La complicada situació actual de la llengua catalana, pel que fa al seu ús habitual i normatiu, malgrat els esforços de les Institucions en els darrers anys, justifica la necessitat que les persones que ens hem significat en fer tasques de comunicació escrita i oral  fem —com hauria de fer tothom que la utilitza normalment— un esforç més en el sentit de defensar i recuperar l'ús habitual global de la nostra llengua. No cal dir que, si ens centrem en els dialectes i subdialectes del Pirineu, aquest retrocés es posa de manifest d'una manera tant o més preocupant.

El projecte Paraules que m'agraden pren embranzida a començaments de març de 2020. En aquell moment, em plantejo dur a terme una tasca que suposarà, inicialment, una ingent feina de recollida i classificació. Començo a ordenar paraules i expressions que havia anat recollint, a poc a poc, durant molts anys. La base de l'obra se centra en la recollida de paraules antigues, dialectals, vulnerables i en risc, especialment de la nostra zona de l'Urgellet i de l'Alt Urgell.

Històricament, la situació dels nuclis rurals més aïllats ha estat crònicament molt complicada. Les persones d'aquells àmbits van haver d'iniciar un lent i continuat abandonament dels pobles i llogarets i van anar arribant al fons de les valls on trobaven més possibilitats de treball i de qualitat de vida.

L'any 1869 la construcció del Seminari de la Seu, a l'època del bisbe Caixal, va tenir un impacte decisiu en el desplaçament de moltes persones joves provinents de les comarques veïnes —habitualment els cabalers de les cases— que havien de fer els seus estudis. Aquestes persones van portar els seus dialectes propis a la nostra comarca. Algunes d'elles, en finalitzar la seva formació, es van quedar a exercir en aquestes contrades i van anar generalitzant el coneixement de les seves parles originals escrites i parlades.

Més endavant, la intervenció de Josep Zulueta en la indústria lletera (1925), el creixement progressiu de les ofertes laborals a Andorra, la creació de l'empresa Taurus a Oliana (1962) així com, també, altres possibilitats ocupacionals, van anar tenint un efecte d'atracció i de reordenació de les persones dins de la mateixa comarca. I aquestes dones i  homes hi van anar aportant la seva parla nativa.

Els nostres avantpassats van viure moments històricament molt convulsos però van saber fer que la nostra llengua superés aquells moments d'enorme fragilitat deguda als complexos esdeveniments polítics i socials que es van anar succeint. Així, els nostres pares, avis, besavis i rebesavis, van saber conservar la llengua amb pocs coneixements, bàsicament per transmissió oral. En alguns casos, quan havien de deixar les seves cases aïllades i venien a viure al fons de les valls, se'ls recriminava que parlessin un català "massa de poble". Van haver d'adaptar la seva parla a les formes més acceptades que se'ls demanaven en aquell moment de transformació manllevada del lèxic. Anys més tard, aquestes mateixes persones se sorprenien quan anaven adonant-se que el català normatiu era, precisament, aquell que parlaven als pobles quan eren més joves.

Els nostres pares, avis, besavis i rebesavis, van saber conservar la llengua amb pocs coneixements, bàsicament per transmissió oral

Al Pirineu, observem una gran variabilitat dialectal entre una vall i l'altra i, també, dins de la mateixa comarca. La nostra, l'Alt Urgell, té unes característiques sociodemogràfiques singulars pel fet de ser una zona de transició dels dialectes veïns: Cerdanya, Pallars Sobirà i Jussà, l'Alta Ribagorça, Andorra, el Solsonès, i la Noguera... i també com a zona de pas i de comunicacions de tots aquests territoris.

Es tracta, doncs, d'una àrea poblacional on podem trobar, a diferència d'altres indrets pirinencs amb valls més estretes i tancades, una gran riquesa en formes dialectals. Aquesta realitat em porta a poder dir que l'Alt Urgell no té un dialecte propi sinó que en té diversos. Hem resseguit, una per una, les diverses contrades  de la nostra comarca. Cada vall té les seves peculiaritats i els seus trets diferencials des del punt de vista lexicogràfic i fonètic.

Des de Bassella, les valls de Tuixent-La Vansa, fins al Baridà, les Valls de Valira o els llogarets del Coll del Cantó, a l'hora de fer-ne un recull exhaustiu, hi hem d'incloure totes les variants existents del lèxic.

En el cas concret de la zona Sud de l'Alt Urgell, em correspon fer una menció específica de l'obra de l'escriptor peramolí Josep Espunyes —Creu de Sant Jordi 2022— el qual  ha fet una immensa tasca de recerca de la parla que es perd de la zona que coneixem com Tresponts avall.

En aquest punt, també he d'explicar que les xarxes socials m'han ajudat a explorar la dispersió territorial de què us he parlat. Vaig demanar la participació en el grup que vaig anomenar "Paraules que m'agraden" de persones que tinguessin interès en aquest projecte de recerca. D'aquesta manera, a banda d'estudiar individualment els treballs ja fets i publicats a Cerdanya, Pallars, Ribagorça, Andorra, Segrià... he anat observant i moderant les entrades i els comentaris, les aportacions, els aclariments... de les persones que han participat en el grup i que, en el moment actual, sumen més de 400.

En el decurs d'aquesta dinàmica de treball, he anat concretant la idea d'acceptar entrades d'altres contrades que m'han semblat interessants. Amb el mateix criteri, he vist que la inclusió de cultismes, llatinismes, arcaismes, vulgarismes, avaluació fonètica i etimològica... m'ajudava a salpebrar la simple i feixuga relació d'entrades ordenades alfabèticament i, per tant, a mantenir l'atenció del lector. Igualment, en funció de les participacions obtingudes en el grup, he detectat la necessitat d'incloure en la publicació recordatoris ortogràfics, gramaticals... A poc a poc, he arribat a registrar, entre paraules i expressions, més de 5.000 entrades diferents, contrastades i definides.

En la part final de l'obra, he demanat i he tingut el privilegi d'obtenir, la participació com a assessores, i com a suport de presa de decisions en l'últim tram dels treballs de creació, de persones amb un gran coneixement del territori i del lèxic, Joan Obiols (escriptor, mestre de català i docent), Anna Martí (llicenciada en Filologia Catalana i docent) i M. Pilar Ingla (llicenciada en Filologia Catalana i docent) Amb elles, vam decidir incorporar el Ramon Berga en els treballs de disseny i d'il·lustració per la seva sensibilitat i intuïció, i per la creativitat dels seus treballs.

En els pròlegs dels companys Isidre Domenjó i Joan Obiols hi trobareu les seves reflexions a l'entorn d'aquesta obra i en la bibliografia que clou l'obra s'hi pot trobar, també, la relació de les obres consultades que inclouen els treballs fets sobre altres zones concretes de l'Alt Urgell i de les comarques veïnes. Des d'aquestes línies vull expressar el meu reconeixement i la meva admiració per la feina feta per tots aquests professionals.

La meva prioritat és fer una contribució, en base a la parla de la nostra co-marca de l'Alt Urgell i de l'Urgellet, al patrimoni cultural col·lectiu i treballar per la viabilitat i la qualitat de l'ús de la nostra llengua.

Finalment, aquesta feina està oberta a afegir les propostes que ens vulguin fer arribar les lectores i els lectors. Hem de viure la llengua com una eina viva que ha de conservar la seva essència. Però també ens hem d'adaptar al dinamisme que, com a valor  del nostre patrimoni cultural, ha de tenir. I ho hem de poder fer amb normalitat i llibertat, en base a la igualtat i a l'equilibri que necessiten totes les llengües, sense altres fenòmens externs que ho dificultin.

Ens agrada que se'ns tingui en compte perquè, culturalment, el Pirineu també existeix

Tenim una joia en forma d'un lèxic i d'una fonètica amb una gran riquesa dialectal que els nostres avantpassats ens van llegar. Els ho hem d'agrair i fer-los-en homenatge. Hem de saber i poder ordenar, conservar i donar a conèixer aquest llegat, perquè des de la nostra perspectiva propera, la que tenim la gent que hi vivim d'una manera estable, ens agrada que se'ns tingui en compte perquè, culturalment, el Pirineu també existeix.

Des d'aquest entorn territorial pirinenc, el qual, per ser correctes i respectuosos amb la terra i la seva gent, hauria de poder tenir més conegudes i reconegudes les seves singularitats, us expliquem el nostre projecte i us demanem que us en feu ressò.

*Joan Aixàs i Obiols és autor del llibre 'Paraules que m'agraden'