Fa mesos que penso que el proper papa pot ser aquell italià de 49 anys que ara és cardenal a Mongòlia, però sé que dir-ho sembla una altra excentricitat perifèrica de les meves. També és cert que quan una supera la cinquantena, es pot permetre els estirabots que vulgui. A més, el papa està amb mi, i ara, tot i estar acabat d'operar i convalescent, ha comunicat que se’n va a Mongòlia. No em negareu que la seva decisió no deixa de ser desconcertant. Les provocacions del papa Francesc no s’aturen i cada cop són més estrambòtiques. Ara ha decidit anar a aquest llunyà territori a reconfortar la comunitat catòlica, que en nombre és com si anés a Girona a visitar a una parròquia petita. Les grans metròpolis del món van veient com el papa “passa olímpicament” de retre homenatge a aquells que, que fins ara, es consideraven llocs emblemàtics del poder catòlic. Amb Francesc, s’ha acabat. És com si el president de l’Estat espanyol preferís anar a Melilla en detriment de València o Barcelona. Llocs potents, i tant, però no el que en el seu món polític són els centres de poder.
Al papa li agrada aquest cardenal Marengo, perquè el veu totalment aliè a les dinàmiques de poder de les diòcesis convencionals, i més encara de la cúria vaticana
El papa Francesc anirà a Mongòlia entre el 31 d’agost i el 4 de setembre, acollint així la invitació del president i també de les autoritats eclesiàstiques del país, on es troba un dels meus papables preferits, el jove cardenal Marengo, missioner italià nascut el 1974, que pertany a la missió de la Consolata, que als 29 anys se’n va anar a Mongòlia i va començar des de zero a predicar el cristianisme. No hi havia catòlics. El 2022, el nombre de creients mongols pertanyents a la comunitat catòlica era de 1.470. Al papa li agrada aquest cardenal Marengo, perquè el veu totalment aliè a les dinàmiques de poder de les diòcesis convencionals, i més encara de la cúria vaticana. Amb aquest viatge, el papa agafa un retolador fluorescent per indicar què li interessa. Qui no ho vulgui veure, que miri cap a un altre costat. La Santa Seu manté relacions diplomàtiques amb aquest país, encapsulat entre dos països imperials (Rússia i la Xina) des de 1992, i és un país de majoria budista i un dels països del món amb menys catòlics. Probablement, serà la primera vegada que en un viatge, el papa podrà saludar un per un a cada membre de la comunitat. Per què ho fa? Per dir al món que fins i tot els més allunyats, els que en teoria no pinten res, els que estan a anys lluny de les dinàmiques de poder, compten. Un líder a contracorrent. Populista, li diuen. Si volgués palmers, aniria a Filipines, on el nombre de catòlics és el més alt en un país. El papa legitima al cardenal jove italià Marengo i a tots els membres d’una minicomunitat. No ha passat mai a la història, però el camí per a un futur papa que vingui de Mongòlia, avui, és molt més a prop.