en comptes de dir “No entenc pas res”, diem “No entenc pa re”. Suposo que per això, als xaves, els costa tant d’entendre què diem. I, quan dic xaves, no vull pas dir tots els habitants de Barcelona, em refereixo només a aquelles persones que es pensen que són d’una raça superior perquè estan molt més evolucionades que la resta de mortals i que van als pobles pensant que som ximples. Són els mateixos que et pots trobar a l’Àfrica o a l'Índia fent-se fotos amb nens desnodrits per calmar la seva mala consciència.
Però tornem on érem, a pagès, no som pas ximples, a vegades ho fem veure per fer-vos pagar més per tot, però en realitat sabem sumar i restar, sabem fer foc, tenim internet a casa, sabem què són les xarxes socials, tenim cotxe (amb rodes!) i alguns, fins i tot, vivim en cases amb domòtica. També heu de saber que, quan algú de fora posa els peus al nostre poble, ho sap tothom a l’instant i, pel bé de la comunitat, controlem tots els moviments que fa. Fins i tot hem fet un Excel amb el tipus de persones que solen venir a visitar-nos. Els més rellevants són aquests: els que venen vestits del Decathlon i es passegen pel poble com si estiguessin a la selva, i es passen el dia dient "que maco" i fent fotos a tot el que veuen, fins i tot als pixats dels gossos; els que venen amb la família per ensenyar als seus fills que el pollastre i la vedella en realitat són animals; els que venen a buscar la pau interior i acaben amb un atac d’ansietat quan senten la primera campana, i els que venen a culturitzar-nos.
I ara us deixo un vídeo en el qual em disculpo per haver parlat malament dels xaves.
Fins al dijous que ve!