Un cop més coincideixen en el temps dos casos amb certes semblances socio-legals que em refermen en la conclusió que res és del tot blanc ni negre.

Primer cas, el de l'accident de Susqueda. Un Opel Vectra de cinc places, però amb 7 persones a bord, cau per un barranc. Mor una dona de 31 anys, embarassada, una nena d'un any que duia a la falda i una dona de 51 anys, àvia del nadó i mare de la dona. Queden ferits de diversa consideració altres tres germans de 3, 8 i 10 anys. Cap dels menors duia les mesures de subjecció obligatòries. El pare, que conduïa, resulta il·lès. Depenent de com apliquin la llei, aquest home podria passar uns quants anys a la presó acusat d'una greu imprudència amb un resultat de tres morts.

Segon cas, el pare que, aprofitant la malaltia de la seva filla, es dedicava a estafar a tort i dret. Diuen que en total va aconseguir aixecar 918 mil euros. El cas va destapar-se el cap de setmana passat. El personatge va dir que dimecres donaria explicacions. Els Mossos van acabar detenint-lo. I també a la seva dona. A ella, al final la van deixar lliure per poder cuidar de la nena, que realment està malalta, però no amb el grau que el pare explicava per justificar els donatius de la gent estafada.

En els dos casos la llei diu que els pares han de pagar les seves actuacions amb la presó. Però vull compartir amb vostè algunes reflexions.

En el cas del presumpte megaestafador reincident, poca defensa hi ha. Almenys socialment. Usar la malaltia de la teva filla per fer pena i abusar de la bona fe de la gent per obtenir diners és una de les coses més baixes que poden fer-se. Crec que estarem força d'acord que la comunitat ha de protegir aquesta nena del seu pare. Sobretot d'ell, però també de sa mare que ho ha consentit. Potser amb motius de pes, però ho ha permès. Al·legar que no sabia res és poc creïble.

Però la nena, pobre, que no té cap culpa de res, corre el risc d'haver de criar-se sense els seus pares. Doble càstig, doncs: tenir un pare així i deixar de tenir-lo durant una etapa important de la seva vida perquè se la passarà a la presó. I ara vénen les preguntes: per una nena malalta, millor sense els pares biològics que amb aquests pares? Uns pares que no t'han considerat una filla sinó l'excusa per enganyar a tothom. Però esclar, d'altra banda, tampoc han posat en risc la vida de la nena. Han exagerat la malaltia, sí, però sembla que a la nena no li ha faltat de res. És massa càstig per una nena malalta, a més, tenir els seus pares a la presó? Compte, no exculpo ni afirmo, penso en veu alta (o en lletra escrita)

En el cas del pare de l'accident, la seva imprudència ha causat 3 morts i la pèrdua d'un fetus. De la família més pròxima als nens que han sobreviscut només queda viu precisament ell per poder fer-se’n càrrec. I ara les preguntes, com unes línies més amunt amb l'altre cas: ¿millor sense el pare biològic que amb aquest pare que és culpable d'una tragèdia que potser es podria haver evitat si hagués usat els mitjans de subjecció a què obliga la llei? O bé, tenint en compte la tragèdia, no seria millor per aquests tres nens aplicar-li un atenuant a la llei i que es criïn amb el seu pare? Millor superar junts aquest terrible tràngol? Sobretot considerant que aquest home ja ha pagat prou penitència. Què guanyem ficant a la presó qui tota la seva vida tindrà un brutal càrrec de consciència? Algú pot creure que no està penedit? Si la presó serveix per rehabilitar, quina rehabilitació aplicarem a un home amb la vida destrossada? De què servirà? Doble càstig per a ell i pels tres fills vius que han perdut la mare, l'àvia, una germana, un germà que estava en camí i ara perdran la presència del pare.

Però, d'altra banda, aquesta irresponsabilitat que va causar la tragèdia ha de quedar impune? Tampoc afirmo. Pregunto en veu alta. I no tinc la resposta.

Planyo els jutges que hagin d'interpretar la llei en aquests dos casos. I espero que encertin.