El PP segueix enfilat a la muntanya i rebutja qualsevol negociació bilateral del finançament com si això hagués de trencar Espanya una vegada més. Tot i que ells mateixos ja saben que no és així cada vegada que ho diuen, si cada cop que ho han expressat, Espanya s’hagués trencat, Espanya seria un càntir que ha anat molts cops a una font. És veritat que Espanya no és una, sinó unes quantes o més. Ja ho saben bé els barons del PSOE. Crec que era Manuel Vázquez Montalban, i si no sempre queda bé citar-lo, el que deia que l’únic que unia Espanya era el futbol i la mili. El servei militar ja no existeix. I la Lliga ja no uneix tant perquè no es juguen tots els partits el diumenge a les cinc de la tarda i per què ens agrada més la Champions. Així que, segons el CIS, a Espanya només li queda la truita de patates… amb ceba.

Diu, efectivament, el Centre d’Investigacions Sociològiques que el 71,8% dels ciutadans espanyols la prefereix així, davant d'un 21,3% que la vol sense i un 6,5% que s'hi apunta tant si porta com si no porta ceba. Sobretot, afegiria, si és un pica-pica gratis de festa major.  Diuen les cròniques que un dels elements més interessants de l'estudi és que si es travessen les respostes temàtiques amb la variant electoral, els resultats són bastant unànimes, excepte en un cas. Vegem-lo.

D’entrada, però, és entre els votants de Coalició Canària entre els únics que hi ha unanimitat: el 100% la prefereix amb ceba. Però també és l'opció preferida entre els que van votar PP (74%), PSOE (72%), Vox (76%), Sumar (72%), ERC (79%), Junts (78%) o Bildu, en aquest cas amb un elevadíssim 91%. Dada curiosa la de l’esquerra abertzale, sobretot si es té en compte que hi ha molts contraris a la ceba entre els votants del PNB (33,5%). Però, diferències entre bascos a banda, l'enquesta del CIS deixa clar quin és l'únic partit polític espanyol amb un electorat partidari de la truita de patates sense ceba: el BNG. Entre els que van votar els nacionalistes gallecs en les darreres eleccions generals, el 48,2% prefereix la truita de patates sense ceba, davant del 43,5% que la prefereix amb, i un 8,3% que creu que es pot fer indistintament amb o sense. Un gran misteri per resoldre.

De l’enquesta, però, en ressalten altres variables. La primera és que entre el llistat de plats per triar quin és el més típic d’Espanya no hi ha el pa amb tomàquet, claríssima discriminació una vegada més, sobretot si es té en compte que es cita —i arrasa— entre els enquestats a Catalunya. La segona és que la rivalitat entre ERC i Junts arriba al punt que entre els votants d’Esquerra n’hi ha significativament més de partidaris de la truita més feta que en els de Junts. Fins al punt que s’acosten molt més al paladar dels socialistes. Però això no és un missatge polític, ara ho veuran.

Perquè m’he fixat en una altra variable, per si els ajuda en el proper sopar al que vagin. Com que en un àpat és millor no parlar de política per no trencar famílies, com per Nadal, si volen saber el que pensen els comensals, traient la variable del pa amb tomàquet, que guanya en tots els casos, i agafant les respostes dels votants de cada partit sobre quin creuen que és el plat més típic de Catalunya, això és el que demanaran els votants de cada partit en un restaurant de cuina tradicional, que segurament els costarà trobar. Atenció, doncs. Si algú demana escudella i botifarra sàpiguen que probablement serà del PP. Els del PSC triaran escudella i calçots. Però els resultarà difícil distingir-los dels d’ERC… i Junts, que triaran això mateix. Els de VOX, en canvi, els clissaran de pressa: escudella i truita de patates. Però, sobretot, els de Sumar: calçots i… cargols! I els de la CUP? Doncs no es pregunta directament, però si fem cas al grup “altres”, els veuran en una calçotada amb carn a la brasa.