Tal dia com avui de l’any 1484, fa 539 anys, a Roma, Giovanni Battista Cibo, pontífex de Roma amb el nom d’Innocenci VIII, publicava la butlla Summis desiderantes affectibus, que condemnava la bruixeria com una pràctica totalment contrària al cristianisme i que ordenava a la Inquisició la persecució i extermini de totes les bruixes de la cristiandat. Aquella mesura implicava la universalització de les lleis de persecució de la bruixeria que, amb anterioritat, ja s’havien dictat en alguns països d’Europa. La primera llei de persecució de la bruixeria que s’havia dictat al continent europeu havia estat a Catalunya: les Ordinacions de la Vall d’Àneu (1424), promulgades per Arnau Roger IV, comte independent del Pallars Sobirà.

La persecució que s’ordenava tenia un abast molt ampli. Es consideraven bruixes aquelles dones sàvies que tenien extraordinaris coneixements de tècniques que, en l’actualitat, formen part del corpus de la ginecologia, de l’obstetrícia, de la dietètica o de la psicologia. També aquelles dones que tenien un extraordinari coneixement de la màgia, la gestió de les energies humanes, i que oficiaven la litúrgia de les religions ancestrals precristianes que havien sobreviscut a l’onada evangelitzadora medieval. I, també, aquelles dones que tenien un coneixement molt bàsic de les propietats curatives o al·lucinògenes de certes plantes, que les recol·lectaven i comercialitzaven i que, per necessitat, complementaven aquesta activitat amb la pràctica de la prostitució.

Només a Catalunya, entre el 1484 i el primer quart del segle XVII, es van produir milers de detencions, interrogatoris i tortures de dones acusades de bruixeria. A Catalunya —a diferència de Castella—, la Inquisició tenia un poder molt limitat, però les autoritats civils es van llançar a la persecució de les bruixes amb la mateixa brutalitat. Un cas paradigmàtic seria la detenció i assassinat de les sis bruixes de Terrassa (1619), perpetrat pel Consell Municipal. Durant el segle XVI i primer quart del XVII, a Catalunya van ser assassinades un mínim de mil dones, si bé tot apunta que aquesta xifra només seria la punta de l’iceberg d’un fenomen que va anar més enllà de les execucions oficials, i que passava per la massacre incontrolada de dones indefenses.