El Papa té moltes potestats, però no pot delegar el govern a qui vulgui. Encara que estigui malalt, continua governant. Des de les estances del policlínic Gemelli, als afores de Roma, l’administració vaticana funciona en remot: ja està firmant nomenaments i cartes signades des de l’hospital, accepta renúncies de bisbes, institueix comissions i fins i tot ha convocat un consistori, una reunió de cardenals, per a unes beatificacions. Telefona també al pare Gabriel Romanelli, el rector de la parròquia de la Sagrada Família a Gaza. I ha deixat un àudio perquè la gent el senti, malalt, amb veu lenta i cansada, però reconeixible i on, com sempre, agraeix i demana pregàries, per si algú s'oblida que el Papa exerceix una funció espiritual i no només politicoburocràtica.

Durant la seva hospitalització a l'Hospital Gemelli de Roma el 14 de febrer, el Papa ha rebut poques visites. La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, s’hi va acostar 20 minuts a l’inici de l'hospitalització. El Gemelli rebia el nom de “Vaticà 3” per part de Joan Pau II, ja que hi passava molt temps després del Vaticà i de Castel Gandolfo (el papa Francesc ja va deixar d’anar a passar l’estiu a Castel Gandolfo i no se sol moure de Roma).  A part d'aquesta visita, el papa, que el mes de desembre farà 89 anys, ha estat acompanyat principalment pels seus secretaris personals i dels metges i infermers, sense rebre altres visites. Dues persones, el secretari d’Estat i el substitut, sí que han estat amb ell. 

Peña i Parolin són els més alts representants de la diplomàcia pontifícia i sobre qui recau fer gestionar la maquinària ordinària de la Santa Seu mentre el Papa continuï hospitalitzat

El secretari d’estat Pietro Parolin és certament l’home sobre qui recau més responsabilitat en aquests moments, i el “sostituto”, el seu número tres, també porta el seu jou. Es tracta d’Edgar Peña Parra i el seu càrrec és “substitut pels assumptes generals de la Secretaria d’Estat”. Ell i Parolin junts parlen dotze idiomes i són els més alts representants de la diplomàcia pontifícia i sobre qui recau fer gestionar la maquinària ordinària de la Santa Seu mentre el Papa continuï hospitalitzat. Gestionen afers interns i externs, correspondència, nòmines i resolucions. Sobre la correspondència s’ha establert una novetat amb Francesc, i és que qui la rep i la gestiona no pot durar en el càrrec més de cinc anys, per evitar manipulacions o excés de poder. Mentrestant, al Vaticà pròpiament dit, la rutina del Jubileu continua engreixada: els pelegrins arriben, travessen la porta santa de la basílica vaticana, les pregàries del vespre pel Papa es multipliquen. Un Jubileu sense la presència del Papa és rar, però no impossible, i el papa Francesc, des de la seva fràgil condició hospitalària, no s’oblida de fer-se present. Pregunto als periodistes televisius que fa hores que estan a la plaça què en pensen i amb escepticisme responen: “D’aquesta, se’n pot sortir, però ja res serà el mateix”.