Pilar de Borbó, Oleguer Pujol, Micaela Domecq, Francisco i Juan José Franco, Francisco Paesa, Arturo González Panero, Miguel Blesa, Alberto Alcocer, Alberto Cortina, Mario Vargas Llosa, Agustín i Pedro Almodóvar, Imanol Arias, Bertín Obsborne, Borja Thyssen, Marina Ruíz Picasso, Messi, Àlex Crivillé, Josep Lluís Núñez... i ara un tal José Manuel Soria. En sortiran més. Segons El Confidencial i la Sexta, fins a 1.200 societats amb 558 accionistes, 166 d'intermediaris i 89 beneficiaris amb adreça postal a Espanya.
Però a hores d'ara ja s'hauran adonat vostès que Panamà n'està plena, de societats inactives, sense fons, creades per una badada, per si no fos cas o perquè algú es va llevar un matí i en comptes d'anar-se'n a l'oficina se'n va anar fins a l'Amèrica Central, va utilitzar el nom d'un altre sense permís i va crear una societat deslocalitzada per fer-li la punyeta.
Espanya és així. Mentre a Islàndia dimiteix el primer ministre davant de l'alegria general de milers de ciutadans amotinats al Parlament de Reykjavík i al Regne Unit la pressió dels anglesos obliga Cameron a fer un striptease fiscal sense precedents, aquí Bertín Osborne es declara “emprenyat” per haver de donar explicacions sobre “una cosa legal”, a la tia del Rei li sembla que tot és un escàndol muntat per la premsa... i el senyor Soria -que, encara que en funcions, és un ministre- decideix solemnement “autoritzar” la Fiscalia de l'Audiència Nacional perquè reculli de les autoritats de Panamà tota la informació que desitgi sobre la seva persona.
Autoritzar és aprovar o donar validesa a alguna cosa, i José Manuel Soria, pel que sembla, entén que cal el seu permís perquè la Fiscalia reculli informació sobre la seva participació en societats registrades en paradisos fiscals. No ho és, però entre que l'Audiència decideix de fer-ho o no, n'hi hauria prou que el ministre fes públics tots i cadascun dels documents societaris en els quals apareix; aclarís per què el seu nom va ser substituït pel del seu germà en alguna societat dels papers de Panamà; que aclarís els motius ocults pels quals algú hagi pogut falsificar la seva firma i que sabés que un govern està obligat, políticament i moralment, a comparèixer davant del Congrés encara que no tingui la confiança de la Cambra.
Ser titular d'una societat 'offshore' i exercir l'activitat pública és absolutament incompatible en un país democràtic
És precisament ara que el Govern està en funcions i Espanya assisteix perplexa a aquest cataclisme moral, quan els responsables polítics han de donar més explicacions que mai davant del Parlament.
És precisament ara que milions d'espanyols han de fer la declaració de la Renda, quan el ministre i tots aquells que apareixen als papers de Panamà estan obligats a demostrar que allò de “Hacienda somos todos” no era només un lema publicitari.
És precisament ara que al PP semblen conviure dos PP, quan els joves vicesecretaris generals han de dir alt i clar que ni les explicacions de Soria no són convincents ni que el ministre hagi fet un exercici de transparència sense parió, com pretén fer-nos veure.
És precisament ara que l'interès partidista de la política ens obligarà a passar de nou per les urnes, quan els partits haurien de donar garanties que ser titular d'una societat offshore i exercir l'activitat pública és absolutament incompatible en un país democràtic.
És precisament ara que el PP està a punt de demanar de nou el vot per a les seves sigles, quan els seus dirigents han de distingir entre la responsabilitat política i la penal.
És precisament ara quan a Espanya més que mai els polítics necessiten aprendre a conjugar el verb dimitir.